Desconfian?a

Diu el fil¨°sof Harry G. Frankfurt que una societat que de manera imprudent i obstinada es mostra negligent en la recerca de la veritat, est¨¤ abocada a la decad¨¨ncia: ¡°La civilitzaci¨® mai ha pogut prosperar ni podr¨¤ fer-ho sense quantitats ingents d'informaci¨® fiable sobre els fets¡±. Poder avaluar dades fidedignes ha estat sempre crucial, per¨° en una societat globalitzada i cada vegada m¨¦s complexa tecnol¨°gicament i organitzativament com la nostra, ho ¨¦s encara m¨¦s.

La ciutadania ha de jutjar propostes sobre q¨¹estions molt complexes de les quals dep¨¨n el seu futur. Resulta altament sospit¨®s que un tractat comercial com l'acord de lliure comer? entre Europa i els Estats Units, ¡ªel TTIP¡ª que segons els seus promotors no canviar¨¤ el futur de 800 milions de ciutadans, sin¨® les regles mateixes de la globalitzaci¨®, s'estigui negociant amb tanta opacitat i secretisme. El TTIP constitueix una manifestaci¨® extrema i descarada d'un problema que cada vegada afecta m¨¦s la qualitat de la democr¨¤cia: la dificultat d'obtenir informaci¨® fidedigna i realment rellevant.

Per prendre decisions informades, ¨¦s imprescindible disposar de dades fiables sobre els assumptes a debat, i tenir acc¨¦s a un coneixement expert que no sempre resulta f¨¤cil de fer servir. I no obstant aix¨°, en la societat oberta, la societat de la transpar¨¨ncia, en la qual te¨°ricament tenim ple acc¨¦s a la informaci¨®, vam acabar decidint sobre la base de dades esbiaixades i incompletes. Al ciutad¨¤ li resulta cada vegada m¨¦s dif¨ªcil distingir entre la informaci¨® vera? i la molta informaci¨® esbiaixada que les parts interessades emeten. El problema ¨¦s que quan es pren la decisi¨® en l'¨¤mbit de la pol¨ªtica, aquesta distorsi¨® no sempre ¨¦s visible, i nom¨¦s apareix temps despr¨¦s, quan els efectes que es perseguien s¨®n ja irreversibles. Ho hem vist en el cas de la reforma laboral i ho veurem tamb¨¦ a partir del 2019 quan entri en vigor la part substancial de la reforma de les pensions.

La reforma laboral es va basar en informes que asseguraven que reduiria de forma substancial l'atur, per¨° el que va fer va ser destruir un mili¨® de llocs de treball, augmentar la precarietat i reduir els salaris. El sorprenent ¨¦s que, malgrat que hi ha dades incontrovertibles sobre el seu efecte, el Govern franc¨¨s s'hagi atrevit a utilitzar les mateixes promeses i arguments per justificar una reforma amb ingredients id¨¨ntics.

Passar¨¤ el mateix amb el TTIP? De moment, a m¨¦s de l'opacitat el que veiem ¨¦s que segueix el mateix patr¨® que s'ha seguit en les reformes que comporten un alt grau d'involuci¨® social: posar l'accent en els suposats avantatges econ¨°mics, ometent qualsevol altra consideraci¨®. Tot pel creixement. Tot per la competitivitat. Resulta sorprenent que quan ni tan sols s'han negociat la meitat dels apartats del tractat, proliferin estudis i informes sobre com ser¨¤ de benefici¨®s. Tamb¨¦ resulta sorprenent que facin un balan? global positiu, quan tots saben que en un canvi comercial d'aquesta naturalesa, hi haur¨¤ sectors que guanyin i sectors que perdin. Per¨° aix¨° no es preveu.

Tots aquests estudis parteixen de par¨¤metres especulatius i alguns han estat elaborats amb una metodologia molt discutida (el Model d¡¯Equilibri General Computable), la capacitat predictiva del qual va fracassar estrepitosament en la recessi¨® del 2009. Fins i tot The Economist ha advertit sobre aquest tema que ¡°malgrat els esfor?os pronosticadors, el creixement ¨¦s alguna cosa endimoniadament dif¨ªcil de predir¡±. L'estudi amb el qual la Comissi¨® Europea defensa el tractat ha estat elaborat pel Center for Economic Policy Research (CEPR), un think tank finan?at per diversos dels bancs europeus m¨¦s grans. Vaticina que el TTIP far¨¤ cr¨¦ixer el PIB europeu un 0,5% (119.000 milions d'euros) i crear¨¤ dos milions de llocs de treball, encara que adverteix que no es podr¨¤ verificar fins al 2027.

Altres estudis, no obstant aix¨°, donen previsions molt diferents, des del que vaticina que el PIB als EUA creixer¨¤ un 15% i a Europa nom¨¦s un 5%, als que adverteixen que Europa perdr¨¤ 1.3 milions d'ocupacions. Qui t¨¦ ra¨®? Quines dades s¨®n les fiables? Em temo que no ser¨¤ f¨¤cil aclarir-ho. El que s¨ª que sabem ¨¦s que en la negociaci¨® del tractat de lliure comer? entre els Estats Units, Canad¨¤ i M¨¨xic (el NAFTA), als mexicans se'ls va assegurar que el tractat serviria per treure el pa¨ªs de la pobresa i quan va entrar en vigor, el 1994, el blat de moro americ¨¤ va envair el pa¨ªs i amb la crisi de las tortitas, la taxa de pobresa extrema va passar del 16% al 28%. Amb aquests antecedents, no ¨¦s d'estranyar que condeixi la desconfian?a.