Rosa Ribas: ¡°La corrupci¨® urban¨ªstica no ¨¦s exclusiva d¡¯aquest pa¨ªs¡±

La Cornelia Weber-Tejedor ¨¦s una dona amb mala llet per¨° bon cor; dura per¨° tendra alhora. ?s comiss¨¤ria a la ciutat alemanya de Frankfurt i s¡¯acaba d¡¯enfrontar al seu quart cas a Si no, lo matamos (Grijalbo), la quarta novel¡¤la de la s¨¨rie escrita per Rosa Ribas (el Prat de Llobregat, 1963), catalana resident a Alemanya des del 1991. Amb un estil molt personal, ¨¤gil, amb oportunes p¨ªndoles d¡¯humor, ha teixit una s¨¨rie de llibres que, a trav¨¦s d¡¯una investigaci¨®, descriuen tota una societat. Novel¡¤la negra en estat pur: un segrest expr¨¦s acaba embolicant la policia en una investigaci¨® sobre corrupci¨® urban¨ªstica i policial. Molt actual, molt com¨²...

PREGUNTA. Segur que la novel¡¤la passa a Alemanya i no a Espanya?

¡°Els insults en alemany s¨®n molt innocents. Els catalans els donen mil voltes¡±

RESPOSTA. La corrupci¨® urban¨ªstica no ¨¦s exclusiva d¡¯aquest pa¨ªs. La destrucci¨® del patrimoni hist¨°ric alemany ¨¦s al¡¤lucinant. Es va destruir molt m¨¦s als anys setanta que durant la guerra. A Frankfurt hi havia uns bulevards espectaculars que van tirar a terra per fer-hi horribles edificis d¡¯oficines. I la cosa no s¡¯ha aturat: el lloc on apareix el primer cad¨¤ver d¡¯aquesta novel¡¤la ja era un edifici d¡¯oficines en ple funcionament quan la vaig acabar d¡¯escriure. Hi ha molta por de la bombolla immobili¨¤ria a Alemanya i s¡¯est¨¤ gestionant malament perqu¨¨ no s¡¯est¨¤ frenant.

P. Barcelona i Frankfurt s¨®n molt diferents?

R. El Frankfurt de la novel¡¤la podria ser perfectament Barcelona, per¨° la Cornelia [filla de pare alemany i de mare gallega] ¨¦s totalment germ¨¤nica, perqu¨¨ ¨¦s una immigrant de segona generaci¨®.

P. Qu¨¨ t¨¦ la Cornelia de vost¨¨?

R. Les dues som esquerranes i fans dels Simpsons (detalls que he descobert m¨¦s tard)... Jo s¨®c estrangera a Alemanya i ella no, per¨° tant ella com jo ens movem entre dues cultures. Aix¨° em d¨®na una mirada d¡¯observadora, gens sarc¨¤stica o c¨ªnica. El punt de vista de la novel¡¤la, tot i no ser narrada en primera persona, ¨¦s aquest. Aix¨° ¨¦s fotut d¡¯escriure per¨° per mi ¨¦s la perspectiva ideal, propera i c¨°moda.

P. La comiss¨¤ria t¨¦ molta mala llet. L¡¯ha de tenir per fer-se respectar?

R. Si t¨¦ mala llet ¨¦s perqu¨¨ ¨¦s una cap, no perqu¨¨ necessiti afirmar-se per ser una dona. No es reivindica, no li cal. Ho t¨¦ prou clar, que ha arribat on ha arribat perqu¨¨ ¨¦s bona (en aix¨° a Alemanya van una mica m¨¦s endavant que aqu¨ª). Per¨° la seva duresa de car¨¤cter l¡¯equilibra amb el tema familiar. I aix¨° crec que ¨¦s excepcional en la novel¡¤la negra, on els policies podrien no tenir fam¨ªlia... o en tenen de desestructurades o complicades.

P. ?s curi¨®s que els insults li surtin en castell¨¤...

¡°Per degeneraci¨® professional i per morbositat cultural segueixo de prop la cr¨°nica de successos¡±

R. Els insults en alemany s¨®n innocents, de guarderia si els comparem amb els castellans o els catalans. Porc gos (Schweinhund), es diuen, imagina¡¯t... Els nostres insults s¨®n insuperables! La Cornelia ¨¦s filla d¡¯una gallega que, de ben segur, el manda carallo li surt natural.

P. No deixa de ser un exemple d¡¯integraci¨®...

R. ?s el model perfecte. Encara que ella ¨¦s nascuda a Alemanya i el seu pare ¨¦s alemany, els seu cas podria ser semblant al dels immigrants de segona generaci¨® que trobem ara a Barcelona i que aniran un pas m¨¦s enll¨¤ que els seus pares. Els espanyols dels seixanta a Alemanya eren el que ara s¨®n aqu¨ª els magrebins, i aix¨° se¡¯ns ha oblidat.

P. Hi hem de trobar alguna mena de missatge, a la novel¡¤la?

R. Diuen que la novel¡¤la negra ¨¦s la novel¡¤la social del moment, per¨° jo nom¨¦s penso a presentar la meva visi¨® de la societat. No defenso cap tesi, m¨¦s aviat surt sola, la tesi. La Cornelia no pret¨¦n donar lli?ons de vida, per¨° es troba immersa en una societat amb tots els seus problemes.

¡°?s massa f¨¤cil odiar o estimar personatges monol¨ªtics¡±

P. Un de molt preocupant ¨¦s l¡¯ascens del feixisme, la xenof¨°bia... Estan molt presents a la novel¡¤la, per¨° d¡¯una manera gaireb¨¦ subliminal.

R. Intento reflectir-ho amb personatges molt reals, no simplement a trav¨¦s de rapats exaltats, sin¨® de gent normal que est¨¤ espantada per la crisi econ¨°mica, migrat¨°ria, social i que per aix¨° acaba abra?ant idees ultraconservadores. S¨®n aquests els que fan que la ultradreta estigui pujant tant.

P. Tot i aix¨ª, els personatges no s¨®n extrems...

R. No s¨®n cent per cent negatius o positius, crec que cal equilibrar-los. Hi ha un dolent hom¨°fob, intolerant... un nazi, segons la Cornelia, per¨° t¨¦ tamb¨¦ una part, mig amagada, que el fa m¨¦s hum¨¤. Quan ella descobreixi aquest vessant ja no el podr¨¤ odiar tan a gust! Vull dir que no m¡¯interessa construir personatges monol¨ªtics, seria massa f¨¤cil odiar-los o estimar-los. Prefereixo paios amb les seves contradiccions, que s¨®n m¨¦s reals.

P. Tamb¨¦ hi ha qui odia la Cornelia...

R. Ella ¨¦s la comiss¨¤ria i t¨¦ rivals. De tota manera, ¨¦s cert que un enemic en com¨² uneix molt. Ho estem veient en la pol¨ªtica, aquests dies! Per¨° tamb¨¦ a la feina: un cap odiat uneix tota una plantilla de treballadors.

P. Com escriu, per donar coher¨¨ncia a la hist¨°ria?

R. Des del principi tenia molt clar l¡¯arc de les cinc novel¡¤les de la Cornelia [en queda una, de la qual Ribas no avan?a res: nom¨¦s que ser¨¤ l¡¯¨²ltima i que no cal que mori el personatge], per¨° quan em poso a escriure ho faig oberta a tot. A mida que avan?o vaig decidint moltes coses. No puc fer-ho tot en sec, fer un esquema tancat i despr¨¦s simplement desenvolupar-lo. M¡¯avorriria terriblement. L¡¯actualitat em d¨®na arguments: surten coses m¨¦s interessants d¡¯all¨° que tenia plantejat, per aix¨° ¨¦s molt millor que l¡¯esquema sigui obert.

P. Ha de seguir molt de prop la cr¨°nica de successos?

R. Per degeneraci¨® professional i per morbositat cultural, s¨ª. En surten idees. No m¡¯agraden, per¨°, els casos de sang i fetge. Molts escriptors de novel¡¤la negra, com alguns n¨°rdics, s¡¯esplaien en els detalls truculents; a mi m¡¯interessa m¨¦s per qu¨¨ passen les coses, no cal que m¡¯expliquin la carnisseria sencera amb tots els detalls crus i fastigosos, les descripcions de les punyalades...