El que est¨¤ en joc

Tornem a reprendre el que vam deixar sense acabar el 20 de desembre passat. L'escenari pol¨ªtic ¨¦s definitivament plural. La conflictivitat social ja est¨¤ present a les institucions representatives. Segueix sent veritat que les elits dels grans partits estan poc inclinades a fer els passos necessaris per regenerar el sistema pol¨ªtic. Les forces emergents han anat entenent que no ¨¦s f¨¤cil connectar els ritmes institucionals amb les urg¨¨ncies socials. Costa negociar de deb¨° quan moltes vegades ¨¦s m¨¦s important quedar b¨¦ o malament davant de propis i estranys que adquirir compromisos pr¨¤ctics. Tots parlen de la urg¨¨ncia a afrontar les perempt¨°ries necessitats socials, per¨° s¨®n molts els que entenen que aix¨° passa exclusivament per qu¨¨ siguin ells els protagonistes. Molts escarafalls, poca concreci¨®.

Mentre, el "Govern en funcions", funciona i segueix amb precisi¨® els dictats dels que de deb¨° manen. La demostraci¨® m¨¦s palpable la tenim en els acords del passat Consell de Ministres. La decisi¨® del Govern Rajoy de presentar el recurs d'inconstitucionalitat contra la llei 24/2015 del Parlament de Catalunya que recollia mesures urgents per afrontar el tema de l'habitatge i la pobresa energ¨¨tica, en la pr¨¤ctica suposa paralitzar-ne la vig¨¨ncia. Posant a m¨¦s en safata la venda de grans estocs d'habitatge en mans dels bancs als fons voltor que esperaven ansiosos una decisi¨® com aquesta, ja que en el marc de la llei impugnada els negocis no eren suficientment rendibles, en imposar-se freq¨¹entment el lloguer social i penalitzar-se els habitatges buits. Els del PP saben molt b¨¦ a qui cal obeir. I el m¨¦s incre?ble ¨¦s que l'argument per fer-ho es basa que aix¨ª es garanteix la igualtat entre els espanyols. Segons sembla es tracta d'entendre la igualtat com ser "igualment miserables i vulnerables" enfront dels interessos dels que realment governen sense haver de passar per les urnes per aconseguir-ho.

L'agressi¨® ¨¦s greu i radical, ja que afecta tots aquells que segueixen atrapats en el cercle de desocupaci¨® o salari baix i hipoteca o lloguer inassolible. ?s inadmissible intentar circumscriure el tema a una nova agressi¨® d'Espanya a Catalunya, quan el problema ¨¦s general i dram¨¤tic. S¨®n m¨¦s de 700.000 llars a tot Espanya en les quals no entra cap ingr¨¦s, i m¨¦s d'1'5 milions de llars en les quals tots els seus membres estan aturats. El que realment est¨¤ en joc el 26 de juny ¨¦s la desigualtat creixent i la precarietat i la pobresa cronificada. I aix¨° mereix una resposta contundent que vagi m¨¦s enll¨¤ de despla?ar Rajoy, salvar el candidat S¨¢nchez, veure si Iglesias lidera el sorpasso o acabar de destriar si Rivera ¨¦s de centre o de dreta.

Deia Karl Polanyi en la seva obra clau, La gran transformaci¨®, escrita el 1944 i plenament vigent, que enfront del gran moviment global que preconitzava la liberalitzaci¨® econ¨°mica i la mercantilitzaci¨® de la vida, havia sorgit un moviment ampli i interclassista que buscava protegir la societat dels estralls del mercat aparentment autorregulat, per¨° constantment imposat i monitoritzat per decisions governamentals (com les del passat Consell de Ministres). Avui, setanta anys despr¨¦s, el primer gran moviment segueix totalment en peus i ha empitjorat la seva pressi¨® aprofitant el pas del capitalisme industrial al financer. En canvi, avui tenim m¨¦s problemes per identificar els protagonistes del segon moviment, i m¨¦s aviat observem un univers embullat i heterogeni de patidors i opositors a la mercantilitzaci¨® for?ada. Fins i tot, veiem com alguns que haurien de ser all¨¤, s'han alineat amb l'austeritat, la reducci¨® del d¨¨ficit o la "necess¨¤ria liberalitzaci¨® i desregulaci¨®". Per aconseguir construir un moviment contrahegem¨°nic com el que seria necessari, coincideixo amb Nancy Fraser en qu¨¨ ja no n'hi ha prou amb buscar la refer¨¨ncia de l'explotaci¨® laboral en plena descomposici¨® del treball com a component vital central, i tampoc conv¨¦ tancar-se en marcs estrictament nacionals que sovint tanquen l¨°giques retr¨°grades i contrahist¨°riques. Hem de ser capa?os de connectar els partidaris de la redistribuci¨® (moltes vegades jer¨¤rquica i centralitzadora) amb els partidaris de l'emancipaci¨®, que busquen reconeixement a la seva diversitat sense perdre vincles ni solidaritats. Avan?ar en aquesta connexi¨® ¨¦s avui central. ?s el que est¨¤ en joc.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UAB.