El club de les idees mortes

Hi ha gent que estima les idees mortes, conceptes que han fracassat o ja no funcionen, per¨° segueixen sent ¨²tils per obtenir l'adhesi¨® dels ciutadans i com a conseq¨¹¨¨ncia el poder. Mois¨¦s Na¨ªm ho ha explicat en el seu llibre Repensar el mundo (Debate), i en concret en el cap¨ªtol "Qu¨¦ es la necrof¨ªlia ideol¨®gica". Hi ha idees, en efecte, que s¨®n aut¨¨ntiques zombis. Van ser concebudes per a unes ¨¨poques i circumst¨¤ncies que ja no existeixen o en tot cas no s¨®n les nostres, i seguim fent-les servir com si fossin fresques com una rosa.

Les idees mortes tenen els seus clubs exclusius, partits a dreta i esquerra, nacionalistes o antinacionalistes, que no podrien viure sense elles. Entre elles algunes s¨®n a m¨¦s mort¨ªferes, ¨¦s a dir, poden desbordar el pensament i la paraula fins a convertir-se en accions amb conseq¨¹¨¨ncies letals. No hi ha idea morta m¨¦s perillosa que la de la utilitat i moralitat de la viol¨¨ncia pol¨ªtica en defensa d'una causa pretesament justa. La hist¨°ria del terror¨ªfic segle XX constitueix una demostraci¨® dels seus efectes en la difusi¨® del dolor i de la mort sense aconseguir cap dels objectius que els seus ap¨°stols propugnaven. Tamb¨¦ la desgraciada i nefasta perip¨¨cia del terrorisme europeu, des de les Brigades Roges fins a ETA.

En democr¨¤cia no n'hi ha prou amb arrumbar aquesta idea morta, com certament ja hem fet. No n'hi ha prou amb deixar d'utilitzar-la ni tan sols en la seva forma m¨¦s estilitzada, que ¨¦s com a amena?a o possibilitat de regressi¨®. Estem davant un zombi radioactiu al qual cal enterrar en el punt m¨¦s profund d'un avenc mitjan?ant una condemna oberta i clara, sense vacil¡¤lacions ni reserves mentals, igual que condemnem les atrocitats del nazisme, l'estalinisme o el colonialisme. Hi ha raons morals per fer-ho, que quedi clar. Per¨° tamb¨¦ n¡¯hi ha de pol¨ªtiques. Aquesta idea morta i mort¨ªfera, a m¨¦s de moralment repugnant, ha servit pel contrari del que es proposava, i en comptes d'alliberar ha esclavitzat, assassinat en comptes de salvar vides, i fins i tot empobrit en comptes de donar prosperitat a la gent.

Jordi ?vole fa anys que busca que Arnaldo Otegi condemni la viol¨¨ncia d¡¯ETA. Ho va intentar en una maldestra i breu conversa el 2009, quan ETA encara matava, i ho ha intentat ara en una altra de m¨¦s llarga i elaborada, quan ETA ha deixat les armes i busca revertir la seva indiscutible derrota com si fos una vict¨°ria escenogr¨¤fica, que converteixi el relat del seu passat en una explicaci¨® redemptora en la qual els terroristes morts i empresonats es converteixin en herois sacrificats per la p¨¤tria independent. El principal art¨ªfex d'aquesta mentida ¨¦s Otegi, per¨° alhora n¡¯¨¦s tamb¨¦ el protagonista. ?s dif¨ªcil saber si Otegi ha manat molt a ETA o fins i tot si n¡¯¨¦s el seu aut¨¨ntic cap ¡ªaquesta va ser l'¨²nica i m¨¦s important pregunta que li va faltar a l'entrevista¡ª, per¨° ¨¦s segur que, degudament i fraudulentament mandelitzat, ell ¨¦s el principal instrument per convertir la derrota efectiva en una vict¨°ria almenys simb¨°lica o narrativa.

La prova que aix¨° ¨¦s aix¨ª ¨¦s la seva persistent negativa a condemnar el passat de viol¨¨ncia d¡¯ETA, amb arguments fal¡¤la?os i autoindulgents que s'embosquen en la simetria, la falta de condemna rec¨ªproca, el patiment dels presos i les seves fam¨ªlies, i per descomptat el terrorisme d¡¯Estat. Hi ha un moment, especialment aclaridor, en el qual Otegi demana a ?vole que entengui la viol¨¨ncia en el context hist¨°ric dels anys 50 i 60, en el moment de les lluites dels pobles colonials per la seva emancipaci¨®. I ¨¦s aclaridor perqu¨¨ aqu¨ª treuen el cap, amagades, les aut¨¨ntiques idees mortes que poblen la ment dels abertzales i dels seus admiradors i amics.

Als qui pertanyen al club de les idees mortes cal dir-los quatre coses ben clares. Euskadi, Catalunya i Gal¨ªcia no s¨®n nacions oprimides. No hi ha pobles colonitzats ni territoris ocupats a la Pen¨ªnsula Ib¨¨rica. Mai a la hist¨°ria d'Espanya han estat m¨¦s lliures Euskadi, Catalunya i Gal¨ªcia ni m¨¦s lliures i pr¨°spers els seus ciutadans. Mai els seus respectius autogoverns havien arribat tan lluny. Mai les seves lleng¨¹es han estat m¨¦s cuidades i protegides, les seves identitats m¨¦s reconegudes, les seves cultures m¨¦s estimades. (I tot i aix¨ª, ¨¦s encara poc i no cal baixar la gu¨¤rdia ni deixar-se adormir pels ¨¨xits ja obtinguts).

Res del que tingui a veure amb el dret d'autodeterminaci¨®, amb l'emancipaci¨® dels pobles oprimits i amb la descolonitzaci¨®, serveix per a les nacionalitats hist¨°riques espanyoles. El problema espanyol no ¨¦s d'autodeterminaci¨®, sin¨® de perfeccionament de la democr¨¤cia, i en el cas catal¨¤ de resoluci¨® del contenci¨®s sorgit de la reforma de l¡¯Estatut del 2006 i de la sent¨¨ncia del Constitucional que l¡¯esmena. I aix¨° nom¨¦s es fa amb di¨¤leg, democr¨¤cia i pactes, no amb el retorn d'una idea morta, utilitzada per ¨²ltima vegada despr¨¦s d'una guerra civil en la secessi¨® de Sudan del Sud, un dels pa?sos m¨¦s pobres i violents del planeta.