¡°La poesia no ¨¦s un ofici, ¨¦s un miracle¡±

Uns senyors amb guants blancs que tractaven els papers admirablement. ?s la imatge que ret¨¦ Joan Margarit (Sana¨¹ja, 1938) del trasllat del seu fons documental a la Biblioteca Nacional de Madrid. ¡°Per¨° no hi ha tema¡±, adverteix. ¡°Va ser una casualitat. Vaig rebre en pocs dies dues cartes, l¡¯una de la Boston University i l¡¯altra de la Biblioteca Nacional. Deien que els interessava que fes donaci¨® del llegat, sense oferir res. B¨¦, la Biblioteca Nacional em va dir que hi hauria una desgravaci¨® fiscal, que al final va resultar ser m¨ªnima¡±.

¡ªNo va contactar amb les institucions catalanes?

¡ªNo¡­! No s¨®c tan important. La veritat ¨¦s que m¡¯ho vaig pensar. Em feia gr¨¤cia Boston, per¨° al capdavall vaig entendre que era una putada per al dia que volgu¨¦s veure una foto o buscar un paper. Va guanyar la proximitat.

¡°Vaig cedir el meu llegat a Madrid simplement perqu¨¨ m¡¯ho van demanar¡±

I aix¨ª va marxar cap a Madrid, a final del 2011, tot el llegat de l¡¯autor, inclosa la documentaci¨® sobre arquitectura i les cartes. ¡°Tenia aix¨° abarrotat de papers. Quan van venir a buscar-ho vaig tenir una alegria. No s¨®c un sentimental¡±, diu. Per demostrar-ho, afirma que a la biblioteca no t¨¦ cap llibre que no hagi llegit o que no sigui d¡¯un amic. ¡°S¨ª que hi s¨®n els que penso llegir. Fixa¡¯t, all¨¤ dalt: hi ha els vuit volums de la Decadencia y ca¨ªda del Imperio Romano, d¡¯Edward Gibbon. Fa vint anys em vaig dir: ¡®Aix¨° ¨¦s el que llegir¨¤s quan siguis vell¡¯. I encara no¡±, diu.

¡ªA Catalunya tenim una administraci¨® distreta.

¡ªDistreta, s¨ª. M¡¯agrada la paraula. No ¨¦s ofensiva.

Per¨° jo s¨ª que volia que fos ofensiva...

Margarit acaba de publicar L¡¯ombra de l¡¯altra mar (N¨®rdica), dedicada al record del seu amic Josep Maria Subirachs, amb quadres de l¡¯escultor, i Des d¡¯on tornar a estimar (Proa), un t¨ªtol molt adequat perqu¨¨ els poemes sempre comencen amb una refer¨¨ncia concreta, un espai f¨ªsic. ¡°Es tracta d¡¯arribar tan lluny com pugui partint de molt a prop. La poesia comen?a amb una inspiraci¨®, que ¨¦s la capacitat de relacionar coses que no s¨®n relacionables¡±. Com una met¨¤fora? ¡°S¨ª. Per¨° aix¨° no ¨¦s res; cal treballar-hi¡±. Margarit sol recuperar records, alguns molt durs: afusellaments, el pare a la pres¨®, la mis¨¨ria, la sorda viol¨¨ncia sobre els ven?uts, per¨° tot aix¨° rev¨¦ sense ombra de ressentiment. ¡°Fins que tenia nou anys tot era anar i venir, vam canviar onze vegades de domicili¡±, recorda. ¡°Per¨° l¡¯art no es pot basar en el ressentiment, ni en l¡¯odi¡±.

¡°Escric des dels 18 anys, cada dia, mai en prosa, o a penes en prosa. La primera vegada que davant un llibre meu dic: ¡°?s aix¨°¡±, tinc 40 anys; vol dir que he estat 20 anys llen?ant llibres sencers. Amb un problema afegit, que ¨¦s la llengua. Recordo una escena, de nen. Anava a escola amb un amic, li vaig dir alguna cosa i em va caure un clatellot d¡¯alg¨² uniformat, no s¨¦ qui. ¡°Habla en cristiano¡±... Amb els anys, la meva reflexi¨® va ser: la poesia ¨¦s cultura, la cultura es fa en castell¨¤, escric en castell¨¤. Aquesta equaci¨® serveix per a tot, excepte per a la poesia. Si la cultura ¨¦s una catedral, la poesia n¡¯¨¦s la cripta, que ¨¦s un forat. Aix¨° ¨¦s la llengua materna... Trigo anys a adonar-me¡¯n. I qui primer me¡¯n va suggerir el canvi va ser Miquel Mart¨ª i Pol.

¡ªCom ¨¦s que freq¨¹entava el m¨®n literari si no publicava?

¡ªS¨ª que havia publicat. Camilo Jos¨¦ Cela va dir que jo era un ¡°Surrealista metaf¨ªsic¡±¡­ Vaig canviar al catal¨¤ i l¡¯any 1980 guanyo un premi amb un llibre que es diu L¡¯ombra de l¡¯altra mar.

¡ªNo sembla un t¨ªtol seu...

¡ªFocs d¡¯artifici. Vaig haver de llen?ar a la bassa deu llibres m¨¦s, algun de premiat. No hi s¨®n, a les obres completes. D¡¯un castell¨¤ sobri per¨° fals, passo a un catal¨¤ carneri¨¤ i despr¨¦s torno a la sobrietat per trobar la meva veu.

S¡¯han fet grans els arbres del jard¨ª: li comento que la mirada sempre va cap enrere ¡ª¡°seria idiota si no ho fes: anar envellint, qu¨¨ m¨¦s?¡±¡ª, que espai i temps semblen ser les dimensions de la seva poesia, i que potser per aix¨° els trens hi tenen tanta pres¨¨ncia. Pensa un moment. ¡°Segurament. Tamb¨¦ ¨¦s pura mem¨°ria. A Rub¨ª viv¨ªem prop de l¡¯estaci¨®¡±.

De jove, Margarit va cometre el gran error de deixar Arquitectura un cop superat el dificil¨ªssim ingr¨¦s, previst perqu¨¨ la professi¨® fos elitista. Decidit a ser poeta, volia una feina que hi tingu¨¦s relaci¨®. Va ser a l¡¯editorial Plaza, tot fent un diccionari tecnol¨°gic a partir de diccionaris estrangers. ¡°Llavors m¡¯adono que l¡¯estic pifiant i torno a Arquitectura. I descobreixo la veritat: la poesia ¨¦s exactitud, puresa, una cosa escarida. Aix¨° ¨¦s el c¨¤lcul, que t¨¦ una l¨°gica, com la t¨¦ la poesia. M¡¯hi llen?o com un animal i als 29 anys s¨®c catedr¨¤tic de c¨¤lcul d¡¯estructures. Ja tinc la vida organitzada. I no em costa gens passar de la feina a la poesia, puc prendre notes en un bar. La poesia no se sent vexada, se m¡¯obre estupendament, perqu¨¨ no li s¨®c infidel, i aix¨° que la poesia ¨¦s molt senyora¡±.

Molt senyora: tracta Barcelona de puta. Desolada ciutat que fas de puta, li recito. ¡°Barcelona t¨¦ la grandesa de posar el cementiri en una muntanya c¨¨ntrica, que podia haver estat resid¨¨ncia de rics. Hi tinc dues noies; per tant, ¨¦s la meva ciutat, no hi ha dubte que l¡¯estimo, amb lleialtat. Per¨° se l¡¯han venuda i no hem rebut res a canvi. No s¨¦ qui s¨®n els amos actuals de la ciutat. Est¨¤ plena de botigues que venen coses innecess¨¤ries: aix¨° ¨¦s molt semblant a la prostituci¨®¡±. Hi afegeix una altra imatge brutal: la cara maquillada de la mare morta.

¡ªS¨ª. El passeig de Gr¨¤cia. Maquillada pel tio de la funer¨¤ria, la mare. Per¨° ¨¦s la meva mare, la meva ciutat.

¡ªUna ciutat que tenia una burgesia culta i una classe obrera que sabia poemes de mem¨°ria, diu el mateix poema.

¡ª?s la meva ¨¤via. La van enviar de minyona a Barcelona amb 12 anys, des de Sana¨¹ja; va anar a casa d¡¯un banquer del carrer Ample. L¡¯¨¤via llegia cada dia el diari tot resseguint la l¨ªnia amb el dit, a poc a poc. Sabia poemes de Verdaguer: va plorar quan va morir. Tot aix¨° es va perdre el 1939, per¨° s¡¯hauria perdut igual.

Parla dels oficis, de quan calia un fuster per tenir una cadira i que aquest fuster era m¨¦s bo al cap de deu anys, i el metge tamb¨¦. ¡°Aix¨° ¨¦s la dignitat i la seguretat de l¡¯ofici, i aix¨° ja no existeix. Avui parlem de curro. En poesia, per¨°, ning¨² et garanteix que esdevinguis millor amb els anys¡±.

¡°La poesia ¨¦s remenar la ronya que tenim dins, recuperar les coses m¨¦s subtils i amb paraules, i no amb res m¨¦s, expressar-ho i enviar-ho a alg¨² que no conec i que aquest alg¨² ho llegeixi i digui: s¨®c jo. Aix¨° no ¨¦s un ofici, aix¨° ¨¦s un miracle¡±.

?