Eugeni Madue?o: ¡°Parlon ¨¦s com Colau; no escolten els vells¡±

¡°Fer-se vell ¨¦s no creure't res¡±, diu Eugeni Madue?o, el primer mestre de periodisme que vaig tenir. Vaig tenir la sort d'estar, amb 19 anys, sota les seves ordres a la revista Nova Ciutat Vella. M'encarregava reportatges socials amb instruccions concretes que 20 anys despr¨¦s m'explica que eren her¨¨ncia d'un altre nom gran: ¡°Jo ho vaig aprendre amb Huertas Claveria. Em va proposar que vingu¨¦s al Tele/eXPr¨¦s?per passar-m'ho b¨¦ coneixent la vida de les persones¡±. Madue?o (El Garabato, C¨°rdova, 1952) va tenir molta paci¨¨ncia amb mi, jove un punt rebel, la mateixa que possiblement van tenir amb ell quan tenia la meva edat: ¡°Quan vaig entrar a La Vanguardia?pensava que el diari era ple de fatxes, per adonar-me 10 anys m¨¦s tard que jo faria el mateix. No pod¨ªem demanar consell i ser humils?¡±. Madue?o veu que als ajuntaments passa alguna cosa similar, ¡°un problema de canvi generacional¡±.

Madue?o em convoca a Ca l'Estevet, el restaurant del Raval on tantes vegades hav¨ªem dinat els seus deixebles de Nova Ciutat Vella. Tamb¨¦ ¨¦s on diverses generacions de periodistes de La Vanguardia?endrapaven un men¨² diari seguit de tert¨²lia, que pagaven amb uns vals que l'empresa els prove?a especialment per a aquest restaurant. Ca l'Estevet ha canviat de propietaris per¨° Madue?o hi continua anant: ¡°A partir dels vuitanta, tot el que era cutre?havia d'apartar-se o modernitzar-se. Van desapar¨¨ixer tants bars, sobretot tants locals de la Barceloneta. Ara est¨¤ de moda recrear bars antics, amb tot falsament envellit. Aquest ¨¦s aut¨¨ntic¡±. A l'Estevet hi ha les mateixes fotografies de famosos que visitaven Barcelona, els mateixos quadres i fins i tot hi continuen alguns dels comensals de sempre. Madue?o t¨¦ actualment una empresa d'edici¨® de llibres i suplements de premsa, molts vinculats a Barcelona. Diu que detesta parlar del passat, que ell vol parlar del present. Fins i tot ha deixat les tert¨²lies de La Lamentable, que organitzen amics com Jos¨¦ Mart¨ª G¨®mez o Joan de Sagarra. La Lamentable se celebrava a Casa Leopoldo fins que aquest restaurant va tancar el 2015. Actualment La Lamentable nom¨¦s s'organitza de tant en tant i Madue?o ja se n'ha desmarcat, com si no volgu¨¦s continuar lligat a una cosa del passat.

El present pot aprendre de l'experi¨¨ncia, per aix¨° entrevisto Madue?o i per aix¨° ell subratlla que el problema generacional de la pol¨ªtica municipal tamb¨¦ es detecta en la confian?a de la nova fornada de l¨ªders: ¡°Ada Colau no t¨¦ majoria, no t¨¦ quadres, tampoc sembla que tingui gent de confian?a dins l'Ajuntament. Perqu¨¨ s¨®n la casta, els grans?¡±. Madue?o ha desenvolupat la seva persona i traject¨°ria professional entre Santa Coloma de Gramenet i Barcelona, per aix¨° tamb¨¦ troba punts en com¨² entre N¨²ria Parlon i Colau: ¡°Parlon ¨¦s com Colau; no escolten els vells¡±.

¡°A la FAVB s¡¯han fet funcionaris¡±

Sempre m'ha atret la hist¨°ria de Grama, la m¨ªtica revista de Santa Coloma fundada el 1969 i de la qual Madue?o va ser un dels principals impulsors. N¨²meros com ¡°el del mono¡±, com la van batejar els ve?ns, del 1972, amb un King Kong en portada que destru?a la ciutat, una cr¨ªtica a la manca de planificaci¨® urban¨ªstica i de serveis de Santa Coloma, eren d'una modernitat revolucion¨¤ria. La portada en q¨¹esti¨®, la del mono, la va dissenyar Ferran Bravo, un noi que aleshores treballava a Lecturas i col¡¤laborava amb Grama: ¡°Per fer Grama ens reun¨ªem en uns baixos de parr¨°quia, a la seu dels boy scouts. Tot era complicad¨ªssim: les fotos, la redacci¨®, imprimir, distribuir...¡±. Pregunto a Madue?o per qu¨¨ no sorgeixen noves publicacions ve?nals de refer¨¨ncia: ¡°All¨° era una cosa col¡¤laborativa, ara el que predomina ¨¦s la cosa individual, els blogs¡±. Despr¨¦s de col¡¤laborar molts anys amb la revista Carrer de la FAVB, Madue?o va intentar tirar endavant una nova ¡°gran revista plural, reivindicativa¡± amb la federaci¨® ve?nal, per¨° no va tirar endavant perqu¨¨, segons ell, la FAVB s'ha burocratitzat, ¡°s'han fet funcionaris¡±, i la necessitat d'un mitj¨¤ combatiu s'ha substitu?t amb els blogs.

L¡¯AP-7, el carrer Major de Catalunya

La planificaci¨® urban¨ªstica del territori barcelon¨ª, diu Madue?o, ¡°¨¦s deliberadament un desastre, des de Maragall, sempre igual¡±. Madue?o considera que aquesta ordenaci¨® urban¨ªstica ha de ser en primer terme un comprom¨ªs de pa¨ªs, perqu¨¨ ¡°Catalunya, l'eix Barcelona-Empord¨¤, ja ¨¦s una ciutat. L'AP-7 ¨¦s el carrer Major de Catalunya¡±. Madue?o apunta que el Govern pot fer que s'evitin conflictes ¡°com el dels creuers o els hotels que marxen a l'Hospitalet. Aix¨° ho ha d'ordenar un govern, tamb¨¦ un govern metropolit¨¤¡±.

Madue?o s'esplaia en el concepte de la Gran Barcelona. N'¨¦s partidari, i no el preocupa la q¨¹esti¨® identit¨¤ria dels municipis, com s¨ª que era el cas de l'anterior entrevistada en aquesta s¨¨rie, Patr¨ªcia Gabancho. ¡°Els alcaldes diuen que perdrem la identitat. Quina identitat? La gent no sap si viu a Fondo, a Santa Coloma o a Barcelona. El que no pot ser ¨¦s que no sentim com a propis el Bes¨°s o Cornell¨¤. Badalona tamb¨¦ ¨¦s la teva ciutat¡±, apunta Madue?o. L'antic cronista valora que un gran govern metropolit¨¤ podria consolidar nous pols de vida de refer¨¨ncia: ¡°Que Singuerl¨ªn o Badalona es convertissin en un nou centre dependria d'un nou govern metropolit¨¤ que redistribueixi recursos. Aix¨° permetria que l'IBI de Sarri¨¤ vagi a Llefi¨¤. La Diagonal ha guanyat molt amb la reforma, m¨¦s gent hi passeja. Si Barcelona es pot permetre aquesta Diagonal burgesa, per qu¨¨ a Llefi¨¤ no poden permetre's un sistema millor de recollida d'escombraries?¡±.

Colau ha recuperat la idea de crear una megaadministraci¨® metropolitana, per¨° Madue?o n'¨¦s esc¨¨ptic: ¡°Cap pol¨ªtic ha plantejat seriosament el govern metropolit¨¤. Clos ho va proposar per¨° el PSC va dir que no, perqu¨¨ ¨¦s anar contra les seves quotes de poder¡±. El poder no sempre ¨¦s pol¨ªtic. Madue?o apunta que la L9 ¨¦s un exemple clar d'infraestructures que ¡°des del punt de vista pol¨ªtic i social s¨®n un desastre. Qui decideix el trajecte de la L9, els pol¨ªtics o les UTE, les empreses? Calia aquesta obra? Es van finan?ar campanyes de comunicaci¨® per demostrar que s¨ª. El gran guanyador ¨¦s el constructor de la L9, que ha aconseguit el que volia¡±.

¡°El turisme es menja l¡¯Eixample Dret¡±

Com altres periodistes d'aquesta s¨¨rie ¨CSagarra, Arturo San Agust¨ªn o Llu¨ªs Permanyer¨C, Madue?o tamb¨¦ viu a la Dreta de l'Eixample. I, amb excepci¨® de Sagarra, Madue?o comparteix amb la resta la seva preocupaci¨® pel creixent turisme: ¡°Les terrasses, els hostals, festes i borratxeres... El turisme s'est¨¤ menjant l'Eixample Dret. A l'escala on visc tenim prevista una reuni¨® per prohibir que l'edifici tingui pisos tur¨ªstics¡±. La Rambla, diu Madue?o, ja no la reconeix com una part de la seva ciutat: ¡°Abans, tamb¨¦ despr¨¦s dels Jocs, la Rambla era transitable i viva. Ten¨ªem el Front¨®n Col¨®n, el Cosmos, l'Amaya. La Barcelona canalla convivia amb la ciutat. Ara, els hotels, els creuers i aquests milions que deixen, m'agradaria saber on van¡±.

Madue?o reflexiona sobre in¨¨rcies que observa amb preocupaci¨®. Recorda una experi¨¨ncia que el va fer pensar, d'una senyora, en una parada d'autob¨²s i un dia de pluja, que exigia m¨¦s vehicles perqu¨¨ no es podia mullar: ¡°D'on surt la manera de pensar d'aquesta senyora? Qui educa la gent? Els mitjans de masses¡±. Madue?o creu que en aquest context d'exig¨¨ncia popular ¨¦s impossible plantejar-se que Colau guanyi m¨¦s de 2.200 euros mensuals: ¡°El sou de l'alcaldessa ¨¦s hipocresia. Planteja't-ho al rev¨¦s; la gent acceptaria que una alcaldessa d'esquerres cobr¨¦s m¨¦s? Per¨° ¨¦s insultant que l'alcaldessa de Barcelona guanyi 2.200 euros. Jo vull el millor per a ella perqu¨¨ porti el c¨¤rrec el millor possible¡±.

Acabem el dinar recuperant an¨¨cdotes de les seves d¨¨cades de periodisme urb¨¤. ¡°El m¨¦s b¨¨stia¡± que Madue?o recorda eren els passatgers de la l¨ªnia 38 que passava per Can Tunis: ¡°Una vegada vaig coincidir al bus amb una noia, vestida d'hostessa de fira. Va baixar a Can Tunis, va comprar l'hero?na i se la va punxar sota el pont. A partir d'all¨° vaig deixar de creure en molts estereotips¡±.