La pujada del mar s¡¯empassa diverses illes del Pac¨ªfic

Aquesta vegada no es tracta de prediccions amena?adores per a un futur lluny¨¤: un grup d¡¯investigadors ha comprovat com amb nom¨¦s unes d¨¨cades diverses illes de l¡¯oce¨¤ Pac¨ªfic han desaparegut sota el mar. El seu estudi connecta el canvi clim¨¤tic global amb l¡¯ascens del nivell del mar a escala local. Una connexi¨® que s¡¯empassar¨¤ moltes altres illes i zones costaneres en les d¨¨cades vinents.

Per mitj¨¤ d¡¯imatges ¨¤rees i per sat¨¨l¡¤lit obtingudes des del 1947, cient¨ªfics australians han seguit l¡¯elevaci¨® del nivell de les aig¨¹es que envolten les illes Salom¨®, al mig del Pac¨ªfic occidental. L¡¯arxip¨¨lag, format per unes 1.000 illes que juntes amb prou feines superen els 28.000 km² d¡¯extensi¨®, ¨¦s la llar de m¨¦s de mig mili¨® de persones. D¡¯origen volc¨¤nic, moltes s¨®n petits trossos de terra d¡¯unes hect¨¤rees gaireb¨¦ al nivell del mar. Per aix¨° s¨®n un laboratori on assajar els efectes del canvi clim¨¤tic a les zones costaneres.

Els registres dendrocronol¨°gics obtinguts dels troncs dels arbres mostren que el nivell del mar s¡¯ha mantingut estable els ¨²ltims segles, nom¨¦s subjecte a variacions temporals per l¡¯impacte de fen¨°mens clim¨¤tics com El Ni?o. No obstant aix¨° aquest equilibri se n¡¯ha anat en orris en les ¨²ltimes d¨¨cades. Des de mitjan segle passat, l¡¯oce¨¤ ha pujat uns 3 mil¡¤l¨ªmetres (mm) a l¡¯any, una xifra que ha pujat fins als 7 mm anuals des del 1994.

Cinc petites illes de les Salom¨®n han desaparegut i altres sis han perdut la major part de la terra

Amb aquestes dades, els investigadors van poder comprovar amb imatges la desaparici¨® de cinc illes. Malgrat que la m¨¦s gran tot just tenia cinc hect¨¤rees, es tracta d¡¯illots amb vegetaci¨®, vida silvestre i, en un parell de casos almenys, habitades. En algunes encara s¡¯aprecien arbres que s¡¯ofeguen amb les seves arrels sota el mar.

L¡¯estudi, publicat a Environmental Research Letters, tamb¨¦ mostra que sis illes m¨¦s han perdut fins al 62% de la seva terra. A m¨¦s, el ritme d¡¯avan? del mar s¡¯est¨¤ accelerant. Les imatges preses des del cel mostren que fins als anys 60, les aig¨¹es arrabassaven encara no un 0,1% per unitat d¡¯¨¤rea. El percentatge es va elevar fins al 0,5% anual fins al 2002 i, des de llavors, ha explotat fins a l¡¯1,9%.

¡°La pujada del nivell del mar a les illes Salom¨® en els ¨²ltims 20 anys ha estat tres vegades m¨¦s gran que la mitjana global¡±, diu en un correu l¡¯investigador de la Universitat de Queensland (Austr¨¤lia), Simon Albert. Encara que pogu¨¦s semblar que el nivell del mar tendeix a ser igual en tot el planeta, hi ha factors locals que l¡¯eleven o baixen.

En el cas de les Salom¨®, ¡°en part es deu a l¡¯augment del nivell del mar i en part al cicle natural dels vents alisis que mouen l¡¯aigua al Pac¨ªfic occidental¡±, aclareix el cient¨ªfic australi¨¤. ¡°Per¨°, independentment de la combinaci¨® de causes, aquests resultats ens ofereixen una visi¨® dels impactes de l¡¯augment del nivell del mar en la segona meitat d¡¯aquest segle, quan la resta del planeta sofreixi un ritme similar al que han experimentat les illes Salom¨® en aquests 20 anys¡±, afegeix Albert.

Comunitats de pescadors han hagut de mudar-se a zones m¨¦s elevades o canviar d¡¯illa

El drama est¨¤ passant gaireb¨¦ en directe. A l¡¯illa de Nuatambu, per exemple, hi vivien 25 fam¨ªlies. El mar els ha robat la meitat de la terra de l¡¯illa i, en aquesta d¨¨cada, s¡¯ha endut 11 cases. A diverses illes ja han hagut de mudar-se a zones m¨¦s elevades o canviar d¡¯illa. Algunes comunitats s¡¯han trencat, amb alguns membres despla?ats i altres encara resistint.

En l¡¯article que els mateixos investigadors escriuen a The Conversation recullen el testimoni de Sirilo Sutaroti, l¡¯anci¨¤ en cap que als seus 94 anys regeix els paurata, una tribu de pescadors: ¡°El mar ha comen?at a endinsar-se, cosa que ens ha obligat a pujar tur¨® amunt i reconstruir el nostre poble lluny del mar¡±.