Els EUA pressionen en secret per rebaixar les regles de la UE al TTIP

Les sospites es fan realitat. Els Estats Units pressionen lluny dels focus per rebaixar sensiblement els nivells de regulaci¨® europea en alguns dels assumptes m¨¦s espinosos del tractat comercial amb la Uni¨® Europea (TTIP, per les seves sigles en angl¨¨s), tal com temien els m¨¦s cr¨ªtics amb aquesta fosca negociaci¨®, de la qual fins ara nom¨¦s es coneixien les pretensions europees. Una filtraci¨® revela per primera vegada, amb detalls, la posici¨® dels Estats Units. I posa de manifest l'enorme influ¨¨ncia dels lobbys europeus i nord-americans sobre els negociadors de l'acord.

B¨¤sicament, segons el document filtrat, Washington intenta modificar el proc¨¦s legislatiu a la UE. En alguns dels assumptes m¨¦s pol¨¨mics, relacionats amb el medi ambient i la salut, els Estats Units busquen reduir els est¨¤ndards de la regulaci¨® europea. La ind¨²stria dels cosm¨¨tics i l'¨²s de pesticides en l'agroind¨²stria s¨®n dos dels exemples m¨¦s evidents. Per¨° la posici¨® nord-americana ¨¦s aquesta, per norma general, en les negociacions relatives a alimentaci¨®, agricultura, barreres comercials i protecci¨® del medi ambient i de la salut dels consumidors.

Greenpeace Holanda ha aconseguit accedir a un detallat document de l'abril, just al comen?ament de l'¨²ltima ronda de contactes, a Nova York. L'esborrany, de 248 p¨¤gines, aporta informaci¨® substancial sobre la posici¨® europea i sobretot la nord-americana, que s'ha mantingut en secret fins avui per desig expr¨¦s de l'Administraci¨® de Barack Obama. En la seva recent visita a Europa, Obama i la cancellera alemanya Angela Merkel van subratllar la necessitat d'accelerar les negociacions. A la vista de les posicions de les dues parts, l'acord no es tancar¨¤ aquest any: al creixent rebuig en les opinions p¨²bliques de diversos pa?sos ¡ªi fins i tot entre partits de Govern com els socialistes francesos o els ultres austr¨ªacs, rotunds guanyadors en les ¨²ltimes eleccions presidencials¡ª, s'hi sumen les grans difer¨¨ncies que mostren els dos equips negociadors. Tot i que Europa s'ha mostrat molt conciliadora en p¨²blic, el text recull "discussions molt dif¨ªcils" en molts assumptes, com els relacionats amb la ind¨²stria dels cosm¨¨tics, que als Estats Units permeten utilitzar animals en les proves de laboratori, mentre que Europa rebutja aquestes pr¨¤ctiques. La part europea veu "molt limitada la possibilitat de fixar una posici¨® comuna" sobre aquest tema.

Obama i Merkel es van conjurar per tancar les negociacions aquest any: del document es dedueix que aix¨° nom¨¦s ¨¦s possible si Europa accedeix a rebaixar notablement la protecci¨® als consumidors i els seus est¨¤ndards reguladors. Ni aix¨° sembla senzill, ni l'escenari pol¨ªtic ¨¦s el m¨¦s adequat, amb els EUA ja immersos en la batalla per la presid¨¨ncia i amb Europa a l'expectativa d'eleccions clau en les seves dues grans pot¨¨ncies, Fran?a i Alemanya, previstes per a l'any vinent. Partits ultra com l'UKIP brit¨¤nic o el Front Nacional franc¨¨s coincideixen amb els socialistes francesos o les opinions p¨²bliques als pa?sos m¨¦s exportadors d'Europa, com Holanda i Alemanya, en el rebuig al TTIP. Als Estats Units passa el mateix: en contra de l'acord hi ha Bernie Sanders (segon en la carrera del partit dem¨°crata) i Donald Trump (clar favorit entre els republicans).

Les dues grans cr¨ªtiques a Europa han estat fins ara la falta de transpar¨¨ncia i les sospites que l'acord pot suposar una rebaixa dels est¨¤ndards normatius de la Uni¨®. Fa dos anys i mig, just a l'inici de les negociacions, Europa i els EUA posaven l'¨¨mfasi en els beneficis econ¨°mics de l'acord: diversos punts de PIB i desenes de milers de llocs de treball. Aquests beneficis s¨®n cada vegada m¨¦s incerts, i han obligat les dues parts a buscar una altra narrativa: la possibilitat que el TTIP permeti que les pot¨¨ncies de l'Atl¨¤ntic fixin els est¨¤ndards normatius a la resta del m¨®n. El document filtrat deixa al descobert la posici¨® nord-americana sobre aquest tema, amb alguns detalls sorprenents: la Comissi¨® Europea considera que el Govern Federal dels EUA ¨¦s l'¨²nica Administraci¨® rellevant per fixar els est¨¤ndards reguladors; Washington fixa com a interlocutors tant les institucions europees ¡ªb¨¤sicament, la Comissi¨® Europea¡ª com els Governs nacionals. El text, a m¨¦s, aporta una mica m¨¦s de llum sobre les sospites de falta de transpar¨¨ncia. Aquests s¨®n alguns dels aspectes m¨¦s importants.

1. La influ¨¨ncia dels ¡®lobbys¡¯. En el document hi ha cont¨ªnues refer¨¨ncies a consultes amb les grans empreses i patronals, fins al punt que en assumptes delicats com l'agricultura o la ind¨²stria qu¨ªmica els negociadors arriben a admetre que no poden prendre una decisi¨® sense consultar-ho abans amb la ind¨²stria. "Els Estats Units expressen que han de consultar la seva posici¨® [sobre tarifes de productes qu¨ªmics] amb la ind¨²stria qu¨ªmica", apunta el document. Europa va m¨¦s enll¨¤: en ocasions presenta ofertes i contraofertes "basades en la posici¨® conjunta de la ind¨²stria europea i nord-americana" en la negociaci¨® agr¨ªcola. Les ONG i els sindicats han denunciat repetidament que el seu acc¨¦s als negociadors ¨¦s molt m¨¦s limitat. El document, a m¨¦s, revela la creaci¨® de nombrosos comit¨¨s, formats per funcionaris, que en mat¨¨ria de regulaci¨® poden condicionar el debat posterior, segons Greenpeace. "El sector empresarial t¨¦ oportunitats per participar en la presa de decisions per intervenir en les primeres fases del proc¨¦s", adverteix aquesta organitzaci¨® ecologista.

2. L'objectiu dels Estats Units. El gran valor del document filtrat ¨¦s que per primera vegada deixa clara la posici¨® dels Estats Units en aspectes clau de l'acord. Washington vol acc¨¦s directe a la presa de decisions a Europa sobre els aspectes reguladors: en els debats europeus sobre el proc¨¦s d'estandarditzaci¨® en mat¨¨ria de regulaci¨® hi haur¨¤ experts nord-americans, "sense garantia de reciprocitat": no hi ha d'haver experts europeus necess¨¤riament en els debats que es produeixin als Estats Units. Washington insisteix una vegada i una altra en la confidencialitat a l'hora de compartir informaci¨® de les empreses en tot el que fa refer¨¨ncia als productes qu¨ªmics. En general, la UE t¨¦ est¨¤ndards m¨¦s elevats pel que fa al medi ambient i la protecci¨® de la salut (encara que l'aplicaci¨® no ¨¦s sempre tan estricta, com ha demostrat l'esc¨¤ndol Volkswagen): per exemple, Europa no permet les importacions de carn nord-americana tractada amb hormones, per possibles vincles amb el c¨¤ncer i altres preocupacions relatives a la salut. La UE t¨¦ tamb¨¦ regles m¨¦s estrictes en el sector qu¨ªmic, els pesticides o tot all¨° relatiu als organismes gen¨¨ticament modificats (OGM, tradu?ts en aquest text amb un eufemisme que frega la genialitat: Agricultura Tecnol¨°gica Moderna). El Departament d'Estat dels EUA veu aquestes regles sobre agricultura, pesticides, productes qu¨ªmics o carn tractada amb hormones com "barreres al comer?".

3. Medi ambient. El document filtrat revela una rebaixa en la protecci¨® mediambiental per part de les dues parts. No t¨¦ en compte el recent Acord de Par¨ªs per reduir les emissions de CO₂. Passa per alt les excepcions que permet l'Organitzaci¨® Mundial del Comer? perqu¨¨ un pa¨ªs pugui restringir les relacions comercials "per protegir la vida o la salut d'¨¦ssers humans, animals i plantes", o per "conservar els recursos naturals". Tant en medi ambient com en protecci¨® del consumidor el text no ¨¦s concloent, per¨° s¨ª que hi ha un clar biaix en les aportacions nord-americanes, sempre en la direcci¨® que s'imposi una mena de compet¨¨ncia a la baixa en els est¨¤ndards acordats i de no engegar noves regulacions si no ¨¦s estrictament necessari i si no hi ha una an¨¤lisi pr¨¨via cost-benefici. Per Jorgo Riss, director europeu de Greenpeace, "els documents filtrats confirmen el que d¨¨iem des de fa temps: el TTIP posa els interessos corporatius al centre de la presa de decisions pol¨ªtiques, en detriment del medi ambient i de la protecci¨® del consumidor. Sab¨ªem que la posici¨® de partida d'Europa era dolenta, gaireb¨¦ sense l¨ªnies vermelles. Ara sabem que la posici¨® dels EUA ¨¦s encara pitjor i que no respecta aquestes l¨ªnies".

La Uni¨® i els EUA donen diferents tractaments als mateixos productes. Passa el mateix, per exemple, amb el?glifosat. L'entrada de pesticides i herbicides a la Uni¨® est¨¤ sotmesa a l'aprovaci¨® de la Comissi¨® Europea. El 13 d'abril, el Parlament Europeu?va proposar importants obstacles per al glifosat, un pol¨¨mic herbicida que malgrat els dubtes cient¨ªfics ¨¦s defensat des de fa anys per l'Administraci¨® dels Estats Units. L'OMS, no obstant aix¨°, considera que ¨¦s possible que sigui cancerigen. El recent pronunciament de l'Eurocambra advoca per prohibir-ne l'¨²s fora dels ¨¤mbits "professionals". I demana vetar el glifosat prop de centres educatius i parcs infantils i en parcs p¨²blics i s'imposen limitacions en el seu ¨²s abans de la collita. Per¨° la recomanaci¨® del Parlament ¨¦s nom¨¦s aix¨°, una recomanaci¨®. Qui mana ¨¦s la Comissi¨® Europea, que prendr¨¤ una decisi¨® final a mitjans d'aquest mes. En un dels ¨²ltims esborranys de decisi¨® que maneja la Comissi¨®, s'ignoren els vetos de l'Eurocambra.

4. Resoluci¨® de conflictes. L'acord pret¨¦n potenciar el negoci de les empreses europees a l'altra banda de l'Atl¨¤ntic i viceversa. Per solucionar possibles disputes que puguin trobar les empreses d'un b¨¤ndol amb les autoritats de l'altre, el pacte fixava un acord de resoluci¨® de conflictes amb un arbitratge t¨¨cnic per evitar els tribunals. Despr¨¦s d'una formidable oposici¨® p¨²blica sobre aquest tema, Brussel¡¤les ha proposat un tribunal format per jutges. En la versi¨® filtrada del text no hi ha ni una sola refer¨¨ncia pel que fa a aquest tema sobre la posici¨® nord-americana. La viabilitat d'aquesta proposta, per tant, resulta encara m¨¦s dubtosa que abans.