Mor Fernando ?lvarez de Miranda, el primer president del Congr¨¦s de la democr¨¤cia

Fernando ?lvarez de Miranda, mort dissabte amb 92 anys, era un dels pol¨ªtics de la Transici¨® que encarnaven les virtuts p¨²bliques del di¨¤leg i la conciliaci¨® que avui es troben tant a faltar. Advocat, pertanyent a una fam¨ªlia conservadora i de conviccions cat¨°liques, el seu tarann¨¤ el va portar a la presid¨¨ncia del Congr¨¦s dels Diputats el 1977 despr¨¦s de les primeres eleccions lliures despr¨¦s de la mort de Franco, i en aquest c¨¤rrec va ser un dels signants institucionals de la Constituci¨® del 1978.

Partidari de Joan de Borb¨® des de la seva joventut, va participar a la reuni¨® de Munich de 1962, que va reunir pol¨ªtics antifranquistes de l'interior d'Espanya juntament amb molts altres que eren a l''exili, en un intent de buscar la unitat entre grups fins llavors enfrontats i dispersos. La iniciativa va inquietar tant Franco que el seu aparell de propaganda la va tractar de ¡°contuberni de Munic¡± i el seu aparell repressiu es va aplicar a detenir els que van tornar a Espanya i, com en el cas de ?lvarez de Miranda, a deportar-los a les Can¨¤ries.

En acabar el c¨¤stig, Joan de Borb¨® va integrar a ?lvarez de Miranda en al seu consell privat. El pol¨ªtic va passar pels diversos grups democristians ¨Cprimer el de Jos¨¦ Mar¨ªa Gil Robles, despr¨¦s el de Joaqu¨ªn Ruiz Gim¨¦nez- que es van moure en els ¨²ltims anys de la dictadura i en els primers compassos del posfranquisme. Es va allunyar dels que van intentar competir amb l'etiqueta pol¨ªtica de la democr¨¤cia cristiana a les eleccions del 1977 i va preferir presentar-se a les urnes integrat a la Uni¨® de Centre Democr¨¤tic (UCD), l'instrument amb el qual el llavors president del Govern espanyol, Adolfo Su¨¢rez, va guanyar les eleccions generals del 15 de juny de 1977.

Convertides en Corts constituents, les cambres van elaborar la Constituci¨® amb ?lvarez de Miranda a la presid¨¨ncia del Congr¨¦s. El seu no va ser el paper de protagonista d'aquella obra clau de la Transici¨®, sin¨® el de figura institucional que, en un segon pla, va contribuir al fet que no descarrilessin les renyides negociacions que van donar origen a la m¨¤xima llei.

La legislatura en la qual ?lvarez de Miranda va ocupar la presid¨¨ncia del Congr¨¦s, tan breu com productiva, va finalitzar el 1979. Llavors va comen?ar la crisi interna de UCD, el partit estripat entre la diversitat d'egos pol¨ªtics que s'havien unit sota el lideratge devastador d'Adolfo Su¨¢rez, a qui aviat van comen?ar a combatre. Despr¨¦s de la dimissi¨® de Su¨¢rez, del cop del 23-F i del curt lideratge de Leopoldo Calvo Sotelo al capdavant del Govern centrista, el partit governant va quedar destru?t a les eleccions generals de 1982. ?lvarez de Miranda es va veure redu?t a la condici¨® de membre de la comissi¨® liquidadora de UCD i, com ell mateix deia, li va tocar apagar el llum i tancar la porta.

Triat com a defensor del poble en la segona meitat dels anys noranta, es va veure atrapat en un embull de pressions a compte de la llei de pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica promoguda pel Govern de Jordi Pujol a Catalunya. Un sector del PP va tractar que recorregu¨¦s aquesta norma davant del Constitucional. Despr¨¦s de molts dubtes, ?lvarez de Miranda va renunciar a fer-ho per no crear un problema pol¨ªtic m¨¦s gran entre Pujol i el Govern de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar, que en el seu primer mandat depenia dels vots dels nacionalistes catalans.

L¨²cid observador de la vida p¨²blica des de llavors, en els ¨²ltims anys va confessar la seva gran decepci¨® personal per l'evoluci¨® dels esdeveniments a Espanya a causa de la corrupci¨®. "?s la gran trag¨¨dia per a la democr¨¤cia", afirmava categ¨°ricament en una entrevista amb EL PA?S publicada el 2013. "Les Corts de 1978 eren molt austeres", explicava. "Recordi grans pol¨ªtics que es negaven a fer servir cotxe oficial. Es pot i s'ha de recuperar aquest prestigi i aquesta austeritat. Dic el mateix: no es queixin. Ho parlin, ho facin".