Molt m¨¦s que una musa

Seguint la pista de familiars a M¨¨xic i al Canad¨¤, de ve?ns d'una torre de Sant Gervasi, dels registres municipals de Barcelona i altres poblacions catalanes, de publicacions i de correspond¨¨ncia, Isabel Coll Mirabent, investigadora i una de les millors coneixedores del pintor modernista Ramon Casas, aclareix el n¨²vol d'inc¨°gnites que ha envoltat J¨²lia Peraire. O millor dit, J¨²nia, perqu¨¨ aquest va ser el nom amb el qual va ser inscrita quan va n¨¦ixer, el 1888, la que va ser musa, companya i dona del pintor durant m¨¦s de 20 anys. Protagonista absoluta de m¨¦s de 120 obres de Casas, la J¨²lia era una dona de car¨¤cter, filla d'una fam¨ªlia de lliurepensadors que sempre va fer el que va voler malgrat els petris costums socials de l'¨¨poca.

Coll, historiadora de l'art, ha volgut reivindicar la dona en l'exposici¨® J¨²lia, el desig. Ramon Casas al Cercle del Liceu, una instituci¨® amb la qual Casas, que pertanyia a una fam¨ªlia de la burgesia, va estar estretament vinculat: 12 grans plafons de l'artista ¡ªamb la dona i la m¨²sica com a temes¡ª entapissen la rotonda, una de les sales m¨¦s espectaculars del recinte privat dels socis. I ¨¦s a les sales nobles on s'han col¡¤locat una cinquantena de pintures de la J¨²lia i altres objectes que aporten llum sobre la seva vida i relaci¨® amb Casas. Un dels principals, La Sargantain, una J¨²lia captivadora i dona fatal, ja ocupava aquest lloc central del Cercle que el va adquirir quan l'artista el va acabar.

¡°Em vaig proposar investigar qui va ser la J¨²lia, com veia Casas aquesta dona i com es reflectia aquesta visi¨® en els quadres que va fer amb ella de model i descriure l'evoluci¨® de l'obra del pintor a trav¨¦s dels retrats d'ella¡±, explicava la comiss¨¤ria de la mostra que no va estalviar cr¨ªtiques a les exposicions que nom¨¦s es fixen en all¨° quantitatiu: ¡°Cal investigar m¨¦s, es necessiten m¨¦s beques per treure de l'oblit molts pintors catalans encara desconeguts¡±.

Casas es va enamorar bojament de la J¨²lia. La va con¨¨ixer el 1905 a la terrassa de la Mais¨®n Dor¨¦e ¡ªo aix¨° diu la llegenda¡ª un dels bars m¨¦s populars d'aquella Barcelona. Ella tenia 17 anys i pel que sembla, venia loteria. O roses, aix¨° no est¨¤ clar. Casas, ja amb 39, li va proposar que fes de model del Sab¨® Flu?t Gorgot. Aquesta obra es pot veure a l'exposici¨®: d'esquena, amb la cara girada, la model mira amb desconfian?a. Despr¨¦s va ser la portada de la revista Progreso, del cartell de l¡¯Enciclop¨¨dia Espasa, dels Jocs Florals de Barcelona i el seu retrat va ser un dels que va formar part d'un ¨¤lbum ¡ªque va reunir obres dels millors pintors de l'¨¨poca¡ª que es va regalar al rei Alfons XIII amb motiu de les seves noces. La model era presentada com una ¡°jove d'atractiu picant¡±, destaca el cat¨¤leg de la mostra. ¡°Nom¨¦s falta observar les pintures de Casas amb ella de model per veure com evoluciona la relaci¨® entre els dos¡±, argumentava Coll. De la J¨²lia m¨¦s seductora ¨Cque posa seminua o amb escots generosos¡ª, es passa a la dona m¨¦s elegant, ben vestida, amb joies i pells. Una imatge de senyora amb la qual ella de vegades no sembla congeniar. La mostra ofereix tamb¨¦ l'etapa m¨¦s esteticista de Casas en la qual la J¨²lia ¨¦s flamenca, chula o posa vestida de torera. I, l'¨²ltima, que transmet una relaci¨® ja madura amb la J¨²lia: a casa envoltada dels seus pequinesos, al jard¨ª o al tocador.

La relaci¨® mai va ser ben vista ni per la fam¨ªlia del pintor i tampoc pel seu cercle d'amistats: ¡°Casas i ella no freq¨¹entaven la vida social del moment, a ella no li interessava gens i a ell tampoc. Aix¨° molestava els seus amics i, de fet, ¨¦s molt probable que el nom del quadre La Sargantain ¨Cque el va posar un dels amics de Casas, Miguel Utrilla¨C fos un sobrenom afrancesat de sergenta¡±, afegeix la comiss¨¤ria. Artista i musa no van ocultar la seva relaci¨® encara que no van viure en parella fins que va morir la mare del pintor. Va ser llavors quan ell va deixar el domicili familiar del Passeig de Gr¨¤cia i va compartir amb la J¨²lia una casa que va fer construir a Sant Gervasi.

La parella no es va voler casar fins que va morir la germana d'ell: ¡°Casas pertanyia a una fam¨ªlia burgesa per¨° era bohemi i exc¨¨ntric i ella es va educar en una fam¨ªlia de lliurepensadors¡±, explica la comiss¨¤ria. El pare de la model, Marcos Peraire, va ser director de l¡¯escorxador de Sant Mart¨ª de Proven?als i va morir jove. Va tenir activitat pol¨ªtica com demostra un dels retalls que s'exhibeix en una de les vitrines de la mostra. Es tracta d'un comunicat signat per ell com a secretari del Comit¨¨ Republic¨¤ Progressista de Miravet (Tarragona). Si la fam¨ªlia del pintor veia malament la J¨²lia, aquest no va tenir cap inconvenient en qu¨¨ la mare i una germana d'ella convisquessin a la casa de Sant Gervasi. Casas va mantenir una relaci¨® cordial amb el fil¨°sof Jaume Serra Hunter, que va arribar a ser rector de la Universitat de Barcelona, que es va casar amb la Flora, una de les germanes de la J¨²lia. I autora d'uns esbossos en carb¨®, que es poden veure a la mostra, que imiten l'estil de Casas despr¨¦s de la mort de l'artista, el 1932. ¡°Parlant amb les filles d¡¯Em¨ªlia Lluciana, una altra de les germanes de la J¨²lia que va emigrar a M¨¨xic, em van explicar que la ¡°tia J¨²lia¡± tenia un car¨¤cter fort, gens submissa¡±, apuntava la comiss¨¤ria.

La mostra que es podr¨¤ veure al Cercle del Liceu fins al 20 de juliol ¨¦s singular perqu¨¨ el 90% de la cinquantena de les pintures i dibuixos de la J¨²lia que s'han reunit no s'han exposat mai. Molts s¨®n de la col¡¤lecci¨® privada del Cercle, de socis i de particulars. I si s'han cedit en aquesta ocasi¨® ¨¦s, en bona mesura, per dos fets: se celebra el 150 aniversari del naixement del que va ser un dels pintors modernistes m¨¦s importants d'Espanya i la mostra ¨¦s al Liceu. En l'exposici¨® s'han implicat la junta del mateix Cercle i l¡¯Obra Social de la Caixa. Amb J¨²lia, el desig. Ramon Casas, les sales nobles del club que es va crear el 1847, l'any d'obertura del teatre, es podran visitar en hores convingudes i amb guia. I, entre altres perles del modernisme, es podran contemplar les vidrieres de l'interior del vest¨ªbul, en les quals es representen escenes de la tetralogia de Wagner, que en un futur es podran contemplar tamb¨¦ des del carrer de Sant Pau.