Llum de gas a Mu?oz Ramonet

Julio Mu?oz Ramonet va morir el 9 de maig de 1991 a la cuitat Su?ssa de Chur. Aquest dilluns en far¨¤ 25 anys, en qu¨¨ Barcelona no ha pres possessi¨® de l¡¯her¨¨ncia que l¡¯industrial cotoner va deixar en morir, per la f¨¨rria oposici¨® de les seves quatre filles, que van portar la decisi¨® del seu pare als jutjats des del comen?ament. Malgrat que totes les sent¨¨ncies han donat la ra¨® a Barcelona, prop d¡¯un miler d¡¯obres d¡¯art continuen sense trobar-se. El 2013 l¡¯Ajuntament de Barcelona va obtenir les claus per accedir al palauet del carrer Muntaner on va viure l¡¯empresari t¨¨xtil i immobiliari, a m¨¦s de banquer, que va acumular una gran fortuna a la Barcelona franquista. Quan hi va entrar, les millors obres havien desaparegut.

I ¨¦s que la col¡¤lecci¨® de Mu?oz Ramonet sembla condemnada a no romandre gaire temps al mateix lloc. Reunida per un altre industrial t¨¨xtil, R¨°mul Bosch i Catarineu va haver de desprendre¡¯s de 2.627 obres el 1934 per fer front a l¡¯amena?a de tancament de la seva empresa, la Uni¨®n Industrial Algodonera, despr¨¦s de lliurar-les com a aval. La guerra i la mort de Bosch i Catarineu van fer que les obres romanguessin als museus de Barcelona fins que el 1944 Mu?oz Ramonet va comprar l¡¯empresa i, amb ella, la impressionant col¡¤lecci¨®, que va comen?ar a reclamar a l¡¯any seg¨¹ent i que va rebre el 1950, per¨° nom¨¦s en part: les autoritats franquistes van adduir que moltes de les obres s¡¯havien perdut o destru?t durant la Guerra Civil, malgrat que despr¨¦s del conflicte havien dit el contrari.

Quan el 1944 Julio i ?lvaro Mu?oz Ramonet van comprar la Uni¨®n Industrial Algodonera SA (UIASA), per al seu holding t¨¨xtil format per m¨¦s de 30 empreses creat gr¨¤cies als favors del r¨¨gim i el control de l¡¯estraperlo, els germans no sabien que tenia associada una important col¡¤lecci¨® d¡¯art cedida el 1934, com a aval a un cr¨¨dit demanat per un dels seus accionistes, R¨°mul Bosch i Catarineu (1894-1936), per tal de tirar endavant la seva ind¨²stria. L¡¯Institut Contra l¡¯Atur For?os (ICAF) de la Generalitat li va concedir un cr¨¨dit de quatre milions de pessetes a tornar en deu anys amb un inter¨¨s del 6%. A canvi, Bosch i Catarineu va lliurar la seva preuada col¡¤lecci¨® creada des de 1923, que en aquells dies estava formada per 2.627 peces, entre pintures, escultures, objectes arqueol¨°gics, teixits i miniatures, segons es pot comprovar en l¡¯exhaustiu inventari que es va fer llavors i que conserva l¡¯Arxiu Nacional de Catalunya. La col¡¤lecci¨® es va lliurar a Joaquim Folch i Torres, cap dels museus de Barcelona i secretari de la Junta de Museus, que va dirigir els treballs de catalogaci¨® i va encarregar-ne la valoraci¨® a Alexandre Soler i Josep Bardolet, gran coneixedor de les obres perqu¨¨ havia venut un bon nombre de peces (sobretot les medievals) al col¡¤leccionista. Per a ells el conjunt tenia un preu de 4.145.770 pessetes, quantitat que cobria els pr¨¦stecs. Al novembre de 1934, les obres ja estaven dipositades al Museu d¡¯Art de Catalunya. El 1935, l¡¯ICAF va encarregar a la Junta de Museus una nova valoraci¨® als directors del Museu d¡¯Art de Catalunya i el Museu Arqueol¨°gic, on s¡¯havien traslladat al juliol d¡¯aquell any les 975 peces arqueol¨°giques, tal com recull un altre inventari conservat a l¡¯Arxiu Nacional.

El setembre de 1945, Julio Mu?oz demana saber a quant ascendeixen els descoberts i es dirigeix a la Comissi¨® Mixta Liquidadora de la Generalitat, creada el 1943 pels ministeris d¡¯Hisenda i Governaci¨® i les diputacions catalanes per liquidar els assumptes pendents. A l¡¯Arxiu Hist¨°ric de la Diputaci¨® de Barcelona es conserven les actes d¡¯aquesta comissi¨®, que va operar fins a 1965. El novembre de 1945 li responen que el deute de UIASA puja 6.370.041 pessetes, sumant pr¨¦stec i interessos. Al comen?ament de l¡¯any seg¨¹ent, l¡¯empresari respon que els diners no s¡¯havien pogut tornar per ¡°falta de personalitat legal del creditor¡±, en no existir la Generalitat, i per aix¨° s¡¯havia generat ¡°la gran quantitat d¡¯interessos, d¡¯exigibilitat prou discutida¡±. En aquest document in¨¨dit, com les actes de la Comissi¨® sobre aquest assumpte, l¡¯empresari assegura que la seva empresa ¡°acaba de tenir coneixement que durant l¡¯¨¨poca roja van desapar¨¨ixer diversos objectes que integraven la col¡¤lecci¨®¡±. Per aix¨°, per haver ¡°desarticulat la seva unitat despr¨¦s d¡¯haver traslladat prop d¡¯un miler d¡¯objectes al Museu Arqueol¨°gic¡±, i per haver ¡°exposat durant anys les obres¡±, demanava una indemnitzaci¨®. Davant la situaci¨®, assegurava que la ¡°clau d¡¯aquesta complexa s¨¨rie de q¨¹estions passava per la subrogaci¨® de l¡¯Ajuntament en el lloc i dret d¡¯UIASA¡±. Estava clar que a Mu?oz li interessava m¨¦s saldar el deute que la col¡¤lecci¨®. ¡°Mitjan?ant un m¨°dic sacrifici, podrien passar definitivament als museus de Barcelona els rics elements que integren la col¡¤lecci¨® d¡¯Art Bosch¡±, acabava, de manera que la ciutat hauria pogut tenir la col¡¤lecci¨® el 1946.

Per¨° l¡¯Ajuntament no va consentir, de manera que Mu?oz va posar en marxa una operaci¨® d¡¯enginyeria financera que li va sortir b¨¦, o a mitges, perqu¨¨ a l¡¯empresari li van fer llum de gas fent-li veure una cosa que s¡¯ha demostrat que no era certa. El primer que va demanar Mu?oz a la Comissi¨® va ser que design¨¦s un perit que, juntament amb el seu, fessin un inventari dels objectes, n¡¯actualitzessin el valor i establissin el valor de les perdudes i l¡¯import de les peces exposades. Mu?oz va nomenar Folch i Torres, ja jubilat del seu lloc de director dels museus, i la Comissi¨®, Jos¨¦ Bardolet. Dos vells coneguts vinculats amb les obres des de 1934 que tornaven a taxar-la 12 anys despr¨¦s.

Per¨° no seria tan f¨¤cil. La col¡¤lecci¨® s¡¯havia dispersat, tal com es queixava Mu?oz, poc despr¨¦s de fer-se¡¯n c¨¤rrec la Junta de Museus. De les 2.627 obres que recull l¡¯inventari de 1934, gaireb¨¦ la meitat es van quedar al Museu d¡¯Art de Catalunya: les 1.199 miniatures; 323 pintures (150 olis, 49 taules, 46 dibuixos a ploma, 34 a llapis, 24 aiguaforts, 6 aquarel¡¤les i 6 pintures murals, m¨¦s una obra de la qual no s¡¯especifica la t¨¨cnica); 46 escultures (25 talles de fusta, 18 d¡¯ivori i 2 d¡¯os) i 2 fotografies. El juliol de 1935, segons un altre document localitzat a l¡¯ANC, es van traslladar al Museu Arqueol¨°gic 975 peces de tipologia ben diversa: craters grecs de figures vermelles, cer¨¤miques romanes, vidres, s¨ªlex, exvots ib¨¨rics o escarabeus egipcis, entre unes altres. Al Museu de les Arts Decoratives de Pedralbes nom¨¦s hi van anar 41 teixits coptes; encara que el fitxer que es conserva al MNAC no fa esment de cap trasllat, aquestes peces excepcionals s¡¯han localitzat a l¡¯equipament de la pla?a de les Gl¨°ries.

A l¡¯?rea de Registre de Col¡¤leccions del MNAC, que coordina Jordi Casanovas, es conserva un document de quatre p¨¤gines, Dep¨®sito Bosch y Catarineu, ple de xifres (els n¨²meros d¡¯inventari), que ajuda a entendre la situaci¨®. Segons consta, la col¡¤lecci¨® estava formada per 2.620 peces (set menys que la llista de 1934). Les peces dipositades al Museu d¡¯Arqueologia van ser efectivament 975. Les obres retornades el 1950 a Julio Mu?oz, 1.427 (incloent-hi les 1.199 miniatures); les adquirides pel Museu d¡¯Art, 107; per la qual cosa, hi va haver una operaci¨® de la qual no tenim const¨¤ncia, a m¨¦s de 31 peces que l¡¯industrial va donar, cosa que tamb¨¦ desconeix¨ªem. La relaci¨® recull 26 fitxes anul¡¤lades m¨¦s.

Per¨°, ?quantes van ser les obres dipositades al Museu d¡¯Art de Catalunya desaparegudes durant la guerra i el trasllat de materials fora de Barcelona, a Olot, Darnius i Ginebra? De la col¡¤lecci¨® Bosch i Catarineu, solament una, segons l¡¯informe conservat al registre del MNAC. L¡¯anomenat ?lbum Fortuny, compost, segons l¡¯inventari, per 80 dibuixos que van desapar¨¨ixer el 1938 quan el cr¨ªtic d¡¯art Joan Merli se¡¯l va endur al seu estudi de Barcelona per fotografiar-lo. All¨¤ se li va perdre la pista fins que el 1951 una persona an¨°nima va tornar al museu 24 dibuixos que va assegurar que havia comprat a un drapaire. No obstant aix¨°, Folch i Torres esmenta, en un informe pericial on cita 80 obres exposades al Museu d¡¯Art el 1945, que quatre d¡¯elles van desapar¨¨ixer durant la guerra.

Pel que fa a les peces arqueol¨°giques, el 6 de maig de 1949 va tenir lloc una reuni¨® transcendent al Museu Arqueol¨°gic Provincial. D¡¯una banda, els perits nomenats per la Diputaci¨®: el director del museu Mart¨ªn Almagro Basch i Jos¨¦ Colominas Roca, conservador. De l¡¯altra, el conegut Folch i Torres, present en gaireb¨¦ tot el proc¨¦s d¡¯aquesta col¡¤lecci¨®. Les dues parts coincideixen que la ¡°naturalesa dels objectes arqueol¨°gics, en alguns casos produ?ts en s¨¨rie, fa completament impossible la identificaci¨® dels exemplars, que dins dels fons del Museu, poden correspondre a la col¡¤lecci¨® Bosch Catarineu, ja que no porten ni n¨²mero ni signe distintiu¡±. Els perits fan constar: ¡°No obliden que una part d¡¯aquests objectes va haver de ser destru?da o es va extraviar a conseq¨¹¨¨ncia dels trasllats i despla?aments que haguessin de patir les col¡¤leccions¡± durant la Guerra Civil.

Segons el catedr¨¤tic de la Universitat de Barcelona Francisco Gracia, que ha investigat aquests episodis, els materials del Museu Arqueol¨°gic van ser embalats el 1937 en previsi¨® dels efectes de possibles bombardejos, mentre que les peces m¨¦s significatives es van col¡¤locar en un refugi constru?t al qual s¡¯accedia per la sala d¡¯Emp¨²ries. Despr¨¦s d¡¯un bombardeig el 1938 que va impactar el ve¨ª Palau d¡¯Agricultura (seu del Teatre Lliure), es va decidir evacuar tots els materials. ¡°En els inventaris no apareixen els de Bosch i Catarineu, per¨° sens dubte estaven en les 200 caixes que van viatjar el mar? de 1938 a Mas Perx¨¦s d¡¯Agullana. A Barcelona nom¨¦s van quedar els materials que no podien traslladar-se. Tots van acabar a Ginebra despr¨¦s del pacte de Figueres¡±, explica Gracia, que remarca que les condicions dels viatges no eren les m¨¦s apropiades per a les peces.

Despr¨¦s de la guerra es va nomenar director del Museu Arqueol¨°gic Mart¨ªn Almagro, que va comen?ar a recuperar els materials que havien sortit. ¡°Les caixes van tornar de Ginebra en tres blocs al maig, juny i setembre de 1939, via Irun i Madrid. A la reobertura del Museu, el 3 d¡¯agost de 1939, s¡¯indica que tot el material es troba de nou en les instal¡¤lacions, de manera que no es donar¨¤ res per perdut¡±, explica Gracia, autor del llibre Arqueologia i pol¨ªtica, on analitza la gesti¨® d¡¯Almagro al capdavant del museu fins el 1962. Almagro es va oposar a retornar peces dels seus fons als propietaris, com les de l¡¯escriptora Caterina Albert o les peces de la catedral de Barcelona que van passar a la Generalitat despr¨¦s de diversos decrets el 1936.¡±Els plets pels materials confiscats i no retornats es van allargar fins a 1971¡±, segons Gracia.

La Mem¨°ria d¡¯Activitats de 1939 del museu explica que ¡°at¨¨s el volum enorme de materials de la m¨¦s diversa proced¨¨ncia portats de Ginebra, el treball de comprovaci¨® va ser molt prolix, tenint la satisfacci¨® de comprovar que no falta cap objecte, com es va t¨¦mer en els primers moments¡±. Una cosa que no es corresponia amb el que el director Almagro va dir en l¡¯informe pericial de 1949.

El maig de 1950, despr¨¦s de valorar les obres perdudes i el seu ¨²s en 3.180.000 pessetes (577.556 dels materials arqueol¨°gics i 93.540 de les pintures, m¨¦s interessos), la Comissi¨® assegura que Julio Mu?oz ha de pagar 4.272.041 milions, una quantitat similar a la prestada 16 anys abans.

Per¨° Mu?oz Ramonet no volia abonar cap quantitat. El 20 de maig escriu una carta a l¡¯alcalde de Barcelona, Josep Maria Albert, oferint-li la possibilitat d¡¯adquirir 29 de les obres de la col¡¤lecci¨®, que l¡¯empresari valorava en 4 milions de pessetes. Per pressionar, escriu una segona carta oferint gratis, si es materialitzava la compra, una obra de Llu¨ªs Borrass¨¤ i una altra de Pere Serra dels segles XIV i XV. El ple municipal va acordar adquirir el lot, de manera que la liquidaci¨® del cr¨¨dit, en realitat, la va fer Barcelona, no Julio Mu?oz.

Segons un informe d¡¯UIASA, les obres de la col¡¤lecci¨® Bosch i Catarineu eren a casa de Julio Mu?oz el 4 de juliol de 1950. Per¨°, com hem vist, nom¨¦s en part: segons els registres consultats dimarts passat al MNAC, aquest museu conserva 161 obres de la col¡¤lecci¨® Bosch i Catarineu, de les quals exposa 18, en concret les taules i la pintura mural medieval que l¡¯Ajuntament va comprar el 1950. La resta, ¨¦s a la reserva. El Museu d¡¯Arqueologia conserva el miler de peces integrades en els fons del museu, per¨° sense distintiu respecte d¡¯altres conjunts. I el Museu del Disseny de Barcelona posseeix 41 teixits coptes, totes les peces que posse?a la col¡¤lecci¨® Bosch i Catarineu.

Francisco Gracia destaca una curiosa coincid¨¨ncia. Un dels treballs d¡¯Almagro Gorbea m¨¦s reconeguts internacionalment s¨®n els dos primers volums de Las necr¨®polis de Ampurias, publicats el 1955. Els volums van ser subvencionats per Julio Mu?oz Ramonet, tal com apareix en la dedicat¨°ria: ¡°A don Julio Mu?oz, al gener¨®s mecenatge del qual es deu l¡¯edici¨® d¡¯aquesta obra¡±, de manera que l¡¯arqueologia s¨ª que interessava a l¡¯industrial. O no.