Catal¨¤-Roca i deu deixebles

En les seves mem¨°ries, el fot¨°graf Francesc Catal¨¤-Roca (Valls, 1922- Barcelona, 1998) explica que ¨¦s amic de tothom, per¨° amb pocs assoleix una amistat profunda. Un d¡¯ells va ser el pintor Joan Mir¨®, a qui va con¨¨ixer el 1953 quan el director de cinema americ¨¤ Thomas Bouchard realitzava un documental sobre el pintor i va demanar a Catal¨¤-Roca que l¡¯ajud¨¦s. De l¡¯any seg¨¹ent ¨¦s la primera fotografia que va fer del pintor. ?s a la porta de la catedral de Tarragona i Mir¨® apareix somrient de manera distesa. Des de llavors, va n¨¦ixer una gran amistat que va perdurar m¨¦s de tres d¨¨cades. Ho explica N¨²ria Gil, conservadora de l¡¯Arxiu Catal¨¤-Roca que conserva el Col¡¤legi d¡¯Arquitectes de Catalunya i que ha proporcionat prop de les 30 imatges de Benvolgut Mestre Catal¨¤-Roca,una doble exposici¨® que s¡¯inaugura avui a la Fundaci¨® Setba, el centre cultural de la pla?a Reial.

Doble perqu¨¨, al costat de les imatges, retrats de personatges famosos i an¨°nims realitzats per Catal¨¤-Roca, com el d¡¯uns joves Ana Mar¨ªa Matute, Joan Josep Tharrats i Joan Abell¨® (1952), Jean Cocteau, Josep Guinovart, Josep Llorens Artigas i Modest Cuixart (1953), Jacques-Yves Costeau i Antoni Clav¨¦ (1954), La Chunga (el 1955), Joan Teixidor i Antoni T¨¤pies (1970) i Josep Pla, Antoni Saura i Eduardo Chillida (1975), es mostren deu fotografies de deu fotoperiodistes actuals m¨¦s que han acceptat el joc (repte) de Cristina Sempere ¡ªdirectora de la fundaci¨® i comiss¨¤ria de la mostra¡ª de dialogar amb les imatges del mestre. ¡°No pretenem descobrir la import¨¤ncia de Catal¨¤-Roca, per¨° si reivindicar-lo¡±, explica Sempere, que assegura que va proposar a Sandra Balcells, Colita, Pepe Encinas, Joan Guerrero, Kim Manresa, Jordi Pol, Leopoldo Pom¨¦s, Txema Salvans, Tino Soriano, a m¨¦s d¡¯Andreu Catal¨¤, fill de Francesc, ¡°si subscrivien el t¨ªtol de l¡¯exposici¨®, Benvolgut Mestre, reconeixent aix¨ª el paper cabdal de Catal¨¤-Roca en la fotografia actual¡±.

Tots van acceptar. I van jugar amb les imatges que els va proporcionar Sempere. Al nivell de la composici¨®, com Sandra Balsells, que compara un confrare sicili¨¤ amb un mariner de la VI flota americana de 1953. Al nivell de la mirada dels fotografiats, com la gitaneta de Pepe Encinas i la florista de 1954. Al nivell dels gestos, com el qu¨ªtxua equatori¨¤ de Joan Guerrero i el pastor de 1970, que es cobreixen el rostre de forma semblant. O al nivell de la sensualitat de les models, la d¡¯esveltes cames fotografiada per Leopoldo Pom¨¦s i la de la llarga cabellera rossa de Monique, protagonista de Model de 1955; dues imatges que podien intercanviar l¡¯autoria. ¡°En veure les fotografies tots van buscar una imatge seva que hi pogu¨¦s dialogar¡±, explica la comiss¨¤ria, que destaca que tots els personatges d¡¯aquesta s¨¨rie s¨®n an¨°nims excepte la imatge de Colita, que mostra un Dal¨ª el 1980, sense la for?a i la vitalitat en la mirada i el mateix bigoti del Dal¨ª de 1952, que vivia la seva ¨¨poca d¡¯esplendor despr¨¦s de tornar dels Estats Units i pintar les seves obres m¨¦s reconegudes. ¡°?s tamb¨¦ un bon di¨¤leg¡±, admet Sempere.

Les fotografies del mestre mostren, segons el parer de Gil, el domini de la llum i de la t¨¨cnica. ¡°No utilitzava flaix, ni il¡¤luminava de manera artificial, no feia fotos d¡¯estudi, sempre buscava alguna cosa que vincul¨¦s el personatge amb el seu entorn, i acudia als llocs en el moment concret a la recerca de la llum que buscava. Tamb¨¦, que els seus negatius eren gaireb¨¦ perfectes, sense retocs, ni afegits. Les clavava, perqu¨¨ tamb¨¦ tot era molt car i calia economitzar¡±, explica aquesta especialista i admiradora de Catal¨¤-Roca, que explica que les fotografies dels artistes es van publicar en la publicaci¨® Revista acompanyats de textos del cr¨ªtic d¡¯art Ces¨¢reo Rodr¨ªguez Aguilera.

Les fotografies de Catal¨¤-Roca s¨®n c¨°pies de 70 per 70 cent¨ªmetres, que es van realitzar per a una exposici¨® del Museu Morera de Lleida que ha itinerat per diferents localitats de la prov¨ªncia i ¨²ltimament s¡¯ha vist a Vic (capital cultural de Catalunya) i Manresa. Ara l¡¯exposici¨® arriba per primer cop a Barcelona amb l¡¯afegit dels deu fotoperiodistes i exposant dues de les c¨¤meres fetitxe de l¡¯artista: la Hasselblad i la Leika, a m¨¦s de material fotogr¨¤fic com un parell d¡¯¨¤lbums de contactes, tot deixant clar que Catal¨¤-Roca ha fet grans deixebles.

La Fundaci¨® Setba est¨¤ instal¡¤lada des de 2009 en un enorme pis de 300 metres de la pla?a Reial de Barcelona. Cada any organitza quatre o cinc exposicions. Una d¡¯elles, anual, destinada a recuperar la mem¨°ria de la pla?a, a trav¨¦s dels seus comer?os, com les que protagonitzava el Taxidermista o el Sidecar, o els seus personatges, com la centrada en Fructu¨®s Canonge, un fam¨®s enllustrador de cal?at i mag que va viure en aquest ecosistema quadrat de la ciutat.