A missa amb Leonard Bernstein

Tot en la Missa del llegendari compositor, pianista i director d¡¯orquestra nord-americ¨¤ Leonard Bernstein (1918-1990) ¨¦s monumental i ins¨°lit. No solament pels efectius corals i orquestrals que demanda una obra definida com una ¡°pe?a de teatre per a cantants, actors i ballarins¡± i que barreja g¨¨neres tan dispars com el jazz, el rock i el blues amb la m¨²sica cl¨¤ssica. Molt poc programada a Espanya ¡ªes va estrenar a l¡¯estiu de l¡¯any 2000 en els festivals de Santiago de Compostel¡¤la, Peralada i Sagunt¡ª, s¡¯estrena a Barcelona aquest cap de setmana en la sala gran de L¡¯Auditori; ¨¦s una aposta personal del director japon¨¨s Kazushi Ono ¡ªdevot admirador de Bernstein¡ª per tancar la temporada de l¡¯Orquestra Simf¨°nica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), per¨° una sobtada malaltia l¡¯ha obligat a guardar rep¨°s i cedir la batuta a Clark Rundell, especialista en m¨²sica contempor¨¤nia.

La Missa reflecteix l¡¯afinitat mahleriana de Bernstein, un colossal humanista de la m¨²sica del segle XX que no va ser mai compr¨¨s com a compositor. De fet, l¡¯obra ¨¦s la hist¨°ria dels continus dubtes que van acompanyar el seu proc¨¦s creador quan era un divo de la direcci¨® orquestral, un solvent pianista, un divulgador de la m¨²sica com no n¡¯hi ha hagut altre ¡ªels seus concerts televisius s¨®n encara una refer¨¨ncia¡ª i una personalitat molt influent pel seu carisma en l¡¯evoluci¨® de la m¨²sica americana del segle XX.

Bernstein va compondre aquesta partitura per enc¨¤rrec de Jacqueline Kennedy per a la inauguraci¨®, el 8 de setembre de 1971, del Kennedy Center for the Performings Arts de Washington. La v¨ªdua del president assassinat a Dallas el 1963 volia una obra d¡¯esperit conciliador i forta c¨¤rrega espiritual: el compositor va pensar inicialment en una missa d¡¯estructura tradicional, per¨° aviat va descartar els l¨ªmits convencionals del g¨¨nere. El resultat va ser una pe?a h¨ªbrida, rara i complexa en el seu desig d¡¯unir jazz, rock, blues i m¨²sica cl¨¤ssica en la celebraci¨® d¡¯una cerim¨°nia religiosa en la qual els fidels es rebel¡¤len, dubten i fins i tot carreguen contra D¨¦u.

El fam¨®s compositor de West Side Story va utilitzar en aquesta obra textos de la missa llatina i altres d¡¯elaborats per Stephen Schwartz i per ell mateix, incorporant fins i tot uns versos que li va regalar Paul Simon. Encara que no va dirigir l¡¯estrena, va portar al disc una versi¨® al capdavant de la mateixa companyia que va estrenar la pe?a a Washington. El 2003, el director nord-americ¨¤ Kent Nagano va gravar a Berl¨ªn una versi¨® amb el tenor Jerry Hadley com a celebrant i direcci¨® coral de Simon Halsey, nou titular de l¡¯Orfe¨® Catal¨¤.

L¡¯obra, estructurada en 17 parts, no admet etiquetes, ni per la seva ins¨°lita combinaci¨® de g¨¨neres, a cavall entre l¡¯oratori esc¨¨nic, l¡¯¨°pera, el concert o el musical americ¨¤, ni per la descomunal plantilla que demanda: un sacerdot celebrant, un nen soprano, solistes vocals preenregistrats, cor simf¨°nic, cor de carrer i conjunts de jazz i rock que intercanvien les seves energies amb una gran orquestra simf¨°nica amb amplis dispositius de percussi¨®.

Si l¡¯estrena a Espanya va tenir una rellevant dimensi¨® teatral ¡ªun muntatge signat esc¨¨nicament per Joan Oll¨¦ que, afortunadament, va fugir de l¡¯est¨¨tica del musicals de l¡¯¨¨poca tipus Jesus Christ Superstar i Hair, i musicalment per ?ngel Gil-Ord¨®?ez¡ª a L¡¯Auditori prendr¨¤ tot el seu valor la dimensi¨® concertant de la partitura; al costat de la plantilla de l¡¯OBC, intervenen sota la batuta de Rundell el bar¨ªton William Dazeley en la part del celebrant, Bernat Ros¨¦s (nen solista), una gran massa coral integrada per quatre formacions ¡ªels cors Madrigal i Lieder C¨¤mera, Cor de Teatre i el cor infantil Amics de la Uni¨®¡ª, una banda de rock i jazz formada per joves m¨²sics i professors de l¡¯Escola Superior de M¨²sica de Catalunya (ESMUC) i diversos solistes preenregistrats, com tamb¨¦ alguns efectes especials.

?