Bones intencions

A la literatura catalana de les ¨²ltimes temporades li agrada viatjar. Potser tot va comen?ar amb Francesc Ser¨¦s, que se¡¯n va anar de vacances a una rep¨²blica exsovi¨¨tica i va tornar convertit en un eslavista a la seva manera. O potser l¡¯exemple que ha creat tend¨¨ncia han sigut les mudances al llarg d¡¯Europa que Jordi Punt¨ª narrava a Maletes perdudes. En qualsevol cas, el cert ¨¦s que la narrativa catalana dels ¨²ltims temps ja no se¡¯n vol anar d¡¯excursi¨® a la muntanya, desdenya la vida quotidiana a l¡¯Eixample o a la rodalia de Barcelona, i la vida provinciana o comarcal ja no t¨¦ gaire adeptes. Flavia Company s¡¯interna a la idiosincr¨¤sia japonesa, M¨¤rius Serra explora Hawai i la seva hist¨°ria, i Joan Carreras relata els avatars d¡¯un restaurant d¡¯Amsterdam. Jordi Nopca viatja a Lisboa i a Su?ssa, Miquel Adam, a Nova York i Frankfurt, Joan Tod¨® passa per Cro¨¤cia, i Marina Espasa arriba a Su¨¨cia. Anna Ballbona prefereix Dubl¨ªn, Lozano-Seser ha d¡¯anar a Londres, Albert Forns aprofita una beca per con¨¨ixer Montauk, Joan Benesiu fuig fins a la ciutat argentina d¡¯Ushuaia, Yannick Garcia a Bulg¨¤ria o a Sib¨¨ria, i Alicia Kopf viatja a Isl¨¤ndia, el mateix lloc on Albert Juvany va situar El silenci del far. En els contes de Vents m¨¦s salvatges, Bel Olid (Matar¨®, 1977) tamb¨¦ fa que el lector conegui V¨ªlnius, K¨ªev o Wied Iz-Zurrieq, per¨° tal com succeeix amb tots els casos anteriors, no hi ha res m¨¦s de lluny de les seves intencions que armar un llibre de viatges, sin¨® que, m¨¦s aviat, es t¨¦ la sensaci¨® que ¨²nicament es busca la troballa d¡¯un espai geogr¨¤fic que alimenti una mica la imaginaci¨®.

En el seu llibre de contes anteriors, La mala reputaci¨®, Olid aconseguia que el lector no s¡¯equivoqu¨¦s gaire quan sospitava que cada una de les protagonistes es dirigia a l¡¯encontre d¡¯una experi¨¨ncia sexual o de qualsevol tipus de manifestaci¨® de la viol¨¨ncia masclista: al cap i a la fi, era una bona manera argumental de poder demostrar la seva voluntat de denunciar amb cruesa i dramatisme les mis¨¨ries i les desgr¨¤cies que sofreix el g¨¨nere femen¨ª fins i tot quan resultava que l¡¯atmosfera liter¨¤ria es movia en uns par¨¤metres clarament fant¨¤stics. En els 16 contes de Vents m¨¦s salvatges, el m¨®n d¡¯Olid ¨¦s el mateix, amb l¡¯¨²nica difer¨¨ncia que aqu¨ª es d¨®na m¨¦s rellev¨¤ncia a les agressions de la Hist¨°ria, a les injust¨ªcies socials i a les coaccions provinents de les realitats econ¨°miques: a Baba Luba, a Ucra?na, ¡°una vella tan vella¡± que ¡°per for?a s¡¯ha de dir iaia¡± ¨¦s la primera a carregar un mirall fins a la pla?a de la Independ¨¨ncia per reflectir la duresa de la policia contra la multitud que s¡¯hi manifesta; a Flors silvestres, a la Lisboa de la revoluci¨® del clavells, la Gabriela troba a dalt d¡¯un cami¨® l¡¯Arnaldo i recorre ¡°al costat del seu home la ciutat viva que bategava fort, carn de primavera exaltada¡±; i a Mar de Maimun¨¤, una noia europea que visita un camp de refugiats coneix Maimun¨¤ i es fan amigues, per¨° aleshores, quan torna a la seva vida normal, l¡¯¨²nic que sap pensar ¨¦s que ¡°Jo s¨®c aqu¨ª i ells s¨®n all¨¤¡±.

No es pot dir que a Vents m¨¦s salvatges no hi flotin arreu les bones intencions, la r¨¤bia i la indignaci¨® contra l¡¯ab¨²s de poder, l¡¯afany d¡¯assenyalar el nom del Mal i el desig de convertir el m¨®n en un lloc on reivindicar els privilegis de la llibertat individual no sigui una gosadia. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s cert que Olid no aconsegueix conv¨¨ncer liter¨¤riament el lector de les virtuts dels seus prop¨°sits, com si estigu¨¦s m¨¦s atenta a remarcar la injust¨ªcia de l¡¯episodi que no pas a fer-lo cre?ble verbalment.

El que passa m¨¦s sovint en els contes de Vents m¨¦s salvatges ¨¦s que la majoria dels textos s¨®n confusos perqu¨¨, encara que la ret¨°rica hi sigui absent, la prosa no ¨¦s n¨ªtida, com si sense voler se li recargol¨¦s en unes filigranes indominables, o com si la feina de depuraci¨® de les opcions no hagu¨¦s anat m¨¦s enll¨¤ d¡¯una preocupaci¨® secund¨¤ria. Olid no va al fons del relat i no explora les possibilitats de la superf¨ªcie, com si es limit¨¦s a deixar const¨¤ncia de la not¨ªcia, per¨° tampoc s¡¯encamina cap a la recerca de l¡¯estil, els finals no s¨®n gaire convincents ni clars, l¡¯estat d¡¯¨¤nim dels personatges s¨®n vagues, i els judicis massa evidents que proclama l¡¯autora sobre els vaivens de la trama acaben entrebancant la lectura.