En la ru?na de les batalles perdudes

El 1983 vaig tenir ocasi¨® de fer una llarga entrevista a Frederica Montseny. La va gravar en v¨ªdeo el professor Jaume Sureda per a l'Arxiu d'Hist¨°ria Oral de la Universitat de les Illes Balears. La Frederica, la primera dona ministra, sindicalista, escriptora, havia arribat a Palma per participar en un debat que va tenir lloc al Teatre Principal. Vam gravar la nostra conversa el dia abans en una de les aules de la Facultat de Filosofia i Lletres, a l'edifici de Son Malferit.

L'anciana i longeva Frederica conservava el seu vigor llegendari, una mem¨°ria n¨ªtida i una rara consci¨¨ncia sobre el passat, el curs de la hist¨°ria i el pas del temps. No em parlava com la dona que havia estat tantes vegades derrotada.

Abans de la primera pregunta vaig recitar un fragment del relat dedicat per l'escriptor alemany Hans Magnus Enzensberger als republicans i anarcosindicalistes exiliats a Tolosa. A la m¨¦s espanyola de les ciutats franceses, els herois de les mil batalles perdudes subsistien amb sobrietat, f¨¨ien de la seva austeritat el pilar d'una insubornable independ¨¨ncia. Sense rancor ni odis ideol¨°gics, ni banals exercicis de nost¨¤lgia, vivien en habitatges modestos sense televisor, per¨° amb llibres. Pertanyien a una generaci¨® que va donar a la cultura i a l'educaci¨® la m¨¦s alta consideraci¨® moral. Per¨° l'admiraci¨® d¡¯Enzensberger pels vells companys de la Frederica no la va commoure. Desconfiava de la mitografia i era conscient del que encobreix l'embelliment del passat. Com si el reconeixement a l'abnegat idealisme d'aquells homes no fos m¨¦s que una altra manera de redactar el seu epitafi.

Ho recordo ara que la televisi¨® francesa ha em¨¨s un documental sobre Frederica Montseny, ¡°L¡¯Indomptable¡±, dirigit per Jean-Michel Rodrigo. All¨¤ apareixen fragments de la meva entrevista a la Frederica i m'explica el documentalista, Javier Campillo, bibliotecari de l'Institut Cervantes a Tolosa, que als arxius no hi ha cap altra intervenci¨® tan llarga i completa com la que llavors va quedar gravada i custodiada.

Li comento a Juan Luis Cebri¨¢n, el dia que presenta la nova novel¡¤la de Fernando Schwartz a l¡¯Ambaixada de Fran?a, acompanyat per un ambaixador loqua? i simp¨¤tic, que en recordar els espanyols maltractats per la hist¨°ria (els jueus, els moriscs, els republicans¡­) sento una desagradable sensaci¨® d'amarga malenconia. Els que vaig con¨¨ixer en la meva adolesc¨¨ncia es distingien per una singular generositat vital, aliens a l'instint sectari que hem vist fructificar a la pol¨ªtica i a la premsa. La seva estranya autonomia personal encarnava un estil de vida, una filosofia ¨Cen efecte, un anhel de saviesa¨C m¨¦s que una doctrina per a la predicaci¨® i la conquesta del poder. Probablement, els meus records siguin restes desmanegades d'un llegat que no podem comprendre.

El nostre avar i gel¨®s pa¨ªs d'infinites sectes, enemistat amb el passat i rival del seu futur, posse?t per una fero? disputa amb ell mateix. Aquest pa¨ªs nostre, intractable, disposat al xantatge i a la inf¨¤mia, militant sempre a la trinxera de davant, consent de mala gana que els Reis d'Espanya vagin a Fran?a a homenatjar els herois de La Nueve. La valerosa companyia d'espanyols, els primers a entrar a Par¨ªs i arrencar a les tropes alemanyes la seva rendici¨®.

La novel¡¤la de Fernando Schwartz, ¡°H¨¦roes de d¨ªas atr¨¢s¡±, que presentarem aquest proper dijous a la llibreria Literanta, dramatitza els testimonis que va reunir la periodista Evelyn Mesquida i ens retorna mitjan?ant la ficci¨® el record dels espanyols que van contribuir a la fi del sat¨¤nic govern dels nazis. L'¨²nica guerra en la qual van desfilar com a vencedors.