Resignar-se o no, aquesta ¨¦s la q¨¹esti¨®

Des del 2012, les esquerres han guanyat les eleccions generals a Fran?a, Gr¨¨cia, It¨¤lia i Portugal. Ara ¨¦s el torn d'Espanya, on un impopular Govern de dretes corcat per la corrupci¨® fins a extrems insuportables i vergonyosos per al conjunt de la societat fa ja cinc mesos que t¨¦ un pr¨°rroga immerescuda. Totes aquestes vict¨°ries progressistes al sud d'Europa no han servit, no obstant aix¨°, per for?ar una rectificaci¨® de la pol¨ªtica econ¨°mica de tall neoliberal imposada pel Consell i la Comissi¨® Europea. A l'inrev¨¦s: governs d'esquerra com els de Gr¨¨cia o Fran?a, que van arribar prometent un gir social, s'han vist obligats a seguir directrius europees en el sentit contrari al que preconitzaven. Els carrers de Fran?a s'han convertit aquests dies en el camp de batalla on els sindicats combaten la reforma laboral amb la qual el Govern del socialista Manuel Valls vol introduir el model desregulador imposat a Espanya primer pel tamb¨¦ socialista Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero i despr¨¦s pel conservador Mariano Rajoy. A Gr¨¨cia, el Govern ha hagut d'emprendre una dr¨¤stica reducci¨® de les pensions. I com aquests, m¨²ltiples exemples.

Per¨° una cosa ¨¦s que el canvi pol¨ªtic en aquests quatre estats no hagi estat suficient per trencar l'orientaci¨® neoliberal de la pol¨ªtica econ¨°mica europea i una altra el que podria passar si Espanya complet¨¦s la llista de pa?sos amb governs progressistes al sud d'Europa. Seria una incorporaci¨® d'indubtable pes pol¨ªtic i econ¨°mic. No obstant aix¨°, tampoc est¨¤ del tot clar si un eventual Govern de les esquerres voldria, si pogu¨¦s fer-ho, enfrontar-se a les exig¨¨ncies que arriben des dels organismes econ¨°mics i pol¨ªtics europeus. A Espanya, aix¨° dependr¨¤ en gran mesura de quin sigui el primer partit de l'esquerra en les eleccions del 26 de juny. La posici¨® del PSOE no convida a l'optimisme als partidaris del canvi.

Fa nom¨¦s un parell de mesos, el l¨ªder socialista, Pedro S¨¢nchez, va preferir pactar la seva pol¨ªtica econ¨°mica amb un petit partit liberal, Ciutadans, abans que amb la resta de forces de l'esquerra. Ara acaba d'anunciar que si el seu partit guanya el 26 de juny allargar¨¤ la m¨¤ a dreta i esquerra. Aix¨° significa, en aquest context, assumir la pol¨ªtica econ¨°mica neoliberal i aspirar que l'esquerra li avali l'aposta. ?s a dir, repetir la jugada que va fracassar fa unes setmanes. En canvi, si la coalici¨® encap?alada per Podem s'al?a amb la primacia de l'esquerra s'obrir¨¤ una situaci¨® pol¨ªtica in¨¨dita, en la qual caldr¨¤ veure quina ¨¦s la seva capacitat de forjar complicitats tant a Espanya, en particular amb el PSOE, com amb els altres governs de l'¨¤rea. Els antecedents s¨®n molt variats i no ajuden a resoldre aquestes inc¨°gnites. Hi jugaria Podem un paper com el de Syriza a Gr¨¨cia? Es podria configurar una alian?a governamental progressista com a Portugal?

Aquestes s¨®n probablement les principals q¨¹estions a dilucidar en aquesta campanya electoral: ?s possible canviar de pol¨ªtica econ¨°mica en un ¨²nic pa¨ªs de la UE? Qui pot dirigir efectivament un canvi d'aquest tipus a Espanya? Si la resposta al primer interrogant ¨¦s negativa, la perspectiva que es configura per a les societats del sud d'Europa, perjudicades per l'actual orientaci¨®, ¨¦s desesperant. Si ni entre tots els governs d'aquests pa?sos poden for?ar aquest canvi, qu¨¨ pot fer-se? A qu¨¨ poden aspirar les majories socials i pol¨ªtiques que generen aquests governs d'esquerres? Han de conformar-se? Suportar passivament l'obsc¨¨ enriquiment de les minories ja riques, l'increment de la desigualtat social i econ¨°mica, el saqueig immoral dels diners pels beneficiaris i els gestors del complex financer que domina cada dia m¨¦s l'economia sencera?

La disjuntiva entre revoluci¨® i reforma plantejada en anteriors conjuntures hist¨°riques de crisi econ¨°mica i social profunda es manifesta ara com a alternativa entre resignaci¨® o no resignaci¨®. Entre conformisme o inconformisme. El pitjor de la situaci¨® present ¨¦s que els partits socialistes i socialdem¨°crates que des de la Segona Guerra Mundial van abanderar les pol¨ªtiques reformistes a Europa actuen ara com a partits derrotats, rendits davant el complex financer. En moments preelectorals recorren a promeses socials, per¨° a l'hora de la veritat apliquen les desregulacions que els exigeix el sistema financer per salvaguardar els seus beneficis. El que ha passat amb les il¡¤lusions nascudes amb la vict¨°ria de Fran?ois Hollande a Fran?a ¨¦s simptom¨¤tic. Cap aix¨° anem?