¡°L¡¯Administraci¨® haur¨¤ de fer m¨¦s inspeccions¡±

Per a Jordi Baiget (Balaguer, 1963), molts dels temes que ha de tractar ara en el seu despatx del Departament d'Empresa no s¨®n nous. Ja els va tenir sobre la taula quan era secretari del Govern d¡¯Artur Mas, per¨° ara les seves obligacions han augmentat en un context encara convuls: la crisi no s'ha dissipat, el proc¨¦s sobiranista ha enverinat els contenciosos amb el Govern central i a l'economia col¡¤laborativa li interessa especialment una de les comunitats aut¨°nomes amb m¨¦s tirada tur¨ªstica. I nom¨¦s t¨¦ 15 mesos.

Pregunta. Els empresaris reclamen estabilitat pol¨ªtica i en la pol¨ªtica industrial. Com s'aconsegueix aquest objectiu amb una legislatura a la qual li queden 15 mesos?

Resposta. L'estabilitat ¨¦s que quan ells vagin a negociar amb el Govern tinguin davant un Govern s¨°lid, amb totes les prerrogatives i que treballi per solucionar els seus problemes.

P. L'any passat el pressupost per impulsar la ind¨²stria era de set milions d'euros, quan ven¨ªem de m¨¦s de 40 milions. Qu¨¨ es pot fer, amb aix¨°?

"Avan?sa impulsar¨¤ projectes que considerem estrat¨¨gics"

R. Destinar-los a aquelles oportunitats que permetin multiplicar la inversi¨®. Aix¨° ¨¦s el que estem fent: busquem atreure molts altres milions.

P. Un ciutad¨¤ pot entendre que en ¨¨poca de retallades la Generalitat participi amb 60 milions d'euros al capital d'una multinacional com Ficosa, participada per Panasonic?

R. Ficosa podria haver arribat a tancar-ho tot. Catalunya hauria perdut llocs de treball i una empresa l¨ªder. Amb el que ha fet la Generalitat, hem aconseguit que aquesta empresa continu? i sigui m¨¦s s¨°lida. Recuperarem aquests diners i els tornarem a destinar a pol¨ªtica industrial.

P. Qu¨¨ pot fer la Generalitat per evitar que empreses catalanes se¡¯n vagin per motius fiscals o de qualsevol altra ¨ªndole, com ja ha passat?

R. Si un empresari t¨¦ la intenci¨® ferma d'anar-se¡¯n, tenim poca capacitat per retenir-lo. Hem de fer tota la pressi¨® necess¨¤ria per evitar que marxi, exigir que compleixi les normes i intentar vetllar pels treballadors i buscar inversions alternatives.

P. Qu¨¨ volen fer amb Avan?sa?

R. A mesura que tingui recursos, impulsar¨¤ projectes que considerem estrat¨¨gics. Per¨° nom¨¦s quan hi hagi alg¨² m¨¦s que vulgui invertir.

P. El nou decret d'allotjaments tur¨ªstics ser¨¤ la primera pota sobre economia col¡¤laborativa que aprovaran?

"Volem unificar tota la normativa tur¨ªstica, que de vegades es contradiu"

R. S¨ª. Volem unificar tota la normativa tur¨ªstica, que es troba dispersa en multitud de normes que de vegades s¨®n contradict¨°ries entre elles, i adaptar-la a les noves circumst¨¤ncies. Aprofitarem per regular i adaptar l'economia col¡¤laborativa.

P. El Govern ¨¦s partidari de prohibir o de permetre l'activitat d¡¯Uber?

R. ?s partidari de garantir la igualtat d'oportunitats, la seguretat jur¨ªdica i donar garanties als consumidors en tots els ¨¤mbits. Tamb¨¦ a Uber.

P. Avui es pot comprar les 24 hores del dia i aix¨° ho fan sobretot les grans cadenes. El model comercial catal¨¤ no ¨¦s una mica obsolet?

R. ?s prou ampli perqu¨¨ tots els operadors hi siguin presents. Sempre hi haur¨¤ necessitat que hi hagi botigues de barri i nosaltres hem de posar les condicions perqu¨¨ puguin sobreviure.

P. En alguns barris, amb la llei catalana en vigor, moltes botigues obrien malgrat la llei. Li falten recursos humans per fer controls?

R. Els inspectors sempre han estat actius per fer complir la llei.

P. L¡¯Administraci¨® ¨¦s lenta per obrir nous negocis?

R. Aix¨° canviar¨¤. Tenim una llei de simplificaci¨® administrativa que descansa en les comunicacions pr¨¨vies en comptes d'en les autoritzacions. Aix¨° vol dir que l¡¯Administraci¨® haur¨¤ d'estar menys als despatxos i fer m¨¦s tasques d'inspecci¨®.

P. La partida per a pobresa energ¨¨tica ser¨¤ una de les que creixer¨¤ m¨¦s en els propers Pressupostos?

R. Complirem el que hem acordat, que ¨¦s destinar-hi deu milions d'euros. ?s la mateixa quantitat, per¨° en l¡¯exercici passat no es va esgotar.

P. Per falta de demandes?

R. No. Les cont¨ªnues impugnacions per part del Govern central a les nostres normes en mat¨¨ria de pobresa energ¨¨tica ens van obligar a crear subvencions com a alternativa, la qual cosa obliga a obrir una convocat¨°ria i a tenir autoritzacions dels demandants. La gesti¨® era molt complexa i aix¨° explica que s'hagin utilitzat menys recursos. Tamb¨¦ hem de negociar amb les subministradores per fer descomptes de tarifes o bonificacions. Per¨° ¨¦s lent.