El m¨®n ¨¦s pla

Amb aquest t¨ªtol (en angl¨¨s, The world is flat), un conegut periodista del The New York Times, Thomas Friedman, va publicar el 2005 un llibre de molta repercussi¨® sobre les perspectives de la globalitzaci¨®. Ho he recordat recentment despr¨¦s de veure que l'¨²ltim n¨²mero de la revista Foreing Affairs retrata a la portada un globus terrestre de pl¨¤stic, sense aire i molt arrugat, que anuncia un monogr¨¤fic d'articles sota el mateix t¨ªtol que el llibre de Friedman. He comprovat al diccionari que l'adjectiu flat, si s'aplica a un paisatge es tradueix per pla, i si s'aplica a un pneum¨¤tic significa desinflat, o m¨¦s familiarment rebentat. Curiositat a part, el contrast aparent entre les dues accepcions m'ha suggerit algunes reflexions d'actualitat.

El llibre de Friedman era previngut per¨° optimista. Dir que el m¨®n s'ha tornat pla ¨¦s una manera d'explicar que en les ¨²ltimes d¨¨cades del segle XX han anat desapareixent moltes de les barreres que dificultaven el moviment de persones, de productes, de treballadors, de capitals, d'informacions o d'idees, entre les diferents parts del planeta. Aquestes barreres que, per continuar amb l'analogia podr¨ªem considerar cadenes muntanyoses, s'han anat aplanant com a conseq¨¹¨¨ncia dels progressos tecnol¨°gics, tant en el camp del transport com, sobretot, en el de la comunicaci¨® digital. Tamb¨¦ a causa de decisions de tipus pol¨ªtic que han eliminat traves a aquests moviments i han anat obrint espais m¨¦s amplis a la lliure circulaci¨® de tots aquests elements.

Per¨° l'adjectiu pla t¨¦ una segona dimensi¨®. Ha anat desapareixent un m¨®n en el qual uns quants territoris o pa?sos vivien en la cimera, mentre la gran majoria romania en una situaci¨® d'inferioritat, si no de depend¨¨ncia. La globalitzaci¨® implica un proc¨¦s d'aplanament en el qual les difer¨¨ncies entre uns i altres van disminuint, i les relacions entre ells s¨®n, i seran, m¨¦s horitzontals. Friedman va analitzar fa 10 anys aquesta evoluci¨® i va concloure que era una bona not¨ªcia per a tothom, incloent-hi els que fins aleshores dominaven, sempre que aquests sabessin adaptar-se intel¡¤ligentment a la nova situaci¨®.

La frase situada a la portada de Foreing Affairs t¨¦, per a molts dels autors, un significat diferent. La foto ho deixa molt clar: el globus mundial t¨¦ una fuita d'aire i s'est¨¤ desinflant; ha deixat de cr¨¦ixer i es va apropant a una forma m¨¦s plana. En aquest cas el globus representa l'economia mundial, que est¨¤ perdent for?a i es troba amb dificultats de recuperaci¨®.

Larry Summers, segurament el m¨¦s conegut dels autors, ja que va ser economista cap del Banc Mundial i secretari del Tresor dels Estats Units, prediu una etapa que descriu d'¡°estancament secular¡±. Parla del desequilibri entre la propensi¨® creixent a l'estalvi, i la propensi¨® decreixent a la inversi¨®, el resultat de la qual ¨¦s una reducci¨® de la demanda, del creixement i de la inflaci¨®. Tamb¨¦ Krugman ha parlat en termes semblants referint-se a la ¡°trampa de liquiditat¡±, i a les bombolles. D'altres s'estenen en la influ¨¨ncia de la demografia i en la disminuci¨® del paper de les classes mitjanes, com a conseq¨¹¨¨ncia del gran augment de les desigualtats a tots els pa?sos.

Em quedo amb cinc conclusions personals: 1) Hi ha una desorientaci¨® important entre els dirigents mundials sobre les millors mesures per abordar, amb garanties, la sortida de la crisi. 2) Ni els Estats Units, ni molt menys els pa?sos europeus, han adaptat les seves economies a les exig¨¨ncies de la globalitzaci¨®, i per aix¨° en pateixen algunes de les repercussions negatives. 3) Durant el segle XX s'havia aconseguit marcar l¨ªmits i civilitzar parcialment el capitalisme industrial occidental, per¨° ara som davant del capitalisme financer global que provoca nous problemes i no disposem d'eines adequades per fer-hi front. 4) La regressi¨® dels sistemes fiscals, i la toler¨¤ncia amb tota mena de ¡°paradisos¡±, t¨¦ molt a veure amb aquesta debilitat. 5) ?s imprescindible que als pa?sos desenvolupats continuem tenint per objectiu el creixement constant del PIB, o podem pensar pol¨ªtiques que permetin augmentar el benestar amb un ¡°estancament acceptat¡±?

El subt¨ªtol de la revista ¨¦s: Sobrevivir al crecimiento lento. Interessant, no per nou, sin¨® pel fet de venir d'on ve...

Joan Maj¨® ¨¦s enginyer i exministre.