La Rep¨²blica catalana i l¡¯ideal federal

Dimarts va acabar un cicle de cinc debats, iniciat el 23 de febrer, sobre la Rep¨²blica catalana i l'ideal federal, organitzat per la fundaci¨® l¡¯Alternativa, vinculada a Esquerra Unida i Alternativa, i per la fundaci¨® Josep Irla, d'Esquerra Republicana de Catalunya. L'objectiu dels debats era reflexionar sobre els valors del republicanisme i del federalisme, sobre les seves bases legitimadores i sobre la seva vig¨¨ncia davant els actuals reptes pol¨ªtics. En el cicle de debats van participar una trentena de persones procedents dels ¨¤mbits de la pol¨ªtica, del sindicalisme, de l'activisme social i de l'acad¨¨mia. Les organitzacions que van participar a trav¨¦s d'algun dels seus membres van ser, entre d¡¯altres, ERC, EUiA, ICV, CUP, Avancem, Barcelona en Com¨², CCOO, UGT, CGT, ?mnium Cultural i l¡¯ANC. Una llista inquietant per a la dreta ideol¨°gica i pels que pretenen identificar el pluralisme de l'esquerra amb el desconcert del seu ideari. Tots els debats van ser moderats per persones vinculades a universitats p¨²bliques catalanes.

Els temes a debat van permetre donar una perspectiva poli¨¨drica dels vincles entre l'ideal republic¨¤ i el federal. Es van fer an¨¤lisis hist¨°riques, econ¨°miques, socials, pol¨ªtiques i fins i tot sem¨¤ntiques, que van enriquir una discussi¨® marcada per la voluntat de construir ponts des de les diferents sensibilitats de l'esquerra ideol¨°gica. De totes aquestes van sorgir moltes reflexions i propostes per ser compartides davant una nova etapa de transformaci¨® social i pol¨ªtica.

Una primera reflexi¨® transversal va ser la necessitat d'aprofitar la mobilitzaci¨® social dels ¨²ltims anys per trencar amb els vells esquemes de la democr¨¤cia representativa i donar m¨¦s poder de decisi¨® a la ciutadania. Cal modificar l'actual model basat a reduir l'exercici de la sobirania popular a la mera elecci¨®, a trav¨¦s de sistemes electorals deficients, d'uns representants amb exc¨¦s d'autoestima i d¨¨ficit de receptivitat. Cal generar nous vincles de confian?a entre pol¨ªtics i ciutadans, augmentar els mecanismes de control dels c¨¤rrecs p¨²blics, repensar el monopoli partidista de la representaci¨® pol¨ªtica, canviar les obsoletes estructures institucionals i, en definitiva, avan?ar en autogovern per millorar la qualitat de la nostra democr¨¤cia.

Tamb¨¦ va haver-hi acord en assenyalar que per augmentar el poder popular ¨¦s necessari evitar que moltes de les decisions que ens afecten quotidianament es prenguin lluny de nosaltres i en institucions, com les europees, descontrolades i democr¨¤ticament molt deficit¨¤ries. La crisi econ¨°mica dels ¨²ltims anys ha evidenciat la incapacitat dels governs de preveure-la, evitar-la i resoldre-la, aix¨ª com de preservar les bases de l¡¯Estat de benestar i de reduir les desigualtats socials, que s'han incrementat i han ocasionat moltes situacions personals miserables. Aix¨° tamb¨¦ ha alimentat el descr¨¨dit dels pol¨ªtics i una ideologia liberal basada en el campi qui pugui, a maximitzar el benefici personal i a menysprear la dimensi¨® social de la persona.

Les cinc pon¨¨ncies van destacar el dret a decidir i l'exercici de la sobirania com a pilars per a un nou context pol¨ªtic i com a punts de trobada entre el federalisme i l'independentisme. Es tracta de conceptes amplis i ambigus, per¨° que contenen una demanda molt clara: autodeterminaci¨® per millorar socialment. El federalisme i l'independentisme s¨®n instruments de canvi, respostes a la passivitat de l¡¯Estat i reaccions a un poder pol¨ªtic distant i arrogant que menysprea la mobilitzaci¨® social. Segons l'¨²ltim bar¨°metre del CEO, els federalistes i els independentistes (en els ¨²ltims temps els segons han crescut a costa dels primers) s¨®n majorit¨¤riament d'esquerres (el 64 i el 67%, respectivament).

El dret a decidir i l'independentisme han mobilitzat centenars de milers de ciutadans a Catalunya. Els ponents dels debats van subratllar la import¨¤ncia de l'activisme ciutad¨¤, de la mobilitzaci¨® popular i del radicalisme democr¨¤tic com a plataformes per reivindicar i enfortir els valors del federalisme i del republicanisme. Van afirmar que dotar de m¨¦s sobirania el poble i promoure una cultura pol¨ªtica m¨¦s c¨ªvica ¨¦s fonamental per millorar la salut de la nostra democr¨¤cia. Van exigir comportaments ¨¨tics, actituds solid¨¤ries i una ciutadania m¨¦s compromesa amb els assumptes p¨²blics. Van reclamar un canvi de mentalitat, una nova manera de fer pol¨ªtica i un nou escenari de transformaci¨® social. Van concloure que l'esquerra ha d'unir-se per liderar la regeneraci¨® i l'ennobliment de la pol¨ªtica, i les fundacions Irla i l¡¯Alternativa ho van fer amb l'objectiu d'estimular la reflexi¨® per construir els valors d'una nova Rep¨²blica catalana.

Jordi Matas Dalmases ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UB