La venjan?a de la transpar¨¨ncia

Quan a les acaballes del segle XVIII Jeremy Bentham va idear el pan¨°ptic ¡ªuna pres¨® dissenyada per no tenir racons ni zones fosques, un espai de control visual total des d¡¯una torre central¡ª, va posar sobre paper un anhel habitual dels qui manen: controlar els manats a cada moment, negar-los la privadesa i imposar-los la transpar¨¨ncia m¨¦s absoluta, amb la finalitat de doblegar-los, sotmetre¡¯ls, anul¡¤lar-los.

Des d¡¯aleshores, els esfor?os per fer transparents els altres (sempre els altres, mai un mateix) no s¡¯han aturat. Per aix¨° la generalitzaci¨® de la premsa i la fotografia va portar les primeres definicions legals de la privadesa, ja a la fi del segle XIX. I per aix¨° tamb¨¦ les policies de principi del segle XX van comen?ar a adoptar una tecnologia encara a les beceroles, la videovigil¨¤ncia, per gravar el que passava en espais p¨²blics durant els esdeveniments de masses (des de coronacions fins a espectacles esportius). ¡°Si els veiem, els podem controlar¡±.

A la fi del segle passat, les tecnologies capaces de seguir tots els nostres passos, d¡¯eliminar racons i zones fosques, encara que no vivim en una pres¨®, no han parat de proliferar. Els somnis humits de control que al segle XVIII semblaven dist¨°pics es presenten avui com unes possibilitats tecnol¨°giques socialment desitjables, i les administracions p¨²bliques i les empreses privades es tiren de cap a comprar l¡¯¨²ltima c¨¤mera de videovigil¨¤ncia, l¡¯¨²ltim sensor, l¡¯¨²ltim lector biom¨¨tric, l¡¯¨²ltim algorisme. Compren la possibilitat de convertir-se en el Gran Germ¨¤, l¡¯ull electr¨°nic que tot ho veu, i insisteixen que cap comunicaci¨® pugui quedar en l¡¯anonimat o en el secret ¡ªpel nostre b¨¦. Els mateixos governs que sovint emparen el frau i defensen l¡¯opacitat dels paradisos fiscals ens volen conv¨¨ncer que les nostres comunicacions s¨ª que han d¡¯estar a la vista de tothom, que fer servir mecanismes d¡¯anonimitzaci¨® com la xarxa Tor equival a emparar el terrorisme o que defensar que els tel¨¨fons m¨°bils no tinguin portes del darrere per on unes ag¨¨ncies que desconeixem extreguin les nostres dades ¨¦s desitjable ¡ªper la nostra seguretat.

Des de fa temps, s¡¯han al?at moltes veus que denuncien els riscos d¡¯aquesta visi¨® pan¨°ptica i exposen el biaix d¡¯aquesta transpar¨¨ncia imposada pels qui tenen totes les eines per mantenir-se, ells s¨ª, opacs. Sembla que avancem cap a un futur de transpar¨¨ncia imposada als de baix i opacitat i privadesa per als de dalt.

Per¨° de vegades les alarmes apocal¨ªptiques obliden elements que suggereixen que si el combat pel dret a les cantonades i racons foscos ¨¦s un enfrontament entre David i Goliat, potser no sigui tan clar qui ¨¦s qui. La tecnologia ha fet el control m¨¦s f¨¤cil, ja que la digitalitzaci¨® sempre deixa rastre i aquest ens pot perseguir. ?s la mem¨°ria obligat¨°ria. La impossibilitat d¡¯amagar-se. Per¨°, com en tot, malgrat que les relacions de poder es reflecteixen en la distribuci¨® de la transpar¨¨ncia i la privadesa i el combat per reservar la privadesa als de dalt i la transpar¨¨ncia als de baix ¨¦s real, tamb¨¦ ho ¨¦s que l¡¯oposici¨® a aquesta deriva clava cops forts.

Cops forts com la revelaci¨® aquesta mateixa setmana dels documents de les negociacions secretes entre els Estats Units i la Uni¨® Europea sobre el Tractat Transatl¨¤ntic de Comer? i Inversiones (TTIP), que fins ara ni tan sols els eurodiputats no podien obtenir. Cops com els documents interns del despatx Mossak Fonseca i els seus #papersdepanam¨¤, que ens han perm¨¨s a tots veure pel forat del pany una fracci¨® dels fluxos de capital evasor que es desenvolupen a esquena nostra. Cops com les revelacions de Snowden i la constataci¨® de les cont¨ªnues mentides de l¡¯Ag¨¨ncia de Seguretat Nord-americana (NSA) en seu parlament¨¤ria, que ha negat una vegada i una altra que dugu¨¦s a terme activitats il¡¤legals d¡¯espionatge massiu de ciutadans i ciutadanes nord-americans.

Davant aquest tren en marxa, haurem de decidir com volem distribuir la privadesa i la transpar¨¨ncia a la societat de les dades, perqu¨¨ el combat fa temps que es dirimeix davant els nostres nassos. Si l¡¯objectiu era imposar transpar¨¨ncia als de baix i atribuir-se la privadesa a dalt, ¨¦s evident que aquest no ser¨¤, per als de dalt, un cam¨ª de roses. I que la tecnologia juga en tots dos b¨¤ndols.

Gemma Galdon ¨¦s doctora en pol¨ªtiques p¨²bliques.