¡°Si hi ha genis i bruixes, s¨®n a l¡¯illa de Socotra¡±

Cap home ¨¦s una illa, deia John Donne, per¨° si alguna vegada un home ho ha estat, aquest ¨¦s Jordi Esteva i l'illa ¨¦s Socotra.

Des que de petit va posar el dit sobre el mapa en aquesta min¨²scula porci¨® de misteri enclavada a l'?ndic, entre Som¨¤lia i la pen¨ªnsula ar¨¤biga, i es va conjurar a visitar-la algun dia, com aix¨ª ho ha fet, Socotra o Socotora o Suqutrah, en ¨¤rab, ha excitat la imaginaci¨® de l'escriptor, fot¨°graf, cineasta i viatger i ha alimentat els seus somnis.

Despr¨¦s d'escriure un llibre inoblidable Socotra, la isla de los genios?(Atalanta, 2011), que ens va revelar a molts l'ess¨¨ncia i els arcans del lloc, la seva relaci¨® amb les llegendes de l'au Roc i el F¨¨nix, amb els contes de Simbad, amb els mites dels grecs, els romans i els ¨¤rabs i la seva peculiar riquesa bot¨¤nica (com l'arbre de sang de drac, el drago, amb una resina vermella que era molt apreciada pels gladiadors per guarir les ferides, l'¨¤loe, o l'arbre de la mirra, o fins i tot la planta de la immortalitat), Esteva ha tornat amb una pel¡¤l¨ªcula impactant sota el bra?, un documental titulat igual que el llibre i que ja fa setmanes que es passeja pels festivals internacionals.

Socotra, la isla de los genios, de 64 minuts, rodada en un blanc i negre sobri i fantasmag¨°ric que captura magn¨ªficament l'atmosfera sobrenatural i la bellesa del paisatge, s'ha pogut veure recentment al Visions du R¨¦el de Nyon, al Festival de M¨¤laga i a l'Ethnocineca de Viena, i es projectar¨¤ ara al de Cinema Afric¨¤ de Tarifa i T¨¤nger (FCAT). Incomprensiblement, no es veur¨¤ al Docs Barcelona, que comen?a avui. ¡°No l'han volgut, no s¨®c profeta a la meva terra¡±, diu Esteva (Barcelona, 1951). La seva ¨¦s l'¨²nica pel¡¤l¨ªcula que existeix filmada en socotri¨¤, la llengua local, que es relaciona amb la de la llegend¨¤ria reina de Saba i que est¨¤ desapareixent substitu?da per l'¨¤rab.

Qu¨¨ aporta el film al llibre? ¡°Al llibre, encara que hi havia fotografies, no vaig poder donar tanta import¨¤ncia a la imatge. All¨¤ volia que el lector s'imagin¨¦s aquest m¨®n a trav¨¦s de les meves paraules i el materialitz¨¦s en el seu cap. Aix¨° ¨¦s una visi¨® diferent. Un altre llenguatge. Al cinema et pots recrear en les textures, els ambients, els rostres. Tamb¨¦ he cuidat el so, fins i tot el dels insectes¡±.

A difer¨¨ncia d'altres films seus, Esteva no hi apareix, tot i que la seva pres¨¨ncia s'intueix tota l'estona. ¡°He intentat que no sobri cap imatge, que cada fotograma tingui el pes d'una fotografia¡±, explica. ¡°He prioritzat la dimensi¨® po¨¨tica i que aquest m¨®n neol¨ªtic, de pastors i caravaners, parli per si mateix¡±. D'alguna manera, ¡°el film ¨¦s un viatge al passat de la humanitat¡±.

Des del moment en qu¨¨ arrenca, la pel¡¤l¨ªcula ens abisma en un m¨®n colpidor, un regne encantat a l'entorn del qual la m¨¤gia sembla que esdev¨¦ espessa com la boira que tan sovint s'apropia de l'illa. De fet, el mateix Marco Polo va acreditar que els socotrians eren els millors mags del m¨®n i els m¨¦s poderosos. I Esteva ¨¦s un gran interessat en la fetilleria (es pot comprovar als seus films Retorno al pa¨ªs de las almas?i Komian).

Les imatges ens porten, resseguint una agresta i costeruda ruta de camells, lluny de les llargues platges cap a les muntanyes de Hajhir, el sancta sanctorum de Socotra i on millor s'han preservat, en l'imponent a?llament de la serra, les creences i els costums de l'illa. All¨ª, entre veus estranyes, salm¨°dies, tambors i el grunyit dels camells, ens trobem amb personatges que sembla que hagin sortit de Les mil i una nits, ancians xeics?com Pr¨°spers esdentegats que atresoren la saviesa ancestral, recorden fets m¨ªtics i ens endinsen en una geografia posse?da pels jinns, els genis i esperits de l'illa, els seus Ariels, Sycoraxs i Calibans.

Era un lloc perill¨®s? ¡°?s indubtablement inh¨°spit, dif¨ªcil, cal caminar molt i les rebrincades s¨®n el pa de cada dia¡±.

Esteva ha fugit de la veu en off i ha emprat subt¨ªtols i alguns intert¨ªtols, que li evoquen, diu, les velles pel¡¤l¨ªcules d'aventures i exploracions. El to etnogr¨¤fic es va dissolent cada vegada m¨¦s en les boires del lloc fins a desembocar en un final de viatge al¡¤lucinat. ¡°Si hi ha genis i bruixes, s¨®n a l'illa de Socotra¡±, afirma l'autor.

Al voltant de les fogueres, als coberts o als humils habitatges de pedra sentim les velles hist¨°ries, relatades amb por i respecte. La bruixa que posse?a un bol amb d¨¤tils que no es buidava mai i despr¨¦s de convertir-se en serp va mossegar un pastor, o la que tenia cames de ferro i que est¨¤ enterrada all¨¤ mateix.

¡°?s sorprenent que aquest m¨®n primigeni es conservi a dues hores de Dubai, que ¨¦s similar a Las Vegas¡±, reflexiona Esteva, que ha viatjat sis vegades a Socotra i que est¨¤ entestat en la seva conservaci¨®, recaptant ajuda solid¨¤ria, fins i tot fons per comprar cabres despr¨¦s de dos ciclons que van sacsejar l'illa com l'alabatre de la poderosa au Roc. ¡°Dubai sempre ha volgut explotar tur¨ªsticament l'illa, i fins i tot llogar-la en l¨ªsing?al Iemen, al qual pertany, per convertir-la en un?resort de luxe¡±.