Cervantes en dificultats

No ¨¦s disculpable la idiotesa que m¡¯he preguntat i que m¡¯han preguntat m¨¦s d¡¯una vegada en les darreres setmanes, per¨° hi incorrer¨¦ amb l¡¯esperan?a de no enfadar (massa) a ning¨². Sospito que si alg¨² semblant al Cervantes madur que m¡¯imagino visqu¨¦s en el nostre temps, ficat en la vida d¡¯avui mateix, s¡¯inclinaria per una soluci¨® estabilitzadora.

Li faria poca gr¨¤cia la verbositat i la falta de maneres dels diputats de Podem (tot i que encara li farien menys gr¨¤cia els votants de Podem i la fila que fan); li faria m¨¦s gr¨¤cia Pedro S¨¢nchez i el seu perfil discret i de poc soroll, tot i que hi trobaria a faltar una mica d¡¯empenta i electricitat, i sense sentir gaire empatia ni simpatia per Rivera i Ciutadans, entendria el seu paper intermedi com a part del b¨¦ desitjable (i possible) en l¡¯actual cru?lla pol¨ªtica.

Dit sense embuts, podria estar per un govern a tres bandes, malgrat la impossibilitat cong¨¨nita. Jo hi discutiria acaloradament, mentre ell s¡¯aniria allunyant a cavall sense ganes d¡¯alterar-se i ja molt cansat; li diria que a Juan Jos¨¦ Mill¨¢s aquesta li sembla una soluci¨® poc creativa i molt descafe?nada; jo insistiria en l¡¯intent de restituir el PSOE a posicions socialdem¨°crates m¨¦s fermes amb l¡¯ajuda de Podem i contra la desigualtat formidable, i possiblement Cervantes contestaria amb un pse, ves, i sobretot amb un s¨ª, per¨°, que deixaria les coses sense soluci¨® i voldria dir que no: aqu¨ª s¡¯acabaria la conversa, i es giraria imperceptiblement sobre la muntura per acomiadar-se amb el gest una mica desolat per les meves cabrioles juvenils (als 50 anys!).

Nom¨¦s el podria rescatar del desengany per la meva idiotesa (i la de Mill¨¢s) explicant-li que s¨®c catal¨¤. Potser aix¨°, almenys per un moment, el podria treure de les seves cab¨°ries. Els catalans li van interessar i en va parlar des de la primera obra de semijoventut fins a la darrera, rematada quan ja tenia gaireb¨¦ 70 anys. Pot ser que aqu¨ª reprengu¨¦s el vell inter¨¨s per una esp¨¨cie que el va tenir corpr¨¨s fins al final de la seva vida per un tret tan cridaner que n¡¯eren dos. Arran d¡¯una aventura del Persiles explica el que li sembla la manera de procedir dels catalans com a ¡°gent enutjada, terrible¡±, que ¨¦s alhora gent ¡°pac¨ªfica, suau¡±. Les dues coses alhora rauen, potser, en l¡¯arrel de la m¨¦s singular de totes. S¨®n, sobretot, ¡°gent que amb facilitat d¨®na la vida per l¡¯honra i per defensar-les totes dues s¡¯avancen a si mateixos, que ¨¦s com avan?ar-se a totes les nacions del m¨®n¡±.

Aquest Cervantes parla perplex de la indocilitat i fins sospita, amb la sorna ir¨°nica de la vellesa, que almenys els ¡°cortesos catalans¡± se senten agredits a la m¨ªnima de canvi i de seguida salten, de manera que la defensa de si mateixos es confon amb la defensa de la naci¨® m¨¦s avan?ada del m¨®n. Si aquesta idiotesa meva no l¡¯ha fet caure encara del cavall, no deixa de ser una manera una mica ir¨°nica de recelar d¡¯un considerable orgull barrejat d¡¯alta suspic¨¤cia. Gaireb¨¦ diria que un diagn¨°stic aix¨ª podria passar per la prova irrefutable d¡¯haver tractat alguns catalans impetuosos, o com a m¨ªnim dos, que no obstant aix¨° no tenen aquests trets. S¨®n dos bandolers, un sense nom i un altre amb nom. El primer ¨¦s un ¡°valer¨®s cavaller catal¨¤¡±, que ¨¦s m¨¦s bona persona que els jutges (tamb¨¦ catalans) que injustament sentencien a mort un personatge de La Galatea.

Per¨° el segon bandoler porta nom, ¨¦s p¨²blic i molt conegut, i quan Cervantes el retrata amb complicitat elogiosa s¡¯ha reintegrat als ter?os per combatre per la cristiandat, redimint-se aix¨ª de la vida de malfactor. Perot Rocaguinarda ¨¦s un exemple i model de cavaller perqu¨¨ reparteix el bot¨ª ¡°amb tanta legalitat i prud¨¨ncia¡± que no sembla bandoler i ¡°no es va excedir ni va defraudar res de la just¨ªcia distributiva¡±, que ¨¦s la fi que justifica l¡¯¨²s de les armes. Cervantes el va poder sentir parlar, o almenys va haver de sentir aquesta ¡°graciosa llengua¡± catalana, ¡°amb la qual nom¨¦s la portuguesa pot competir a ser dol?a i agradable¡±, tot i que continuo creient que la ciutat dels seus amors podia ser la Lisboa d¡¯aleshores, i no s¨¦ si la d¡¯ara, amb la seva nova embranzida. Potser s¨ª.

Jordi Gracia ¨¦s professor i assagista.