Homenatge als carters

Ho diu George Steiner: ¡°S¨®c un carter, el qui porta les cartes dels grans autors a altres persones¡±. I afig: ¡°Si no es pot ser un gran creador, cal ser un carter¡±. Un carter: un apassionat, un obs¨¦s, un malalt de la literatura, de les arts, que necessita compartir, que gaudeix de transmetre la seua passi¨®. Un intermediari primordial, tan imprescindible com el creador i com l¡¯espectador, sense la feina del qual ¡ªsovint fosca, poc agra?da¡ª l¡¯engranatge de la cultura no rutlla amb flu?desa.

Si ¨¦s cert que al m¨®n de l¡¯art hi ha d¨¦us ¡ªun J. S. Bach, un Homer, un Piero della Francesca...¡ª, tamb¨¦ ho ¨¦s que hi ha sants, que, des d¡¯una major proximitat amb nosaltres, ens acosten i ens fan estimar els d¨¦us. Tots rebem lletres d¡¯aquests carters, tots estem influ?ts per individus a qui atorguem una autoritat que determina, decisivament, el dibuix de la nostra biografia de lectors, d¡¯espectadors, de creadors, i tots, a la llarga, esdevenim, en major o menor mesura, carters per a uns altres individus. Un engranatge, una suma ¡ªuna multiplicaci¨®!¡ª, que ens fa cr¨¦ixer individual i col¡¤lectivament.

Carter ¨¦s el professor que encomana entusiasme per la mat¨¨ria que explica; carter ¨¦s el cr¨ªtic, l¡¯historiador o el llibreter que subratlla les excel¡¤l¨¨ncies d¡¯una obra; carter ¨¦s un traductor, i un editor, i un programador; carter ¨¦s, tamb¨¦, un creador que no es limita a oferir el que fa, que accepta amb goig la seua condici¨® de baula en la llargu¨ªssima cadena de la hist¨°ria i que gaudeix reivindicant altres autors. Cal visi¨® ¨¤mplia i humilitat ¡ªintel¡¤lig¨¨ncia¡ª, per ser un bon carter.

N¡¯he tingut uns quants, jo, de carters. Jorge Luis Borges, per exemple. Vaig tardar a llegir-lo, per¨° entr¨ª al seu m¨®n devorant, de ben jove, els textos que seleccionava, prologava i ¡ªa voltes¡ª tradu?a a La Biblioteca de Babel, a la Biblioteca personal i a aquella joia que es titula Antolog¨ªa de la literatura fant¨¢stica. Obres d¡¯autors que m¡¯eren completament desconeguts i obres desconegudes d¡¯autors can¨°nics. Quan vaig llegir Borges, jo ja estava contaminat pels seus entusiasmes, ja era un lector borgi¨¤. Joan Fuster, per exemple, qui, si no ens haguera despertat l¨²cidament de la ¡°perp¨¨tua somnol¨¨ncia digestiva¡±, qui sap qu¨¨ haur¨ªem fet ¡ªi en quina llengua¡ª els posteriors lletraferits valencians. Josep Pal¨¤cios, que em va obrir les portes als mons de Swift, Melville, Dostoievski, Poe i altres. Enric S¨°ria, magn¨ªfic poeta i dietarista amb una enorme vocaci¨® de carter, que ha dedicat molt¨ªssimes p¨¤gines penetrants a obres dels autors que li interessen, a fi d¡¯incitar-nos a entrar-hi. Un se sent eternament agra?t a la seua intermediaci¨® i mestratge. ¡°Si no es pot ser un gran creador, cal ser un carter¡±, diu Steiner. Hi ha, encara, una categoria m¨¦s alta: ser un gran carter i, alhora, un gran creador.