Repensar la sobirania

La provisionalitat del Govern espanyol converteix la reuni¨® entre el president Puigdemont i el president en funcions Rajoy en un brindis al sol. Si crear una comissi¨® ¨¦s tradicionalment una via morta per als problemes que no es volen afrontar, l'enc¨¤rrec als vicepresidents S¨¢enz de Santamar¨ªa i Junqueras per negociar algunes de les q¨¹estions plantejades per Puigdemont no t¨¦ cap recorregut, a dos mesos de la repetici¨® de les eleccions generals. El nul contingut de la reuni¨® l¡¯evidencia la facilitat amb qu¨¨ els dos interlocutors van resumir-la. N'hi va haver prou amb cinc paraules. ¡°Sense llei no hi ha democr¨¤cia¡±, va sintetitzar Rajoy. ¡°Ens separa un abisme¡±, va dir Puigdemont.

L'¨²nica not¨ªcia, per tant, ¨¦s el moment escollit. Que el president catal¨¤ arrib¨¦s al despatx d'un president en funcions amb un temari tan extens es podria interpretar que d¨®na per fet que continuar¨¤ en el c¨¤rrec. Puigdemont transmet aquesta imatge d'home tranquil que ha servit per rebaixar sensiblement la tensi¨® a Catalunya i que, a mitj¨¤ termini, es podria traduir en l'abandonament gradual de l'estrat¨¨gia de fites hist¨°riques (9-N, 27-S, desconnexi¨® en 18 mesos) que ha acabat generant una perillosa espiral ciclot¨ªmica, de l'euf¨°ria a la depressi¨® i torna a comen?ar. I, tanmateix, cada vegada ¨¦s m¨¦s urgent deixar d'alimentar fites que despr¨¦s decauen (no ser¨¤ f¨¤cil explicar el 2017 que no hi ha desconnexi¨® a la vista) i comen?ar a reflexionar sobre vies que permetin assolir projectes realment substantius. La retroalimentaci¨® entre independentisme i unionisme pot haver donat dividends a uns quants durant un temps, per¨° no crec que sigui sostenible indefinidament. I quan la ciutadania es fatiga de caminar pel fang sense fer el pas definitiu, acostuma a perdre el m¨¦s feble.

Arran d'un seminari a Barcelona entorn de Jos¨¦ ?lvarez Junco, Josep Maria Vall¨¨s va obrir un tema de debat que t¨¦ recorregut. ¡°La dificultat¡±, deia el professor, ¡°no es troba nom¨¦s en el concepte de naci¨® sin¨® a continuar associant naci¨® i Estat sobir¨¤, una associaci¨® anterior a l'acceptaci¨® del principi democr¨¤tic i a la consumaci¨® de la globalitzaci¨®¡±. El mateix Vall¨¨s reconeix que aquest vincle est¨¤ molt arrelat. I que resulta ¡°indestructible¡± per a sobiranistes i constitucionalistes. ?s el seu territori de confrontaci¨®.

La crisi europea juga a m¨¦s al seu favor, perqu¨¨ posa de manifest la resist¨¨ncia de l'Estat sobir¨¤ i la dificultat per crear formes d'articulaci¨® alternatives. Per¨° tamb¨¦ pot ser una oportunitat en la mesura que Europa ha de resoldre la seva governabilitat amena?ada, tret que es doni per inevitable el retorn a la fragmentaci¨®. Situat en aquest pla el debat guanya en escala, es fa menys local. I, per tant, m¨¦s susceptible de distanciar-se de les querelles entre ve?ns.

No es tracta de negar-li a la sobirania catalana un dret que ning¨² no nega a la sobirania espanyola, per haver arribat tard a la hist¨°ria. S'hauria d'explorar la manera de recompondre l'equaci¨® cl¨¤ssica: poble sobir¨¤ m¨¦s ciutadania igual a Estat, m¨¦s enll¨¤ de la q¨¹esti¨® nacional. Comen?ant per reconsiderar el principi de base aristot¨¨lic que tota naci¨® ¨¦s una pot¨¨ncia que nom¨¦s t¨¦ una realitzaci¨® possible: convertir-se en acte com a Estat. I avan?ant en la propagaci¨® de la segona revoluci¨® laica: la que supera la simple correlaci¨® entre una naci¨®, una llengua i un Estat i obre el joc a un altre tipus de combinacions. El contrari ¨¦s quedar-nos permanentment en l'impasse: el demos espanyol es d¨®na per constitu?t a costa de la negaci¨® d'un demos catal¨¤, pel simple principi dels fets consumats. Un di¨¤leg de sords, perfectament reflectit en les dues frases citades dels dos presidents despr¨¦s de la reuni¨®.

Catalunya t¨¦ ra¨® de no acceptar que se li negui el que es reconeix a d'altres si tenen el suport d'una majoria suficient. Per¨° si el debat s'obre a altres formes d'articulaci¨® supranacional, cosa que ¨¦s urgent si Europa no vol defallir en la globalitzaci¨®, la q¨¹esti¨® t¨¦ un altre caire, perqu¨¨ les ren¨²ncies serien per a tothom. Tot i que tamb¨¦ cal dir que, de moment, les coses no van per aquest cam¨ª. Els primers cops de la globalitzaci¨® provoquen por i afavoreixen el replegament sobre els espais reconeixibles de sempre.