Incid¨¨ncia de la llum

La segona generaci¨® de pintors holandesos del XVII descobreix en estat pur el que l¡¯art, de manera subordinada, no havia deixat mai de buscar: la primacia de les formes. La import¨¤ncia del tema representat ¨¦s sovint tan escassa, que en alguns casos fins i tot tendeix a ser nul¡¤la; amb aquest descobriment l¡¯obra no perd sin¨® que real?a els seus atributs essencials. D¡¯aqu¨ª prov¨¦, crec, l¡¯entusiasme amb qu¨¨ aquells pintors es van posar a pintar natures mortes i figures humanes en actituds quotidianes, banyades en la llum de mat¨ª que entra pel finestral d¡¯un menjador o es filtra suaument per les vidrieres d¡¯una cambra; en l¡¯equilibri d¡¯ombres i clarors de les diferents hores del dia i dels objectes que s¡¯hi conformen. Com explica Gombrich, la gent ¡ªde segle en segle tan fidel a si mateixa¡ª compra natures mortes per decorar les parets dels menjadors, per¨° els pintors no les pinten per evocar res; les pinten per estudiar la incid¨¨ncia de la llum en la textura i el color d¡¯una poma, una copa de cristall, una llagosta de mar d¡¯un vermell suprem.

Vermeer, que nom¨¦s va pintar pel goig de la pintura, ¨¦s el gran pintor d¡¯aquest moment transcendent, per¨° els cr¨ªtics i els especialistes mediocres ¡ªmolts m¨¦s del que se sol pensar¡ª s¡¯han interessat i es continuen interessant per esbrinar el sentit exacte de les seves enigm¨¤tiques composicions. Un quadro de Vermeer, Donzella adormida, ha estat i ¨¦s objecte d¡¯especulacions tem¨¤tiques, presidides totes per la certesa que la missi¨® d¡¯un cr¨ªtic d¡¯art nom¨¦s es podr¨¤ veure realment acomplerta en el moment en qu¨¨ aquest cr¨ªtic fixi rigorosament el significat d¡¯una obra. El quadro al¡¤ludit representa una noia que dorm recolzada en una taula. La mitja penombra que banya l¡¯escena i la llum, m¨¦s intensa i uniforme, que es pot observar, a trav¨¦s d¡¯una porta entreoberta, a l¡¯estan?a del fons donen al quadro tota la seva pres¨¨ncia. Per la similitud de la postura de la noia amb un g¨¨nere de dibuixos i pintures de l¡¯¨¨poca que es complauen a recrear, entre altres prejudicis socials, el t¨°pic de la minyona que, en comptes de fer la feina, s¡¯emborratxa i s¡¯adorm, s¡¯ha explicat una i altra vegada que aquest ¨¦s tamb¨¦ el tema de Vermeer. Altres, fixant-se en el vestit i les joies de la noia, han dubtat que es tracti d¡¯una minyona i han pensat m¨¦s aviat que ¨¦s la senyora de la casa. La radiografia del quadro ha perm¨¨s descobrir que, a l¡¯habitaci¨® del costat, el pintor hi havia esbossat un home i un gos, la qual cosa voldria dir que la noia es troba sota la vigil¨¤ncia del senyor de la casa o del marit. Si Vermeer va tapar aquests esbossos ¨¦s probablement perqu¨¨ no li interessava facilitar aquesta classe d¡¯interpretacions i perqu¨¨ volia que tot sorg¨ªs de l¡¯equilibri de la llum i les formes. A difer¨¨ncia dels gravats i dibuixos moralitzants, els seus quadros fugen de tot el que ¨¦s expl¨ªcit.