Thelma & Louise

Fa un quart de segle, el 24 de maig de 1991, s'estrenava Thelma & Louise, interpretada per Susan Sarandon i Geena Davis, dirigida per Ridley Scott i escrita per la guionista d'origen liban¨¨s Callie Khouri. Va ser un ¨¨xit de taquilla que permetia esperar m¨¦s canvis significatius en la imatge de les dones i fins i tot dels homes que projecta la megaindustria. Les protagonistes aconseguien, gr¨¤cies a les seves int¨¨rprets i a una qu¨ªmica excel¡¤lent, una qualitat ic¨°nica formidable: al cotxe amb el qual travessen fugint els EUA, despr¨¦s de matar el violador de la m¨¦s jove, afronten el precipici final amb alegre serenitat i companyonia i s'estampen, per obra i gr¨¤cia de la imatge retocada, no en el buit sin¨® en el cel blau dels mites. El cinema industrial s'estava modernitzant.

B¨¦, no gaire. Les actrius m¨¦s ben pagades segueixen criticant els estudis per la misog¨ªnia de sempre. Robin Wright, protagonista de House of cards, productora ella mateixa de la s¨¨rie, anuncia que acaba d'aconseguir la proesa (a la quarta temporada!) de cobrar el mateix que el protagonista mascul¨ª. Tampoc els nous mitjans de producci¨® i distribuci¨® semblen gaire interessats. Wright ha hagut de batallar amb Netflix, negociant amb les estad¨ªstiques d'audi¨¨ncia a la m¨¤ i demostrant que la seva Claire Underwood sovint t¨¦ m¨¦s ganxo que el seu marit Frank.

No es pot apel¡¤lar a res m¨¦s, segons sembla. El mercat est¨¤ subjecte a l'etern patriarcat i els correctors d'igualtat estan reservats a les reeixides, i aix¨° amb sort i temps. Entre elles i la immensitat de dones assalariades o amb contractes porqueria hi ha una dist¨¤ncia enorme de diners, per¨° el mateix buit moral en aquells que les contracten.

Thelma & Louise no parlava de diners. Les dues eren de classe treballadora, com a m¨¤xim classe mitjana. El tema ¨¦s la llibertat femenina, les relacions d'amistat i la transmissi¨® d'experi¨¨ncies. Louise (Sarandon) ¨¦s conscient de la seva condici¨® pol¨ªtica de dona, una mena de germana gran, una senyora crescuda amb el feminisme dels 70. Thelma ¨¦s la jove que inicia els anys 90 donant per fet que, al carrer, les coses amb els homes ja estan resoltes. I no.

No ho estaven llavors ni ho estan ara, vint-i-cinc anys despr¨¦s. ?s possible que estiguem pitjor. Els ¨²ltims esdeveniments al Brasil i a Fran?a, dos contextos ben diferents, en s¨®n un exemple. Una presidenta legal ha estat destitu?da per un cop d'estat suau (anomenem-lo aix¨ª) protagonitzat per homes i nom¨¦s per homes. A Par¨ªs, antigues ministres, periodistes i diputades estan parlant alt i clar a la premsa i a la televisi¨® sobre els repetits abusos sexuals dels pol¨ªtics a la mateixa Assemblea Nacional, dins i fora de l'hemicicle.

Cap dona vol acceptar la cartera de Cultura despr¨¦s de la destituci¨® de Dilma Rousseff, la primera que va accedir a la presid¨¨ncia del Brasil. Ha durat 19 mesos. Ocupa el seu lloc un home casat amb una senyora quaranta anys m¨¦s jove que porta tatuat el nom del seu marit al clatell. No volen col¡¤laborar amb Michel Temer la periodista Mar¨ªlia Gabriela, l'antrop¨°loga Cl¨¢udia Leitao, la consultora Eliane Costa (amb un sonor ¡°no treballo per a governs colpistes¡±) i l'escriptora i actriu Bruna Lombardi.

A Fran?a, ser pol¨ªtica o periodista ¨¦s cosa d'hero?nes. L'esc¨¤ndol Strauss-Kahn en un hotel de Nova York ¨¦s gaireb¨¦ trivial en comparaci¨® al que ha passat ara. Vuit diputades i militants del seu propi partit han acusat el vicepresident de l'Assemblea Nacional i diputat ecologista Denis Baupin d'agressions sexuals, pel seu setge directe als passadissos i amb el m¨°bil des de l'esc¨®. Periodistes de mitjans de refer¨¨ncia denuncien, una vegada m¨¦s, el clima masclista al Parlament franc¨¨s que porten anys relatant davant la indifer¨¨ncia i les befes dels seus propis col¡¤legues a les redaccions. El terrorisme sexual que s'ha viscut ha estat denunciat tamb¨¦ per 17 antigues ministres en un article conjunt publicat recentment al Journal du Dimanche.

Susan Sarandon i Geena Davis, guardonades amb el premi Women in Motion aquest mes a Cannes, han manifestat el seu escepticisme amb Hollywood i la seva renovada batalla professional. No n'hi ha cap altra. Les dones que accedeixen avui a les institucions ho tenen tan malament com elles a la pel¡¤l¨ªcula: ho certifiquen els improperis que reben per aqu¨ª les pol¨ªtiques, noves o antigues, sobretot les emergents. Endavant, senyores.

Per molts anys, Thelma i Louise, foses en el cel dels mites alegres.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF.