Tot ¨¦s en els llibres

?s un exercici arriscat, per¨° com que la majoria de les vegades es fa de manera inconscient, es torna imprescindible. La interpretaci¨® de la realitat partint de la literatura, de l¡¯art o, simplement, de la hist¨°ria, t¨¦ tants l¨ªmits i perills com resultats sorprenents. Hi ha vegades que la imatge i el fons encaixen de tal manera que la lectura de la realitat s¡¯acaba confonent amb la dels llibres.

Hi ha hist¨°ries que s¡¯adapten a esquemes narratius cl¨¤ssics. La crisi del Bar?a s¡¯esdev¨¦ justament quan, despr¨¦s d¡¯un per¨ªode de sup¨¨rbia, s¡¯esfondren dos dels seus t¨°tems. D¡¯una banda, la defunci¨® de Johan Cruyff, art¨ªfex del present de l¡¯entitat i a qui una part del barcelonisme no perdona la genialitat. De l¡¯altra, el fet de posar en q¨¹esti¨® els valors que se suposa que animen la figura de Leo Messi, la contradicci¨® entre l¡¯enaltiment del joc en equip al terreny de joc i, per segona vegada en poc temps, la seva solidaritat fiscal. Qu¨¨ t¨¦ a veure tot aix¨° amb el que passa al camp? Pot ser que res o pot ser que, salvant les dist¨¤ncies, ja estigui tot escrit en la trag¨¨dia grega. Els enterraments requereixen rituals estrictes i la hybris, la desmesura, acaba cobrant factures als qui se¡¯n serveixen.

La gent del carrer?mai no t¨¦ les proves de la fiscalia, per¨° s¡¯anticipa a les conclusions d¡¯aquesta. Que Manos Limpias havia de durar poc era un dels guions m¨¦s repetits i un final assumit per tothom. La seva funci¨® s¡¯havia acabat i no eren necessaris perqu¨¨ la hist¨°ria continu¨¦s; l¡¯Estat ja s¡¯encarregar¨¤ dels ajuntaments desobedients i dels Pujol. Manos Limpias era una nosa, una subtrama molesta, un personatge que ja havia complert la seva funci¨® i que ha tingut un final que respon al recurs ja gastat "que sembli un accident" de novel¡¤la negra.

Relats com l¡¯anterior encaixen en els engranatges de maquin¨¤ries m¨¦s grans. La cultura popular, tan interessadament injuriada, ens hauria anticipat la crisi econ¨°mica a trav¨¦s de la interpretaci¨® de s¨ªmbols tan evidents que avui ja s¡¯han convertit en icones. Del casament de la filla d¡¯Aznar al Ferrari que pilotaven Camps i Barber¨¢, la hist¨°ria recent ¨¦s plena a vessar d¡¯exemples que responen a un patr¨® de decad¨¨ncia, de picaresca, d'hidaldos arru?nats com el del Lazarillo, que es tira molles al pit perqu¨¨ tots es pensin que ha menjat.

Tamb¨¦ ajuda a entendre el que passa aqu¨ª. Les faules es compensen i despr¨¦s de tot l¡¯escarni que va caure sobre Junts pel S¨ª i la CUP, avui assistim a la millor pel¡¤l¨ªcula d¡¯Almod¨®var, protagonitzada per Rajoy, S¨¢nchez, Rivera i Iglesias. Feu volar la imaginaci¨® pels t¨ªtols del director manxec.

Pot ser que de totes les hist¨°ries que passen ara a Espanya, la de l¡¯independentisme catal¨¤ sigui la m¨¦s entretinguda, almenys per als qui encara pensem que no sabem com s¡¯acabar¨¤. El millor i el pitjor del proc¨¦s ¨¦s que no est¨¤ escrit i aix¨° el fa impredictible. ?s un bunyol il¡¤lusionant, amb girs narratius desesperants i esperan?adors. Puigdemont i Junqueras s¡¯han de guanyar l¡¯autoritat que d¨®na la superaci¨® de les proves que encara no han passat i la CUP ha de recuperar la fiabilitat que va perdre d¡¯assemblea en assemblea. I r¨¤pid, ja que la percepci¨® d¡¯inestabilitat i inacci¨® estan desordenant massa el relat.

Repasseu en els llibres d¡¯hist¨°ria el que passa quan es desmobilitzen les tropes, la literatura de postguerres n¡¯¨¦s plena d¡¯exemples. El rid¨ªcul emplena els espais que deixa la passivitat, en literatura no hi ha res pitjor que l¡¯avorriment. Si la not¨ªcia ¨¦s que es crema la Constituci¨®, vol dir que aix¨° comen?a a perdre la direcci¨® clara i unit¨¤ria que tenia.

En part, ¨¦s l¨°gic que sigui aix¨ª. Mantenir un relat ple d¡¯alts i baixos i tensat durant tant de temps ¨¦s molt dif¨ªcil. Per¨° val m¨¦s que sigui temporal; el lector ha de tenir la necessitat de passar a la p¨¤gina seg¨¹ent i el talent, en aquesta nova fase del proc¨¦s, encara s¡¯ha de demostrar.

Volia escriure, com cada any per aquestes dates, un article sobre la utilitat de llegir. ?s possible que hagi abusat de la met¨¤fora, per¨° el que us volia dir ¨¦s que compreu bons llibres tamb¨¦ el Dia de Sant Jordi. Hem constru?t el m¨®n amb textos. Bon Sant Jordi a tothom.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.