La ruta del sol i Jordi ?vole

Com en totes les icones medi¨¤tiques, es concentren en Jordi ?vole m¨¦s enigmes que certeses perqu¨¨ ¨¦s precisament la hiperexposici¨® p¨²blica la que multiplica les m¨¤scares. Un periodista nord-americ¨¤ que viu avui tancat en un auster despatx de Manhattan amb una m¨¤quina d¡¯escriure anal¨°gica i un suro on punxa not¨ªcies i papers, ha dedicat vora dos-cents anys de la seva vida a investigar pam a pam el recorregut vital del president nord-americ¨¤ Lyndon Johnson, el successor de Kennedy des del 1963. Acaba d¡¯explicar coses substancioses sobre el m¨¨tode que fa servir en la Paris Review.

N¡¯he vist nom¨¦s un segment breu en un enlla? d¡¯Internet, gr¨¤cies a Marc Bassets, per¨° ha estat molt suculent: sense el carburant de la imaginaci¨® els fets s¨®n plans i incapa?os de capturar la dimensi¨® m¨¦s integral d¡¯aquest subjecte nascut a Texas que un bon dia va desembarcar com a ajudant d¡¯un senador a les oficines del Capitoli. Cada mat¨ª arribava a la feina, joven¨ªssim i molt pobre, accelerant el pas, fins i tot corrent literalment, potser per la impaci¨¨ncia de posar fil a l¡¯agulla com m¨¦s aviat millor, potser perseguint el sol com feia a la seva Texas natal, potser perseguint el Capitoli enc¨¨s de sol com a met¨¤fora del poder. All¨¤, als Estats Units, esperen el cinqu¨¨ volum d¡¯aquesta biografia, i aquest ¨²ltim n¡¯ha d¡¯incloure la presid¨¨ncia fins al 1969.

Sense ¨¤nim de calcular les p¨¤gines que podr¨¤ tenir la futura biografia de Jordi ?vole, caldria dedicar un cap¨ªtol extens a la seva prehist¨°ria informativa, o a l¡¯etapa en qu¨¨ ?vole no informava sin¨® que rebentava informatius en un programa d¡¯Andreu Buenafuente. Aleshores era el Follonero, nascut a Cornell¨¤, i jo crec que continua sent un buscabregues i de Cornell¨¤. Entre ell i el seu equip han anat col¡¤locant a La Sexta alguns programes crucials per repuntar assumptes tan t¨°rrids com t¨¨rbols de la democr¨¤cia espanyola dels darrers vint anys. Perqu¨¨ l¡¯aparen?a de programa d¡¯actualitat que t¨¦ Salvados ¨¦s perfectament enganyosa: darrere de gaireb¨¦ tots els programes hi ha almenys vint i fins a trenta anys d¡¯hist¨°ria democr¨¤tica.

Hi s¨®n en l¡¯entrevista a Otegi, dol?a i ofegada, i hi s¨®n en el reportatge dolor¨®s sobre el silenci al Liceu, abans de cremar-se i mentre es cremava. A Otegi no li va convenir fa anys, ni li conv¨¦ avui, el repudi frontal dels assassinats d¡¯ETA i al Liceu no s¡¯hi va morir ning¨² quan es va cremar. El primer no va matar, per¨° va disculpar una vegada i una altra els assassinats; entre els responsables pol¨ªtics del Liceu ning¨² no en va sortir malparat malgrat la irresponsabilitat manifesta de mantenir les funcions sense les m¨ªnimes garanties de seguretat. El primer va passar diversos anys a la pres¨®, entre els segons ning¨² no ha vist mai la pres¨®.

No s¨®n comparables tots dos casos, per¨° s¨ª que ho s¨®n els efectes de les seves respectives responsabilitats, cadascun a la seva escala i cadascun en funci¨® dels seus fets. L¡¯absoluci¨® de culpes jur¨ªdiques per als responsables del Liceu, digu¨¦s el que digu¨¦s el fiscal solitari, no t¨¦ cap proporcionalitat amb les seves neglig¨¨ncies calculades i interessades, mentre que la condemna a Otegi pot tenir-la o no, per¨° la just¨ªcia va actuar contra ell tant si contribu?a com si no contribu?a a acostar el final d¡¯ETA.

?vole ha escrit fa uns dies a El Peri¨®dico que per molt depre que se senti la gent, no hauria de passar de votar el 26 de juny malgrat la frustraci¨® galopant i els acords de blindatge. Ho dic amb paraules seves, tot i que no ho poso entre cometes. No s¨¦ si surt a corre-cuita del metro, accelerant el pas fins a comen?ar a c¨®rrer per arribar abans a la redacci¨®, com feia el joven¨ªssim Johnson els primers dies de pencaire a Washington, per¨° sens dubte la seva funci¨® continua sent insubstitu?ble avui per il¡¤luminar amb una mirada callada, refrescant, valenta i perspica? els problemes del passat, mentre es pon el sol en aquests dies de desengany.

Les boires van comen?ar a escampar quan Pedro S¨¢nchez avisava dissabte que en cap cas no pactar¨¤ un acord de govern amb el PP despr¨¦s del 26 de juny. El sol encara ¨¦s t¨¨nue, per¨° va sortint per darrere dels turons: potser caldria comen?ar a accelerar el pas o els passos en aquesta direcci¨®.

Jordi Gracia ¨¦s professor i assagista.