Un segle de ritme i poesia

Hi ha concerts que, per bons que siguin, en tenim prou amb veure'ls una vegada (fins i tot la repetici¨® pot contribuir a disminuir el seu inter¨¨s). Uns altres, en canvi, es poden repetir peri¨°dicament sense temor, que fins i tot guanyaran amb aquesta repetici¨®. El concert de Caetano Veloso i Gilberto Gil ¨¦s dels segons. Van passar per Barcelona el juliol passat i van repetir aquest dilluns amb un format id¨¨ntic, van canviar algunes can?ons, per¨° el concert va ser el mateix i, la veritat, va anar encara millor (i ja era dif¨ªcil) que el precedent.

A m¨¦s, podria imaginar-se que en aquesta ¨¨poca en la qual dominen la imatge, el multim¨¨dia i totes aquestes coses, dos paios sols amb les seves guitarres ac¨²stiques en un escenari totalment desprove?t de qualsevol decorat acabarien avorrint per falta d'est¨ªmuls per a l'espectador. Qu¨¨ va! Res m¨¦s lluny de la realitat. Caetano i Gilberto (els cognoms sobren quan estem en fam¨ªlia) es basten per omplir-lo completament tot i transmetre una emoci¨® que en certs moments podia tallar-se amb un ganivet i en altres es transformava en clamor. Poesia i ritme, murmuris a cau d'orella i incitaci¨® a picar de mans i cantar. Profunditat i alegria. Un grup de m¨²sics acompanyants o qualsevol artefacte visual ho haurien engegat tot enlaire, hauria estat com una intromissi¨® en una relaci¨® molt ¨ªntima.

Caetano i Gilberto, tots dos a punt de fer els 74, desprenen una energia envejable. Caetano en molta millor forma vocal que l'exministre de Cultura brasiler que supleix les manques amb un sentiment que arriba ben endins, all¨° que podr¨ªem anomenar duende, swing, ¨¤nima o de qualsevol altra manera. El t¨ªtol del seu espectacle ¨¦s prou expressiu: Dos amics, m¨¦s d'un segle de m¨²sica.

Van cantar a duo can?ons de l'un i de l'altre, es van alternar amb les veus i les guitarres i Caetano va arribar a fer uns aplaudits passos de ball. Van comen?ar amb el vell Back in Bahia i aviat es van deixar arrossegar per la m¨¤gia de Tropic¨¢lia i el p¨²blic va comen?ar t¨ªmidament a cantar. A poc a poc el cant es convertiria en crit, picades de mans i ball, cosa que no va passar al Liceu. All¨¤ tot va ser m¨¦s formal, m¨¦s ¨ªntim i retret. Per¨° el Palau ple a vessar sembla incitar m¨¦s a oblidar la composici¨® i a deixar-se anar, i es van prodigar tant els m¨²sics com el p¨²blic que se sabia tots els temes i els va cantar a plaer.

Unes 30 can?ons, inclosos cinc apote¨°sics bisos, van conformar un programa que semblava moure's amb les ondulacions d'algun insinuat ritme brasiler. Van remuntar-se fins a la primera can?¨® que va compondre Caetano, el 1963 (any en qu¨¨ va con¨¨ixer Gilberto), que va precedir l'¨²ltima que han escrit junts, As Cam¨¦lias, i que tampoc no va sonar al Liceu. Van incloure algunes versions, sorprenent i celebrada la seva Come prima, i van acabar amb magnific¨¨ncia davant un Palau que s'agitava a ritme de samba.

No se sap si aquests dos jovenets seguiran de gira l'any que ve. Si fos aix¨ª, els estarem esperant amb candaletes.