TV3, molts minuts i poc entusiasme amb la Constituci¨® catalana

Disset ciutadans han ref¨®s tres esborranys de futura Constituci¨® catalana de diversa proced¨¨ncia i, aquesta setmana, han presentat el text. S¨®n el grup Constitu?m, que ha treballat, tamb¨¦, amb les aportacions puntuals i heterog¨¨nies de 3.400 persones m¨¦s. Dijous van portar el seu text al Parlament, on van ser rebuts per la presidenta Forcadell amb petons i una solemnitat institucional que no acostumen, per exemple, a tenir les presentacions d¡¯iniciatives legislatives populars (amb el suport m¨ªnim de 50.000 persones).

Al telenot¨ªcies de TV3 de dimecres al migdia aquesta not¨ªcia va ser el segon sumari. Al de la nit, no va tenir cap forat a la portada. Per¨° els programes informatius adjacents s¨ª que n¡¯han parlat extensament. El M¨¦s 3/24 del mateix dimecres va entrevistar Agust¨ª Carlas i Antoni Fit¨®, dos dels membres de Constitu?m, de qui el presentador, Xavier Grasset, va aclarir insistentment que no havien cobrat ni un duro per la feina. Els convidats a la tert¨²lia es van trobar amb la dificultat de donar l'opini¨® sobre un text de 148 articles ¨Cm¨¦s les disposicions derogat¨°ries, transit¨°ries, addicionals i finals¨C que no s¡¯havien llegit. Per aix¨° van insistir m¨¦s en la seva elaboraci¨® i suposada intencionalitat que no pas en els continguts. Amb tot, les primeres impressions no van semblar gaire ?afalagadores. ¡°Aix¨° no toca ara, primer cal un refer¨¨ndum per saber si es vol la independ¨¨ncia o no. Aquestes persones no representen ning¨² i fonamentalment l¡¯objectiu ¨¦s propagand¨ªstic: dir-nos que l¡¯Estat est¨¤ a tocar¡± (Lola Garc¨ªa, La Vanguardia). Astrid Berger (El Temps) fullejant-lo va trobar-hi un to massa ¡°xupi-guai¡±, concepte inusual als cercles jur¨ªdics, dif¨ªcil d¡¯explicar per¨° que s¡¯ent¨¦n. Potser el que m¨¦s va doldre als dos convidats va ser la intervenci¨® de l¡¯economista Miquel Puig. Tot i aplaudir la iniciativa, ¡°voluntarista¡±, va comparar el treball d¡¯aquestes 17 persones, que fan una proposta de ¡°dalt cap a baix¡±, amb Reinicia Catalunya, un projecte de convenci¨® constituent ciutadana impulsat per entitats com ?mnium i que Puig considera que vol treballar de ¡°baix cap a dalt¡±. Els integrants de Constitu?m van insistir en el fet que l¡¯esborrany presentat era compatible amb el que pugui fer Reinicia. ¡°No es tracta d¡¯un projecte enfrontat. El nostre pot ser una eina per al debat que ells volen encetar ara¡±, en una poc dissimulada al¡¤lusi¨® a qui s¡¯ha despertat m¨¦s aviat.

Dijous,?Els Matins va convidar un altre membre de Constitu?m, Jordi Domingo. Els tertulians tampoc es van mostrar gaire entusiastes. L¡¯assumpte de la llengua (oficialitat exclusiva del catal¨¤ i l'aran¨¨s i tractament especial per als castellanoparlants nascuts abans del 1977) era un dels punts on es manifestaven m¨¦s dubtes. La constitucionalista Arg¨¨lia Queralt va afirmar que el document representa una part de la ciutadania, per¨° n¡¯ha deixat fora una altra. Per Queralt, est¨¤ lluny de portar el debat a la ciutadania i li semblava veure una desconnexi¨® entre la presentaci¨® del document i el moment del proc¨¦s constituent que no es produir¨¤ immediatament. Domingo va insistir que segurament cal una Constituci¨® amb menys articles, per¨° si l¡¯esborrany ¨¦s un punt reglamentista ¨¦s per propiciar el debat. El tema de la llengua, va explicar, es va discutir for?a i molt.

A la nit, al .Cat, una tert¨²lia sobre la situaci¨® del catal¨¤ va acabar inevitablement parlant de l¡¯esborrany constitucional. L¡¯exjutge Santiago Vidal, que en el seu projecte de Constituci¨® catalana proposava la cooficialitat, es va manifestar favorable a la f¨®rmula proposada per Constitu?m perqu¨¨, entre altres m¨¨rits, diu, soluciona el conflicte emocional. D¡¯altres, en canvi, dubtaven que tingu¨¦s el suport del votant en la mesura que pot sentir que perd drets i M¨¤rius Serra va argumentar que no veia clara l¡¯oficialitat ¨²nica per no victimitzar els grups que busquen capgirar la truita quan, de fet, defensen la llengua que t¨¦ la paella pel m¨¤nec.

A Constitu?m diuen i piulen: ¡°Quan el bou no pot, se l¡¯ha d'emp¨¨nyer; quan no vol, se l'estira. Si no s'estira, les coses s'aturen¡±. Els partits del Govern defensen el catal¨¤ com a llengua pr¨°pia, per¨° la cooficialitat del castell¨¤. Aix¨° explica la tebior televisiva en aquest assumpte?