El llibre que permet cremar llibres

Per entendre l¡¯ambig¨¹itat essencial del foc (la calor per la destrucci¨®), necessitem un joc de miralls, un calidoscopi: fa uns dies, una periodista catalana (reflex vernacle de la formidable Camille Paglia) va cremar davant les c¨¤meres de televisi¨® un llibre seu, una novel¡¤la de l¡¯escriptor argent¨ª Manuel M¨²jica La¨ªnez, les tapes del qual havia substitu?t per les d¡¯una Constituci¨® espanyola, alhora que protestava, enfervorida, contra aquesta.

En realitat, aquesta senyora va cremar un objecte seu, cosa que el llibre que permet cremar llibres (la Constituci¨® mateixa) li deixa fer al seu aire amb la condici¨® que el foc no posi en perill terceres persones, nom¨¦s faltaria. Fins i tot l¡¯autor d¡¯una obra liter¨¤ria la pot avorrir despr¨¦s d¡¯haver-la escrit i cremar-la. Ha passat moltes vegades (G¨®gol va cremar ?nimes mortes II poc abans de morir i Joyce va fer el mateix amb A brillant carreer. Quan jo era jove, el detectiu Pepe Carvalho solia cremar llibres seus a la llar de foc de casa seva: eren seus i el que en fes era assumpte seu. La tesi no ¨¦s autoevident: Virgili va fracassar en l¡¯intent de fer cremar L¡¯Eneida i Franz Kafka (que devia destruir en vida la major part de la seva obra) va deixar dit al seu amic Max Brod que crem¨¦s la resta despr¨¦s de morir. Per¨° Brod va desoir el mandat de l¡¯escriptor moribund.

Avui, a Espanya, el principi ¨¦s clar: es poden cremar obres pr¨°pies (intel¡¤lectuals o materials) de la mateixa manera que, com va fer Ernest Hemingway, se¡¯n pot triar el final de cadascuna i descartar per sempre multitud de desenlla?os alternatius ja escrits (Ad¨¦u a les armes). En particular, el llibre que permet cremar llibres al?a una barrera (que hauria de ser infranquejable) davant qualsevol poder p¨²blic que pretengui perseguir el qui crema un llibre perqu¨¨ en detesta el contingut, perqu¨¨ no suporta el que hi diu. Aix¨° ¨¦s el que ve a dir l¡¯article 20 de la Constituci¨®. I, sens dubte, el llibre que permet cremar llibres ens deixa la llibertat de cremar aquest mateix llibre.

La periodista que va idear la performance de la crema (aparent) de la Constituci¨® protestava contra una sent¨¨ncia recent del Tribunal Constitucional (la 62/2016, de 17 de mar?) perqu¨¨ havia declarat inconstitucional i nul¡¤la una disposici¨® ja derogada del Govern catal¨¤. Aquesta modificava el Codi de Consum amb l¡¯objecte d¡¯evitar el tall de subministrament de llum i de gas a les persones en situaci¨® de vulnerabilitat econ¨°mica. La performance va ser un exc¨¦s histri¨°nic: l¡¯artista n¡¯hauria tingut prou amb cremar dos apartats del n¨²mero primer de l¡¯article 149 de la Constituci¨® (que s¨®n els que va aplicar el Tribunal). En comptes d¡¯empipar-se tant, podria haver enc¨¨s un cigarret relaxadament amb dues tires de paper enrotllat (aquests dos apartats), fragments (aquesta vegada aut¨¨ntics) de la Constituci¨® emprats com a llum¨ª (per¨°, ai, fumar a la televisi¨® ¨¦s una crema de coses encara m¨¦s mal vista que la dels llibres i fer-ho hauria requerit la categoria de Marina Abramovic, la qual a m¨¦s s¡¯hauria acabat apagant la burilla al palmell de la m¨¤ esquerra).

La sent¨¨ncia del Constitucional ¨¦s una calamitat: la norma contra la qual s¡¯havia recorregut ja era morta, per derogada; el Govern catal¨¤ t¨¦ compet¨¨ncies en mat¨¨ria de consum; l¡¯espanyol no s¡¯havia dignat a dictar cap regla sobre la interrupci¨® del subministrament de gas i electricitat i la pobresa energ¨¨tica, ¨¦s a dir, el poder central ni feia ni deixava fer. Tot aix¨° es llegeix en els vots particulars contraris, subscrits per tres l¨²cids magistrats. De vegades, el Constitucional sembla captiu de la seva gu¨¤rdia pretoriana i produeix sent¨¨ncies prolixes, g¨¨lides, precisament burocr¨¤tiques. Semblen m¨¦s el subproducte d¡¯una classe funcionarial dependent que res es mogui que no pas de la decisi¨® meditada dels guardians de l¡¯Estat. Dels seus amics els en lliuri D¨¦u.

A mi em desagraden for?a coses del llibre que permet cremar llibres. Per¨° no em passaria mai pel cap provocar un incendi en els fonaments del nostre edifici jur¨ªdic, abrasant el tot perqu¨¨ no me n¡¯agraden algunes parts. Abans de cremar la casa de tothom, caldria tenir-ne una altra de ben constru?da, molt provada i en bon ¨²s. Perqu¨¨ no em fio dels qui proclamen que defensaran els meus drets per¨° primer volen arrasar les garanties dels que ja tinc. No signeu mai cap xec en blanc.

Pablo Salvador Coderch ¨¦s catedr¨¤tic de Dret Civil.