Sobirania i in(ter)depend¨¨ncia

Estem en un per¨ªode en el qual la constataci¨® de les enormes interdepend¨¨ncies que creuen les nostres vides no ens impedeixen reclamar constantment m¨¦s sobirania, m¨¦s capacitat per decidir sobre el que ens afecta. Paraules o termes com ¡°empoderament¡±, ¡°consumidor proactiu¡±, ¡°emprenedor¡±, fan refer¨¨ncia a la necessitat de canviar la distribuci¨® de rols que uns altres ens van assignar. Rebutgem ser considerats simples objectes de la decisi¨® d'uns altres, i reclamem ser subjectes, protagonistes d'all¨° que vivim. Refor?ar el nostre poder, passar de simple consumidor a productor, canviar les nostres vides iniciant nous projectes, s¨®n part del discurs emancipador.

Aquest fenomen es produeix tant en l'esfera personal com en la col¡¤lectiva i institucional. Els pa?sos estan sotmesos a constants limitacions sobre la din¨¤mica econ¨°mica o social. La mundialitzaci¨® financera ¨¦s un fet irreversible, com l'¨¦s la connexi¨® informativa o la interdepend¨¨ncia tecnol¨°gica. I ¨¦s tamb¨¦ irreversible el flux constant de gent anant d'un lloc a l'altre, per motius ben diferents.

Els estats pateixen aquest gran canvi des de fa temps i s¨®n ja pocs els que s'atreveixen a fer gala o presumir de sobirania. El que el jurista Jellinek definia com a atributs de l'Estat (territori, poblaci¨® i sobirania), s¨®n avui espais mixts, h¨ªbrids i constantment sotmesos a l¨°giques que els afecten i condicionen.

Malgrat tot aix¨°, molts segueixen referint-se de manera engolada a ¡°independ¨¨ncia¡± i ¡°sobirania¡± com a conceptes absoluts, assolibles i plenament operatius. Aquesta mirada alimenta la dimensi¨® m¨¤gica del que aconseguir¨ªem efectivament quan arrib¨¦ssim a ser independents i sobirans. ?s evident que arrosseguem expressions i conceptes que servien per descriure una realitat que s'ha anat modificant. Qui ¨¦s avui sobir¨¤?, qui ¨¦s avui el ¡°nosaltres¡± sobre el qual es fonamenta la versi¨® constitucional i democr¨¤tica de la sobirania? Estem en un escenari de pluralisme de poders i d'interdepend¨¨ncies tant internes com externes als estats. Hem cedit poders a la Uni¨® Europea sense que tinguem un ¡°nosaltres¡± europeu ni puguem parlar seriosament de constituci¨®, d'assumpci¨® de responsabilitats i de democr¨¤cia plena en la presa de decisions comunit¨¤ries.

Per¨°, dit tot aix¨°, tamb¨¦ ¨¦s cert que no ¨¦s el mateix tenir un Estat propi que no tenir-lo. La sobirania t¨¦ una dimensi¨® institucional. ?s una forma de descriure un conjunt de regles persistents que prescriuen els formats d'acci¨®, que els limiten i que d'aquesta manera modulen el que ¨¦s o no possible. Disposar de projectes ¨¤mpliament compartits internament, permet accedir amb m¨¦s garanties a influir en els fluxos de decisions interdependents constantment en marxa. Disposar de l'instrument ¡°Estat¡± permet ser convidat a taules, f¨°rums i debats als quals d'una altra manera nom¨¦s s'accedeix per persona o instituci¨® interposada. Tenir sobirania avui no ¨¦s tenir supremacia. ?s disposar d'un estatut d'autoritat legal que et d¨®na un plus de capacitat per negociar les condicions i els impactes de la innegable interdepend¨¨ncia.

A Catalunya necessitem disposar d'aquest plus, la qual cosa no passa for?osament per la plena independ¨¨ncia, per¨° s¨ª per disposar del reconeixement de ser subjecte pol¨ªtic, de ser el ¡°nosaltres¡± necessari per adquirir l'estatut legal que permeti el plus de negociaci¨® i poder abans esmentat. I ho necessitem sobretot per preservar elements propis d'identitat, i per establir coalicions amb altres subjectes pol¨ªtics que comparteixin valors i interessos en la defensa de les m¨²ltiples sobiranies avui en q¨¹esti¨®. Ens referim a sobiranies com l'energ¨¨tica, tecnol¨°gica, aliment¨¤ria o l'estrictament social i vital. Un conjunt de sobiranies que omplin de contingut la paraula democr¨¤cia.

No hi ha una ess¨¨ncia intr¨ªnseca en el concepte de sobirania, sin¨® un component relacional que pot permetre afrontar la despolititzaci¨® i desdemocratitzaci¨® que la l¨°gica neoliberal i global exerceix a tot arreu, substituint protagonisme ciutad¨¤ per formes tecnocr¨¤tiques i autorit¨¤ries de gesti¨® que, a m¨¦s, alcen cada vegada m¨¦s muralles i barreres. ?s insostenible el manteniment de la distinci¨® ¡°interior¡± i ¡°exterior¡± que ¨¦s b¨¤sica en la concepci¨® tradicional de la sobirania. El que est¨¤ en joc ¨¦s si la creixent interdepend¨¨ncia en la qual vivim pot democratitzar-se i donar aix¨ª resposta col¡¤lectiva a la quasisobirania dels mercats financers.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UAB.