¡®Nit i dia¡¯ demana una altra temporada

Ahir va acabar Nit i dia de la mateixa manera que havia comen?at: proposant a l¡¯espectador una bona hist¨°ria ben explicada. No ha estat un whodunit d¡¯aquells que tant empipaven Hitchcock, que els considerava un trencaclosques sense emoci¨® on nom¨¦s cal esperar a saber qui ¨¦s l¡¯assass¨ª. Aqu¨ª ho hem sabut des de ben aviat. Aix¨° ha perm¨¨s dedicar-la a la construcci¨® d¡¯un relat moral sobre els principals personatges implicats en la trama.

Quasi tots tenen un rac¨® amagat, m¨¦s o menys lamentable. Per¨° la s¨¨rie no sermoneja, deixa que siguin els mateixos personatges que convisquin amb els seus conflictes. I no hi ha falses redempcions. Wendy (Mima Riera), per exemple, despr¨¦s de perdre Fajardo (Manel Sans), no podr¨¤ abandonar la prostituci¨®. Exemplar en aquest sentit, la soluci¨® final. La mare de l¡¯assass¨ª, incapa? de denunciar el seu fill i sense poder suportar sentir-se culpable de m¨¦s morts, ser¨¤ qui trobar¨¤ la manera d¡¯acabar amb tot, tamb¨¦ amb el seu patiment. Quan arribi la policia, d¡¯una manera un punt aparatosa, el cas ja haur¨¤ estat resolt. Un cap¨ªtol final que estalvia escenes que tots haur¨ªem profetitzat com una nova i terrible trobada entre la forense i l¡¯assass¨ª. Sara Grau (Clara Segura) la tindr¨¤ amb el seu marit, una altra mena de psic¨°pata.

TV3 va trigar sis anys a donar el vistiplau a la s¨¨rie. Als directius d¡¯aleshores els feia por determinades gosadies argumentals. Per sort, els d¡¯ara no van ser del mateix parer.

Els creadors de la s¨¨rie (Llu¨ªs Arcarazo i Jordi Galceran), protagonitzada per una forense, van documentar-se sobre aquesta professi¨® per fugir dels miracles high tech, un punt tanoques, de CSI i similars. De fet, l¡¯origen de tot ¨¦s en un familiar d¡¯Arcarazo, forense, que li va fer veure la falsedat de les s¨¨ries americanes sobre aquesta mat¨¨ria. A Nit i dia, fins i tot l¡¯an¨¤lisi de l¡¯ADN enganya la policia que deixa anar Marc Ramos (Marc Mart¨ªnez), l¡¯assass¨ª de iaies, perqu¨¨ el fan sobre l¡¯¨²nica v¨ªctima que no ¨¦s seva. Una policia, per cert, amb molta dedicaci¨® per¨° menys resolutiva que col¡¤legues d¡¯altres s¨¨ries m¨¦s tradicionals.

El repartiment (vegeu-lo aqu¨ª) ¨¦s notabil¨ªssim. No hi ha ning¨², inclosa la galeria de secundaris, que espatlli cap escena. I els directors (Manuel Huerga i Oriol Paulo) han administrat el temps narratiu amb intel¡¤lig¨¨ncia. Al cap¨ªtol 8, l¡¯episodi de l¡¯assassinat, aquesta vegada amb una v¨ªctima m¨¦s jove, la posterior neteja de l¡¯escenari del crim i la fabricaci¨® de pistes falses que facin pensar en un robatori s¡¯explica en un pla seq¨¹¨¨ncia de m¨¦s de cinc minuts. No s¨®n els sis que hi ha a True detective, ni tan complexos, per¨° d¨¦u-n¡¯hi do per a un mitj¨¤ que sembla barallat amb aquesta soluci¨®. Per¨°, immediatament despr¨¦s arriba l¡¯excepcional escena de Ramos engabiat a l¡¯ascensor i la persecuci¨® dels ve?ns. En vuit minuts vaig comptar si fa no fa 114 plans. La parsim¨°nia de l¡¯assass¨ª despr¨¦s del crim, s¡¯explica d¡¯una manera, i l¡¯angoixa de veure¡¯s sense sortida, d¡¯una altra. Una oportuna tempesta el¨¨ctrica d¨®na al conjunt un clima expressionista. I la gr¨¤cia ¨¦s que pots perfectament no advertir aquest tractament perqu¨¨ no ¨¦s una mostra de virtuosisme ximplet. ?s una manera d¡¯explicar les coses que passen.

?bviament no tots els instants de tots els episodis han estat sempre igual d¡¯apassionants i tamb¨¦ hi ha hagut moments amb m¨¦s cal¡¤ligrafia que mat¨¨ria argumental, per¨° tot plegat ens fa desitjar una segona temporada. N¡¯hi haur¨¤?