Porno nacionalcat¨°lic

El pitjor dels bons costums ¨¦s que de seguida es tornen mals costum i fins i tot invisible rutina t¨°xica. Per pur costum deixem de notar l'olor a sagristia i a comissari pol¨ªtic, per¨° segueixen aqu¨ª, com aqu¨ª segueixen els serveis informatius de TV3 exhibint parcialitat ideol¨°gica descarnada, demag¨°gia sense disfressa i precocitat electoralista. Un 30 minuts recent va fer les funcions de primer tret de sortida cap a la campanya electoral independentista i les seves llistes d'ofesos i humiliats. Immediatament despr¨¦s, compareixia la cordialitat d'Ernest Folch per explicar-nos la vida de Javier Cercas. Cercas, Javier Cercas? El tra?dor, el botifler, el novel¡¤lista en espanyol, l'amic de Vargas Llosa, el columnista lib¨¨rrim d'El Pa¨ªs Semanal? Al mateix Cercas li dedicaven un programa d'una hora per explicar la seva vida a TV3?

Cercas ¨¦s moltes coses per¨° sens dubte no ¨¦s ni desagra?t ni planta sense arrels, com tothom va poder veure al programa titulat Arrelats. A l'espai d'Ernest Folch se li va fer repetir a Cercas almenys tres vegades que no hauria estat mai escriptor si no hagu¨¦s emigrat de la m¨¤ de la seva fam¨ªlia cap a Girona des del seu poble extremeny d'Ibahernando. El programa no va arribar a explicar, no obstant aix¨°, que la seva frescor ¨¨tica i la seva solv¨¨ncia intel¡¤lectual tenen menys a veure amb Girona que amb els seus diversos anys a Barcelona i la seva empatia amb Francisco Rico, amb Alberto Blecua i amb Sergio Beser, tots ells a la UAB, inclosa l'oferta d'escriure en aquest diari fa ja vint anys. Els devia passar inadvertit, o potser perqu¨¨ qued¨¦s m¨¦s neta la l¨ªnia recta que fuig d'Ibahernando i arriba al cel literari de Girona.

Com que estimo molt Javier Cercas, se'm van posar ¡°els pelets de punta¡± almenys una vegada durant el reportatge. Ho dic amb l'expressi¨® que vaig aprendre en un altre fant¨¤stic propagador d'ideologia oficial a mansalva, nom¨¦s que de l'altre b¨¤ndol (o aparentment de l'altre b¨¤ndol). A TVE fa molt temps que han perdut la vergonya i van ocupar no s¨¦ quants minuts del telenot¨ªcies del migdia a exaltar la superstici¨®, a sembrar la docilitat acr¨ªtica, a conrear la fe religiosa i a menysprear la sensatesa racionalista sense embuts ni m¨¤scares.

Van encadenar diversos minuts de vergonyosa entrega a la fe i la m¨¤gia devota davant una verge en romiatge, mentre un munt de gent emocionada ovacionava la fusta pintada mentre remataven el bloc noticiari amb les despeses que fan els papis per pagar les comunions dels seus nens (una mitjana de 8.000 absurds euros per nen, amb infinits cr¨¨dits r¨¤pids pel mig).

L'obscenitat hauria d'estar reservada en una televisi¨® p¨²blica, com els programes de sexe tou, dur i fifty-fifty, a les hores nocturnes o extremes, i qui vulgui xutar-se una dosi de fe i de superstici¨®, amb sexe o sense sexe, hauria de poder sintonitzar el canal boig del vici. O fins i tot podria anar directament a una altra esplendorosa novetat de les televisions p¨²bliques i els seus anuncis de p¨°quer i apostes en l¨ªnia. Que a ning¨² li passi pel cap prohibir ni el sexe ni les apostes ni el p¨°quer ni els romiatges, per descomptat. Per¨°, excepte el sexe, que poden propagar-lo a qualsevol hora, la resta hauria de pagar-ho cadasc¨² segons la seva bogeria particular, a causa de la seva incompatibilitat amb un estat civil criat sota la Il¡¤lustraci¨® laica i moderna.

Aquesta resta constitueix una destructiva i degradadora forma d'animar a la docilitat, a la resignaci¨® passiva, a la paci¨¨ncia cristiana i al pensament m¨¤gic: entronitza la irracionalitat. El porno dur religi¨®s, amb els patidors portadors de la verge de cada poble, a Andalusia o Catalunya, amb la seva fe i els seus ¡°pelets de punta¡±, ¨¦s un joc de llit privat.

Se'm van posar de punta els pelets tamb¨¦ a mi, sobretot en veure que reservaven per una mica m¨¦s tard les not¨ªcies sobre el festival de Cannes, les not¨ªcies sobre una subhasta de papers de Marilyn Monroe, la bona not¨ªcia d'una exposici¨® sobre el punk feta tamb¨¦ a Barcelona i fins i tot va haver-hi temps per explicar que un fill de David Bowie gasta una dinerada fent pel¡¤l¨ªcules de monstres. Segueixo enfilat a la punta del p¨¨l, i adolorit com a espectador davant la duresa del porno nacionalcat¨°lic de TVE i el patriotisme sectari dels telenot¨ªcies de TV3.

Jordi Gr¨¤cia ¨¦s professor i assagista.