Don Tu, la taula i el Mallorca

No ¨¦s una rondalla. Hi ha gent que s¡¯ha menjat -ha fus- hect¨¤rees de patrimoni, ha materialitzat apassionadament per la boca capitals i bens. La fortuna particular i de la fam¨ªlia, l¡¯her¨¨ncia de sagues, un llegat ostent¨®s escripturat als mapes i als carrers, vol¨¤ i se¡¯n an¨¤ a la tomba dins la panxa i el goig fuga? dels instants. Sense fer negocis, prendre riscs empresarials o testar aventures financeres, els plaers terrenals a cops esdevenen intangibles a la taula i els jocs de cartes.

A la hist¨°ria del segle del Mallorca que ha fet IB3, 100 anys en vermell i negre, entre les moltes estampes hist¨°riques en blanc i negre documentades, a fotografies corals de directius d¡¯¨¨xit, hi ha la cara ¨Cara an¨°nima- d¡¯una d¡¯aquestes figures. Era d¡¯un temps de gl¨°ria, fa 50 anys o m¨¦s: Ell era ¡°don Tu¡±, en Guillem Marcel Ordines d¡¯Aumedr¨¤, Puig, Fonts dels Olors, Prohens de s¡¯Horta, ¨Cel darrer de la saga del seu llinatge de mercaders enriquits-, parcel¡¤l¨¤ una de les seves finques litorals (Can Gai¨¤) i regal¨¤ solars als jugadors i entrenadors estel¡¤lars, per primes o pur caprici. Fefaent. Ell pag¨¤ el fitxatge del crac mallorquinista Hugo Villamide i narrava com particip¨¤ en operacions clandestines, subterr¨¤nies, extra esportives, per a maquinar resultats i actuacions d¡¯¨¤rbitres i directius. En donava detalls, llocs, noms, xifres i joies deixades com a penyora per¨° als 70 anys ¨Cen fa 20-, abans de morir, no exercia de bugader escandal¨®s ni se¡¯n penedia. Era ret¨°rica freda, simp¨¤tica d¡¯una corrupci¨®.

D¡¯en Marcel, amant de l¡¯¨°pera, el joc i dels viatges, de la gran taula ¨°bviament, deien que era capa? de menjar-se un enfilall de botifarrons excepcionals ¨Cdel dia- de tira, per gola; a l¡¯hora amollava emocionat una ll¨¤grima al evocar nost¨¤lgic a la cuinera s¨¤via i certa (Na Martorella pionera de sa S¨ªnia) que d¡¯una escapci¨® de ¡°no-res¡± d¡¯un calamar, quasi de mig dit, en feina arr¨°s cald¨®s excepcional, sabor¨®s. Na Martorella cuidava en Ramallets, mitic porter del Bar?a i del Mallorca.

Al passar al parad¨ªs del cine i la tele esportiva la realitat sembla fantasia i literatura m¨¤gica. Don Tu, amb milionaris certs i amics, en Jordi Rossell¨®?Roxa, en Jos¨¦ Mar¨ªa Lafuente ( de la tropa del Mallorca) i en Toni Fontanet (l¡¯¨²nic supervivent quasi als 97 anys) trescaven els dissabtes per tastar i xerrar una mica. Una vegada a sant Salvador menjaren escaldums de faraona, i el testimoni era Maruja Torres, en companyia de l¡¯ex futbolista del Felanitx Miquel Barcel¨® (pare) i el bancari Miquel Massut¨ª, de 94 anys.

Un altre cop descobriren l'ocurr¨¨ncia de ca Na Toneta de Caimari i la cuina de m¨ªnims-m¨¤xims tradicionals o es burlaren del compte de n¡¯Andreu des Pitlar¨ª abans de l¡¯esbucada. Un dissabte, a cala Figuera, don Tu feu fer un dinar cl¨¤ssic de rics d¡¯arran de mar: ¡®bullabessa¡¯ i una darreria de nin d¡¯un temps: una ¡®quema¡¯ crema anglesa, amb niguls de sabonera de blanc d¡¯ou rallats per regalims de sucre cremat. Entre el tot i el no res queda una llibreta de la cuinera (Na Tonda) de la seva cuinera pairal.

El forat ¨¦s una vida f¨¤cil, els grans plaers corals, els viatges sense agenda, unes mans foradades, els deutes i cr¨¨dits heretats, els usurers al 30% setmanal, i un eixam d¡¯amics oportunistes. Potser una exist¨¨ncia sempre molt ociosa, capriciosa extrema, de l¡¯¨°pera als menjars exquisits arreu del m¨®n.

Cam¨ª cap a la tomba sense passar pena va sobreviure de les pedres de sa pedrera de s¡¯Horta/-ca¡¯n Gai¨¤ pedra de Felanitx, mal dita de Santany¨ª.

Com a una met¨¤fora del gui¨® de la vida del personatge ep¨ªgon de la saga, a les cuines de la seva ex gran finca, s¡¯Horta, ara chez Garc¨ªa Serena-Guardans, un director de cine oficia anualment una excepcional arr¨°s paella valenciana, una master-class. No podia ser altre que el jove Jos¨¦ Luis G Berlanga. Una met¨¤fora a la casa d¡¯una fam¨ªlia mallorquina Marcel Prohens neorealista, sat¨ªrica, ir¨°nica, com els films, tots tan certs, tan exagerats.