¡°A l¡¯ex-URSS vivim avui amb les rates que van sortir de la nostra pr¨°pia ¨¤nima¡±

Potser el gran secret de la Nobel bielorussa Svetlana Alexi¨¦vich (1948) estigui aqu¨ª, en una veu de cad¨¨ncia pausada, de moviments m¨ªnims, un punt hier¨¤tica, que acaba agafant de la m¨¤ el seu interlocutor cap a la confessi¨® m¨¦s ¨ªntima, i que li permet deixar anar frases d'una acid¨ªssima profunditat, com qui xiuxiueja una tranquil¡¤la confid¨¨ncia m¨¦s. ¡°Avui, als pa?sos de l'antiga Uni¨® Sovi¨¨tica hem de conviure amb les rates que van sortir de la nostra pr¨°pia ¨¤nima¡±. Ho va dir ahir a l¡¯arribada a Barcelona, on parlar¨¤, dem¨¤ a l'antiga f¨¤brica de Fabra i Coats i dimecres al CCCB, en el marc de Kosm¨®polis, des de la cat¨¤strofe de Txern¨°bil a la guerra de l'Afganistan, passant per la R¨²ssia d'ahir i avui i del final del somni comunista, que ha deixat en un fris de polif¨°niques cr¨°niques novel¡¤lades irrepetible.

¡°Cada persona tenia enterrada en el seu interior un monstre que la dictadura no deixava aflorar; no ten¨ªem ni idea de qu¨¨ era la llibertat ni tampoc el poder; somi¨¤vem amb un socialisme de rostre hum¨¤ i no est¨¤vem preparats per al m¨®n ultracapitalista d'avui; ning¨² no sabia construir una societat socialdem¨°crata; i ara aquest poder ha estat pres per lladres i assassins; avui a R¨²ssia i a la meva Bielor¨²ssia regnen els lladres: els oligarques tornen al poder perqu¨¨ no el volen perdre; els l¨ªders de la Perestroika han sortit totalment fracassats i enganyats¡±, va resumir una Alexi¨¦vich que es va recon¨¨ixer ¡°cansada de mi mateixa¡±, potser perqu¨¨ fa vuit mesos que ¨¦s de gira per mig m¨®n des que va guanyar el Nobel, per¨° tamb¨¦ per aquells 30 anys dedicats a aquesta particular enciclop¨¨dia de la utopia vermella en cinc llibres que a Espanya publiquen entre Debate, Acantilado i Raig Verd (en catal¨¤).

La base d'aquesta obra, que ¨¦s ¡°un monument al sofriment i al coratge en el nostre temps¡±, segons l'Acad¨¨mia sueca, s¨®n les persones i el que aconsegueix l'escriptora que li expliquin. Amb el seu testimoni no hi ha secrets de la vida humana per a ella. ¡°Les persones s¨®n l'abonament, el veritable material de la Hist¨°ria, per¨° gaireb¨¦ mai no sents aquestes veus; cada persona t¨¦ dret a no desapar¨¨ixer sense deixar rastre i a trobar un sentit a la seva vida¡±. I Alexi¨¦vich arriba a ells a trav¨¦s d'una mescladissa inimitable i dificil¨ªssima entre el periodisme, ¡°que ¨¦s el temps i les dates i les dades concretes¡±, i la literatura, ¡°que tracta i ¨¦s el misteri de l'¨¤nima, de la vida humana; cal sortir del periodisme banal¡±, reclama. Amb Dostoievski i Valam Shal¨¢mov (Relatos de Kolim¨¢) en el seu altar dels referents, defensa que ¡°sense aquesta polifonia ¨¦s impossible veure la veritat; hem d'intentar cobrir tot el territori de la nostra vida, hem de reflectir tot un poble, no una sola veu; cal poder escoltar diverses edats, professions, geografies... Cada persona no ¨¦s un document per se; nom¨¦s el conjunt de tot aix¨° conforma la veritat¡±.

Amb aquesta alqu¨ªmia particular ha gestat llibres com La preg¨¤ria de Txern¨°bil (m¨¦s de 27.000 exemplars venuts nom¨¦s en castell¨¤), sobre la cat¨¤strofe nuclear de la qual es compleixen ara 30 anys. ?s subjacent en el seu discurs la lluita boja de l'¨¦sser hum¨¤ que es creu omnipotent i omniscient. ¡°Em sembla una trista met¨¤fora que ni amb la m¨¦s alta tecnologia l'home no pot guanyar la guerra contra la naturalesa... 'Tu em vas crear per¨° jo et matar¨¦ perqu¨¨ jo s¨®c m¨¦s perfecte que tu¡¯, tamb¨¦ ens diu el robot... Les primeres setmanes es van enviar soldats a la zona afectada de Txern¨°bil, per¨° no tenia sentit: no es pot disparar contra la radiaci¨®; era un mal nou, no es podia tocar una flor, ni banyar-te al riu... Una esposa d'un bomber que va ser dels primers en acudir a la cat¨¤strofe, sense proteccions, em va explicar que el metge li va dir: ¡®No pots tocar-lo, ni fer-li petons, ni apropar-t¡¯hi; ja no ¨¦s una persona, sin¨® un objecte perill¨®s que s'ha de desactivar...'".

Com aconsegueix Alexi¨¦vich que li expliquin aquestes hist¨°ries? ¡°El meu gran pols ¨¦s que em parlin amb un idioma hum¨¤; m'apropo a ells com si fos un ve¨ª seu, com un dels personatges de Los hermanos Karam¨¢zov... Cada persona t¨¦ un cofre en el seu interior, on guarda tot el que ha llegit, escoltat o vist i de tot aix¨° surt una veritat nova; tu has d'intentar obrir aquest cofre i superar prejudicis i t¨°pics, com els que al principi m¡¯explicaven els soldats que van anar a la guerra de l'Afganistan,¡± diu en relaci¨® amb Los nois de zinc. Per aix¨° ha donat m¨¦s protagonisme a les dones (La guerra no tiene rostro de mujer), potser per les hist¨°ries que ja de petita sentia al poble de la seva ¨¤via, perqu¨¨ eren les ¨²niques que quedaven per explicar-ho, en bona mesura. ¡°Els homes intenten justificar les guerres; les dones, gaireb¨¦ mai: elles veuen els ocells morts o els camps inf¨¨rtils, tenen una visi¨® m¨¦s natural de les coses¡±. Per¨° hi va haver dos temes sempre tab¨². Un era les violacions de guerra: ¡°Va ser una generaci¨® molt casta i el sexe era llavors per a l'amor per a tota la vida; si insisties en aquests temes, callaven¡±. L'altre era Stalin: ¡°El van acceptar com el preu de la vict¨°ria perqu¨¨ l'enemic tamb¨¦ era terrible¡±.

?s subjacent la por de la societat sovi¨¨tica, avui encara latent. ¡°Est¨¤ inoculat en diverses generacions i persisteix encara; la por ¨¦s un controlador, un inspector etern en la societat exsovi¨¨tica... I aix¨° explica que la gent no surti encara avui al carrer, per por de perdre-ho tot..., per¨°, clar, aix¨ª el sentit de comunitat desapareix tamb¨¦¡±.

Diu Alexi¨¦vich que ella no t¨¦ por de res, potser amb l'¨²nica excepci¨® al que tamb¨¦ van t¨¦mer els intel¡¤lectuals dels anys trenta a Alemanya: ¡°La por al fet que no reaparegui el feixisme; tothom porta un trosset de Putin al seu interior, existeix un Putin col¡¤lectiu... El socialisme no ¨¦s dolent, ho va ser l¡¯aplicaci¨® russa que se¡¯n va fer... Per¨° R¨²ssia, avui, encara no sap si ¨¦s Europa o ?sia, sempre ha necessitat una superidea messi¨¤nica i ara ¨¦s la de salvar el m¨®n rus i les seves ess¨¨ncies i Europa de la seva degradaci¨® moral. Per¨° de qu¨¨ ha de salvar R¨²ssia i a qui? Hi ha qui creu que Putin ¨¦s, fins i tot, massa feble amb els EUA o amb temes com l'homosexualitat,¡± diu verbalitzant el seu El fin del Homo Sovieticus.

Acabada la seva particular enciclop¨¨dia sobre l'antiga URSS (¡°ja he dit tot el que havia de dir sobre aquesta idea comunista que va comen?ar tan bonica i va acabar en un bany de sang¡±), pregunta i treballa ara, incansable malgrat el seu rostre i els seus gestos una mica laxos, en l'amor. ¡°L'amor i la mort: no hi ha res m¨¦s important per a una persona¡±, diu. I si ¨¦s aix¨ª, ella aconseguir¨¤ que ho expliquin.