Literatura?

En el fons, escriure sobre llibres com La filla del capit¨¤ Groc, la novel¡¤la de V¨ªctor Amela (Barcelona, 1960) que va guanyar el premi Ramon Llull 2016, presenta un repte que no deixa de ser un desprop¨°sit: com es pot escriure en un suplement literari sobre un text que en cap moment t¨¦ la pretensi¨® de ser literatura. No hi ha cap indici que faci creure que La filla del capit¨¤ Groc hagi estat concebuda sota cap m¨¨tode de composici¨® textual; si hi ha una cosa absent ¨¦s segur que es tracta de la planificaci¨® argumental, i la idea que la literatura se sustenta sobre la revisi¨® deu ser una manera d¡¯entendre el fet literari que Amela no comparteix en absolut: si no fos aix¨ª, no donaria per definitiu el que no hauria de ser considerat m¨¦s que un primer o segon esborrany.

Com si estigu¨¦s escrit a raig, amb precipitaci¨®, Amela ignora que escriure ¨¦s, indefectiblement i per damunt de tot, aprendre a revisar cr¨ªticament un text, corregir els propis escrits una vegada i una altra fins a trobar l¡¯expressi¨® justa eliminant m¨¦s que no pas afegint. I si resulta que l¡¯autor ha revisat aquesta novel¡¤la, i ha arribat a percebre que alguns fragments ¡ªo la majoria de fragments¡ª no acaben de ser rodons, potser no ha sabut explicar-se per qu¨¨ ¨¦s aix¨ª ni ha vist la manera de millorar-los. O potser tot es limita a una q¨¹esti¨® molt m¨¦s trista, i ni tan sols intueix en qu¨¨ consisteix la reescriptura d¡¯un text. O m¨¦s trist encara: potser tan sols es tractava de creure que ja n¡¯hi havia prou a entregar la novel¡¤la dins del termini indicat per les bases del premi.

Tenint en compte que ja hi ha el precedent de les novel¡¤les d¡¯Andreu Carranza, es pot afirmar que la guerra carlista al Maestrat no ha sigut liter¨¤riament gaire afortunada. La filla del capit¨¤ Groc, escrita en un catal¨¤ que pot rebre tots els qualificatius excepte els de pl¨¤stic i flexible, narra les perip¨¨cies i els combats del Groc, l¡¯¨¤lies de Tom¨¤s Penarrocha, despr¨¦s de la derrota de les tropes de Ramon Cabrera el 1840. A la novel¡¤la hi ha devastacions i saquejos, emboscades i tra?cions, ultratges, desenlla?os tr¨¤gics i sorpreses argumentals que no se sap mai si v¨¦nen de la m¨¤ conscient de l¡¯autor o si surten espont¨¤niament, per¨° el que sobretot hi impera ¨¦s un to sentimental que acaba embafant encara m¨¦s que una frase com la seg¨¹ent: ¡°La Josefa es desf¨¤ en un plor de gratitud, meravellada d¡¯haver aconseguit el que donava per perdut. No sospita el fibl¨® de culpa que ell sent. Abra?ada al seu home, agraeix el que considera un regal extraordinari, i li neix la tendresa per les cat¨¤strofes compartides, els fills morts... i per una violaci¨® que no ha tingut valor d¡¯explicar-li¡±. Una mica abans, el lector ja havia pogut llegir que ¡°les ll¨¤grimes de la Josefa mullen els llen?ols i les galtes del Groc. Sentir a la pell aquesta humida calidesa li desperta la mem¨°ria dels petons de la Val¨¨ria, al mas de Roig. No s¡¯atreveix a confessar a la Josefa que la seva cosina i ell...¡±.

S¡¯ha de suposar que els nombrosos punts suspensius que s¡¯escampen arreu de la novel¡¤la actuen com a recurs ret¨°ric per accentuar la transcend¨¨ncia de cada escena... Per¨° com que a La filla del capit¨¤ Groc els personatges dialoguen molt¨ªssim ¡ªsi fa sol, constaten que fa sol, i si plou, diuen que plou¡ª, arriba un moment que el lector enyora la cursileria exemplar de les frases de la veu narradora, perqu¨¨ es fa insofrible haver d¡¯anar seguint uns di¨¤legs on l¡¯¨²nic objectiu ¨¦s omplir el nombre de p¨¤gines perqu¨¨ el llibre tingui el gruix necessari per conv¨¨ncer el comprador que el preu que ha pagat a la llibreria almenys es correspon amb el pes. De totes maneres, si alg¨² conven? Amela perqu¨¨ es transformi en un autor teatral, el buit existencial que reflectia verbalment Ionesco ser¨¤ una broma infantil.

?s una ll¨¤stima que el premi Ramon Llull hagi desistit de la idea que l¡¯animava al principi de la col¡¤lecci¨®: ¡°Oferir, sempre dins l¡¯¨¤mbit de la llengua catalana, els t¨ªtols m¨¦s representatius de la vida i de la cultura d¡¯avui¡±, ¡°oberta a tota curiositat intel¡¤lectual¡±. Nom¨¦s s¡¯ha de llegir una mica el que es publica ara per concloure que La filla del capit¨¤ Groc no entra dins d¡¯aquesta l¨ªnia. Tampoc no ¨¦s d¡¯estranyar que, davant de la carrincloneria que ha escrit Amela, algun lector jove imiti Manganelli i tamb¨¦ digui que no li ha agradat i, a m¨¦s a m¨¦s, ni l¡¯ha llegit.

?