Un tramvia anomenat postguerra

Una dona viatja en un tramvia buit. Torna de l'enterrament del seu marit. Tots els altres tramvies amb qu¨¨ es creua tamb¨¦ estan buits. Ella no li d¨®na gaire import¨¤ncia, est¨¤ allunyada per la p¨¨rdua del seu marit, no t¨¦ ni idea del que est¨¤ passant, tot li sembla una mena de somni estrany. La dona no ho sap, per¨° viu la vaga de tramvies, la primera reacci¨® popular contra la dictadura. Aquest ¨¦s el punt de partida de Vict¨°ria, l'¨²ltima obra del dramaturg catal¨¤ Pau Mir¨®, ambientada en la Barcelona del 1951 i que es va estrenar ahir a la nit a Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), on es podr¨¤ veure fins al 12 de juny. Al capdavant del repartiment, actors i actrius del nivell d'Emma Vilarassau, Pere Arquillu¨¦, Merc¨¨ Ar¨¤nega, Jordi Boixaderas, Nil Cardoner, Joan Anguera i Mar Ulldemolins.

Xavier Albert¨ª, director art¨ªstic del TNC va encarregar una obra al jove Mir¨®. "Em va dir dues coses: que no tingu¨¦s prejudicis i que fes el que volgu¨¦s", confessa Mir¨®. "I ¨¦s el que he fet", conclou. Per Albert¨ª, Vict¨°ria "no ¨¦s un material habitual per a aquesta generaci¨®", encara que tots dos directors adverteixen que el que passava en aquells anys dif¨ªcils de postguerra ¨¦s l'arrel dels problemes que afrontem cada dia. "?s un model de societat que encara arrosseguem i de la qual no ens hem despr¨¨s. Em preocupa aquesta passivitat i resignaci¨®, aquesta societat adormida de la qual jo formo part", va denunciar Mir¨® en la presentaci¨® de la pe?a. La por, la corrupci¨® i l'amor s¨®n els eixos principals de Vict¨°ria, en una ¨¨poca en qu¨¨ la gent s'havia d'amagar, crear una nova m¨¤scara i una nova identitat que encaixessin en el model del r¨¨gim. "Tenim moltes pel¡¤l¨ªcules de la postguerra, per¨°, tot i aix¨°, no se n'han fet gaires obres de teatre", afirma l'autor.

"La Vict¨°ria ¨¦s un personatge que ha acceptat el que li venia a la vida sense rebel¡¤lar-se ni q¨¹estionar-ho. Tenia els ulls tancats a un m¨®n. Crec que hi havia moltes Vict¨°ries en aquella ¨¨poca. ?s bonic el viatge cap a la consci¨¨ncia, tot i que sigui dolor¨®s", explica Vilarasau, que encarna la protagonista. Per Pere Arquillu¨¦, que representa un mestre republic¨¤, la pe?a de Mir¨® ¨¦s "necess¨¤ria perqu¨¨ ens adonem d'on ens trobem i, a m¨¦s, va dirigida a tots els p¨²blics, als m¨¦s grans perqu¨¨ van viure aquest moment i als m¨¦s joves per la manera com s'explica", explica.

Amb Vict¨°ria, Pau Mir¨® posa punt i final a una etapa de la seva escriptura teatral, la que va comen?ar amb Una habitaci¨® a l'Ant¨¤rtida, estrenada el 2002 al Malic, i que inclou peces com Somriure d'elefant, Singapur i Jugadors. "No he renunciat al meu segell. Els meus textos tenen una sensibilitat determinada que necessiten uns actors amb molt de talent i entrega. He estat molt insistent amb ells des del primer dia perqu¨¨ tenia molt clar el to i on volia arribar, i tots ells han estat molt respectuosos i generosos en aquest tema", afirma Mir¨®.

Els referents literaris per construir Vict¨°ria els ha trobat en les plomes catalanes del periodista N¨¨stor Luj¨¢n, que va escriure una s¨¨rie de cr¨°niques sobre la Barcelona dels tramvies, de Juan Mars¨¦ i de Merc¨¨ Rodoreda.