Wiseman a Barcelona

El cineasta tindr¨¤ dimarts vinent una jornada desbordant a la ciutat. Al capvespre presentar¨¤ a la Filmoteca, que li dedica un cicle, una de les seves pel¡¤l¨ªcules capitals, Law and order (Llei i Ordre, 1969), rodada a la comissaria d'un districte d'alta criminalitat de Kansas City. Al migdia, Frederick Wiseman (Boston, 1930) haur¨¤ estat investit doctor honoris causa a la Universitat Pompeu Fabra.

La seva obra consta de 44 pel¡¤l¨ªcules i unes 100 hores de cinema, fins ara, ja que el cineasta, amb una vitalitat impecable als 86 anys, no est¨¤ ni de bon tros retirat. Els seus films s¨®n llargs; un d'aquests, rodat en un hospital de terminals, dura sis hores. Law and order ¨¦s gaireb¨¦ una excepci¨®, nom¨¦s dura 85 minuts. Potser a ell mateix li estranyi, per¨° dep¨¨n de com es miri l'independent Wiseman ¨¦s un avan?at de les s¨¨ries televisives de narrativa radical, m¨¦s enll¨¤ que Law and order sigui tamb¨¦ el t¨ªtol d'una s¨¨rie convencional de llarg recorregut. David Simon, creador i productor de The Wire, s¨¨rie centrada en un ¨²nic lloc, la ciutat de Baltimore, i estructurada en temporades que tracten un ¨²nic tema (la droga, la premsa, l'institut...) es reclama del seu magisteri, per la seva observaci¨® detinguda i obstinada de l'espai p¨²blic. Wiseman filma les institucions de l'Estat democr¨¤tic modern occidental.

Aquest ¨¦s un any Wiseman, cineasta independent per antonom¨¤sia. Li ha costat ser reconegut pels grans mitjans i no nom¨¦s per festivals com el que ¨¦s, el documentalista en actiu m¨¦s gran i un dels m¨¦s remarcables, si no el que m¨¦s, de la hist¨°ria del cinema. Encara que li continu? costant finan?ar els projectes, la indifer¨¨ncia cultural s'ha acabat. No ¨¦s la primera vegada que ve a Barcelona, per¨° ara se l'espera m¨¦s.

Parlem de mig segle de cinema. Va comen?ar quan, amb 36 anys, es va decidir a rodar en una pres¨® estatal de reus amb trastorns psiqui¨¤trics. Va sorgir aix¨ª el seu primer film i una de les seves obres de refer¨¨ncia en diferents ¨¤mbits culturals i socials, Titicut Follies, estrenada el 1967 i prohibida al seu pa¨ªs fins al 1991. Tamb¨¦ es veur¨¤ ara a Barcelona. Aquest retrat implacable i alhora piet¨®s d'un penal extrem ha marcat algunes obres de ficci¨® posteriors. Leonardo di Carpio diu que la va veure diverses vegades per compondre el seu paper en la paranoica Shutter Island (2010). I va marcar a Wiseman el cam¨ª a seguir. Els seus films no tenen veu narradora ni identificaci¨® de personatges ni ning¨² respon a entrevistes. Wiseman no interfereix: filma i despr¨¦s munta.

Compacte i vers¨¤til, el seu corpus visual ¨¦s sorprenent. Tracta els assumptes m¨¦s diversos: l'institut, el tribunal de menors, un hospital, el Central Park, un bloc de pisos, la viol¨¨ncia dom¨¨stica, una estaci¨® d'esqu¨ª, uns grans magatzems, la universitat de Berkeley, i aix¨ª fins a 44: cada vegada canvia de tema i nom¨¦s en dues ocasions ha tornat a un assumpte que ja havia tractat. Segueix un fil vertebrador: el dia a dia de les institucions de la democr¨¤cia moderna occidental i per extensi¨® de la vida urbana, ja sigui una ag¨¨ncia de models o la feina d'uns cient¨ªfics. Com funcionen aquests llocs finan?ats la majoria amb diners p¨²blics, com tracten a la gent comuna i qu¨¨ n'esperem, les seves mis¨¨ries i les nostres, i la gent decent que els fa funcionar malgrat tot. Quan roda a Europa, se centra en les institucions culturals i el seu cinema es converteix llavors en una glossa de la dansa, el teatre, la pintura.

El cicle a la Filmoteca comen?ar¨¤ dimarts vinent amb el film que m¨¦s l'identifica per a molts espectadors aqu¨ª, National Gallery, retrat del museu brit¨¤nic inaugurat el 1824, ara amb seriosos problemes de pressupost i, per aix¨°, d'orientaci¨®. Veure'l i passar a Law and order permet advertir que Wiseman, en la seva persist¨¨ncia com a autor, ha documentat ¡ªpol¨ªticament i po¨¨ticament¡ª l'Estat del benestar en el seu m¨¦s o menys esplendor i ara en documenta i poetitza la fallida.

Observant, sense jutjar, respectant els seus personatges i sense dissimular els absurds. Seguint els passos de Beckett, s'ha erigit en un demi¨¹rg audiovisual de les paraules i els gestos dels altres, persones que esperen i desesperen de l'estat de les coses.

Com a colof¨®, Wiseman envelleix amb vigor i alegria. El seu ¨²ltim film, In Jackson Heiths (2015), ¨¦s una oda a aquest barri transcultural novaiorqu¨¨s, a la seva emigraci¨® de nou encuny i a defensar de l'avar¨ªcia urbana que li arriba de Manhattan les sensibilitats ¨¨tniques, sexuals, ling¨¹¨ªstiques i culturals que s¨®n el seu car¨¤cter.

Llarga vida, Mr Wiseman.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF.