La paradoxa del petroli

Fa uns 40 anys, el 1972, va causar un gran impacte la publicaci¨® de l'Informe Meadows, titulat Els l¨ªmits al creixement, elaborat a petici¨® del Club de Roma. El seu missatge m¨¦s conegut es podria resumir dient: cal reduir el creixement de la poblaci¨® i de l'economia, ja que les reserves de petroli s¨®n limitades, s'estan esgotant i encarint, i podrien desapar¨¨ixer en unes quantes d¨¨cades. El creixement no es va aturar, per¨° es van anar descobrint reserves noves que van evitar el col¡¤lapse, tot i que va augmentar molt el preu i les emissions.

El 2015, la confer¨¨ncia de Par¨ªs ha deixat un altre missatge: de manera simplifica ve a dir que ¨¦s necessari que una bona part de les reserves encara existents no surtin del fons dels pous i no es cremin, ja que si aix¨° pass¨¦s, els efectes que tindria sobre l'escalfament del planeta i el clima podrien ser desastrosos. Aquesta ¨¦s la paradoxa; hem passat de la preocupaci¨® per quedar-nos sense petroli a la voluntat de no utilitzar-ne les reserves. Sembla una paradoxa, per¨° ¨¦s un canvi molt l¨°gic, tot i que no exempt d'alguns problemes. Intentar¨¦ explicar-los m¨¦s endavant.

El petroli. Abans, no ¨¦s sobrer recordar fins a quin punt el petroli, juntament amb altres combustibles f¨°ssils (gas i carb¨®), ha estat i continua sent un dels elements que m¨¦s ha contribu?t a fer possible la nostra civilitzaci¨® actual, per¨° tamb¨¦ a condicionar-la. En totes les seves etapes, les formes de vida de la humanitat han estat limitades per la capacitat d'obtenir de l'entorn prou informaci¨® (a trav¨¦s dels sentits) i prou energia (per mantenir-nos vius i actius). Els aliments han estat absolutament imprescindibles, per¨° els grans salts en la hist¨°ria de la civilitzaci¨® s'han produ?t quan nous coneixements ens han perm¨¨s fer servir en benefici nostre l'energia obtinguda de l'entorn, sigui de forma directa (sol, vent, cursos d'aigua, marees...) sigui transformant els recursos que la contenen en pot¨¨ncia (llenya, biomassa, carb¨®, petroli, gas, urani...). Nom¨¦s cal recordar que el consum mitj¨¤ d'energia d'un europeu actual s'apropa a les 180.000 quilocalories al dia. Comparades amb les 2.500 kcal/dia de la nostra dieta, suposa 70 vegades m¨¦s!

No ¨¦s, doncs, estrany que el petroli i el gas hagin estat un dels condicionants m¨¦s importants, per b¨¦ i per mal, de la nostra ¨¨poca, i ho continuaran sent un temps. El balan? d'aquests condicionants ¨¦s clarament positiu; sense combustibles f¨°ssils la nostra vida seria totalment diferent, i crec que molt m¨¦s limitada i dura. Per¨° ha tingut un doble aspecte negatiu: els jaciments estan concentrats en algunes zones del planeta i aix¨° ha creat una enorme depend¨¨ncia (sobretot a Europa) enfront dels pa?sos que els tenen i les grans companyies que els exploten; d'altra banda, la combusti¨® d'aquests recursos produeix tal quantitat de CO₂ que est¨¤ amena?ant l'estabilitat del clima terrestre. El pas a la utilitzaci¨® d'energies renovables permet solucionar tots dos problemes: el sol i el vent s¨®n gratu?ts; abunden a tot arreu en una mesura o altra; i s¨®n nets, ja que no necessiten combusti¨®.

Problemes. La transici¨® ¨¦s necess¨¤ria i ¨¦s bona, per¨° s'ha de fer tenint en compte dos problemes, un de pol¨ªtic i un altre de financer. Deixar sota terra, i renunciar a utilitzar, una bona part de les reserves actuals de gas i de petroli pot provocar uns canvis geopol¨ªtics de gran magnitud, ja que for?a Estats basen la seva economia i el seu paper al m¨®n en l'exportaci¨® d'aquestes reserves. La desaparici¨® d'aquesta possibilitat exigir¨¤ la reconversi¨® de moltes economies i provocar¨¤ tensions pol¨ªtiques a escala mundial dif¨ªcils de preveure.

En el camp econ¨°mic, suposar¨¤ una reducci¨® molt important del valor financer actual de les reserves, tant de les que quedin permanentment inutilitzades com de les que es continu?n extraient, ja que el preu pot ser molt inferior al dels ¨²ltims anys. Ens enfrontarem, doncs, a una nova reducci¨® del valor d'actius que figuren en els balan?os de grans companyies, tant petrolieres com financeres. Podem entrar en una crisi com la recent, provocada en part per la desvaloraci¨® d'actius, en aquest cas immobiliaris. Sabem el que aix¨° suposa.

Implementem els acords de Par¨ªs; tinguem en compte aquests dos problemes; i preparem les respostes.

Joan Maj¨® ¨¦s enginyer i exministre.