Aix¨ª estem (1)

Amb motiu de la publicaci¨® del manifest monoling¨¹ista del grup Koin¨¦, es va poder sentir, en tert¨²lies de r¨¤dio i televisi¨®, com alguns dels seus defensors apel¡¤laven una i altra vegada als ¡°socioling¨¹istes¡± amb la presumible intenci¨® d¡¯advertir que la ci¨¨ncia no s¡¯acordava amb les objeccions dels seus adversaris, una mica com qui assegura la realitat de la telepatia o l¡¯astrologia, precedint les seves afirmacions de la coneguda fal¡¤l¨¤cia ad auctoritatem¡°est¨¤ cient¨ªficament demostrat que...¡±. Per a un nacionalista, per a un militant de qualsevol corrent ideol¨°gic, els seus postulats i la seva visi¨® de la hist¨°ria s¨®n necess¨¤riament cient¨ªfics i, en conseq¨¹¨¨ncia, les observacions dels que s¡¯hi oposen han de ser totes desestimades per falta de rigor.

Ara b¨¦, encara que seria injust afirmar que tots els socioling¨¹istes catalans avalen punt per punt les tesis del manifest ¡ªde fet, alguns no s¡¯han estat de fer p¨²blic el seu dissentiment¡ª, no ¨¦s menys cert que molts dels que s¡¯hi han adherit constitueixen el batall¨® central, a Catalunya, d¡¯aquesta disciplina acad¨¨mica.

Aix¨ª les coses, no ¨¦s d¡¯estranyar que sobre els llibres de Joan-Llu¨ªs Marfany ¡ªobres de socioling¨¹¨ªstica diacr¨°nica, de la hist¨°ria de l¡¯¨²s social de les lleng¨¹es¡ª hagi caigut l¡¯anatema o el silenci, a pesar de la import¨¤ncia crucial de les conclusions que hi exposa l¡¯autor a partir d¡¯un estimable treball de documentaci¨®. En resum, Marfany constata ¡ªen especial a Llengua, naci¨® i digl¨°ssia¡ª que el castell¨¤ s¡¯introdueix a Catalunya al segle XVI per la pura voluntat de les elits socials, que mostren una clara intenci¨® de participar en el proc¨¦s de construcci¨® de la naci¨® espanyola. Aquests sectors privilegiats de la societat usen el castell¨¤ per a la llengua escrita i per a tots aquells afers p¨²blics en qu¨¨ la llengua oral pren la formalitat de l¡¯escrita, i el catal¨¤ per als seus assumptes privats, la qual cosa crea una situaci¨® de digl¨°ssia, ¨¦s a dir, d¡¯¨²s de distintes lleng¨¹es per a distintes funcions, que no es fa extensiva a les classes populars perqu¨¨ aquestes viuen perfectament al marge de l¡¯activitat pol¨ªtica i cultural.

Aquesta situaci¨® es mant¨¦ estable fins al segle XIX ¡ªMarfany nega (oh, sacrilegi!) que el 1714 tingu¨¦s cap incid¨¨ncia significativa en l¡¯¨²s social de les lleng¨¹es¡ª, i al XIX les classes populars s¡¯incorporen a la pr¨¤ctica digl¨°ssica amb l¡¯eclosi¨® dels moviments obrers. La introducci¨® del castell¨¤ a Catalunya obeeix, doncs, a un moviment endogen i no a una imposici¨® externa...

Quan aquestes tesis es van fer p¨²bliques el 2008, el socioling¨¹ista Jordi Sol¨¦ i Camardons, firmant del manifest Koin¨¦, va diagnosticar autoodi a l¡¯autor i el va acusar de negacionista, adjectiu hist¨°ricament reservat als qui neguen l¡¯Holocaust. I aix¨ª estem.