Gr¨¤cia com a s¨ªmptoma

El carrer del Can¨® deu el seu nom a un antic incident protagonitzat per una entitat de vocaci¨® revolucion¨¤ria: en mig d¡¯un batibull van segrestar un can¨® i se¡¯l van quedar com a emblema. El carrer desemboca a la pla?a del Sol, epicentre, un d¡¯ells, de la vida de Gr¨¤cia. Per aqu¨ª corrien els joves aquests dies, amb el roc a la m¨¤, recollint l¡¯eco de les batusses centen¨¤ries que feien de Gr¨¤cia un districte calent, alternatiu, en plena construcci¨® ¡ªfallida¡ª d¡¯una cultura obrera, laica, lliure, provocativa. La hist¨°ria sempre t¨¦ un pes. Per¨° els incidents de Gr¨¤cia s¨®n l¡¯evid¨¨ncia que hi ha moviments tel¡¤l¨²rics que el poder no canalitza, que potser ni detecta: que ¨¦s f¨¤cil presentar un discurs en qu¨¨ ¡°la gent¡± ocupa la llotja d¡¯honor i ¨¦s molt m¨¦s dif¨ªcil fer que tothom se senti convidat al ball. Diguem Gr¨¤cia, diguem Sants. Hi ha un malestar sord en el jovent, unes ganes de barricada, que nom¨¦s necessita una guspira per manifestar-se. Mai m¨¦s ben dit.

Anem a pams. Primer acte: l¡¯okupaci¨®. Aquest gest ¨¦s una arma de lluita, en principi pac¨ªfica. Es tracta de donar un ¨²s social a espais que ning¨² no aprofita. Impecable. Els joves okupen i socialitzen, a vegades tamb¨¦ els utilitzen per les seves festes sonores, per¨° en general el barri hi respon amb simpatia. Davant l¡¯okupaci¨® del Banc Expropiat, Xavier Trias, que m¨¦s que un pol¨ªtic ¨¦s un pragm¨¤tic, va pagar-los el lloguer: diuen les males lleng¨¹es que ho va atribuir a la partida de Cultura, ¨¦s a dir, que va subvencionar les activitats d¡¯un grup que se les havia apropiades per la for?a. Ada Colau va suprimir la subvenci¨® i va posar en marxa, sense voler, el rellotge del desnonament: sabia que aix¨° li representaria un problema, perqu¨¨ el Banc comen?ava a tenir pes simb¨°lic. Aix¨ª que va negociar: els buscaria un altre espai. Per¨° no hi va haver acord: els okupes tenen el conflicte com a part del joc; primer s¨®n simp¨¤tics i despr¨¦s lluiten, les dues coses van alhora.

El conflicte demostra que l¡¯Ajuntament m¨¦s progressista que ha conegut Barcelona tampoc no pot canalitzar aquests moviments que s¨®n m¨¦s alternatius que el govern. Ni tan sols serveix com a interlocutor: que Ada Colau renunci? al di¨¤leg i encolomi als ve?ns associats la responsabilitat de trobar-hi una sortida ¨¦s una confessi¨® d¡¯impot¨¨ncia pol¨ªtica en tota la seva tremenda dimensi¨®. Entre els okupes i Ada Colau hi ha la mateixa dist¨¤ncia que hi havia quan Xavier Trias no sabia com apagar Sants i va optar per menjar-se les seves paraules. El drama d¡¯Ada Colau ¨¦s haver de recon¨¨ixer que la seva obligaci¨® ¨¦s defensar l¡¯ordre p¨²blic, ella que, amb el meg¨¤fon a la m¨¤ fa tan sols un any, proposava escarnis i una certa viol¨¨ncia contra els bancs que desnonaven gent, ve?ns, persones concretes abocades al patiment. Ara s¡¯ha quedat sense solucions per Gr¨¤cia; per una generaci¨® abocada al buit.

Hi ha una altra q¨¹esti¨® subterr¨¤nia. L¡¯esquerra no sap qu¨¨ fer amb la policia. Li va passar a ICV quan Joan Saura en gestionava la Conselleria, que li sortia la incomoditat per tots els porus. Aquests dies no hi ha una sola veu de l¡¯esquerra que defensi l¡¯acci¨® dels Mossos: s¨®n un¨¤nimes en la cr¨ªtica, els sembla m¨¦s correcte corejar que ¡°s¡¯han passat¡±, com una lletania previsible, que no recon¨¨ixer que les caputxes i els cops de pedra no es justifiquen amb la llibertat d¡¯expressi¨® de res ni de ning¨². Per¨° ¨¦s que l¡¯Ajuntament t¨¦ la Gu¨¤rdia Urbana rebotada pel tema dels manters, un conflicte clarament social que depassa les compet¨¨ncies, per¨° que no hauria de pagar la policia municipal amb soledat o desconcert. La Gu¨¤rdia Urbana, per dir-ho de manera delicada, ¨¦s un tema sensible: recordo que Joan Clos afirmava que calia canviar-hi coses, corregir derives, per¨° que no seria ell qui ho fes. No volia detonar l¡¯explosiu.

Aquest govern va entrar a la Casa Gran dient que ¡°redefinirien¡± la Urbana, com qui branda una pancarta, abans de seure a parlar amb els comandaments i amb l¡¯oposici¨®. Abans de buscar un pacte, perqu¨¨ era, en el fons, una pancarta. I sense redefinir res, el regidor Jaume Asens, que encara t¨¦ un peu en la seva professional defensa d¡¯aquells que s¡¯enfrontaven als gu¨¤rdies, fa les trucades que fa. No es poden resoldre amb gestos els grans temes pendents. Quan Ada Colau parla d¡¯aprenentatge de la complexitat crec que es refereix a coses com aquestes.