La vict¨°ria de la candidata de Beppe Grillo a Roma posa Renzi contra les cordes

Quan finalitzi l'escrutini ¡ªles urnes van tancar ahir a les 23.00¡ª, els resultats globals reflectiran l'estat de salut pol¨ªtica de Matteo Renzi, que sempre penja d'un fil, al seu h¨¤bitat natural. Encara que el primer ministre insisteixi a negar-ho, els resultats definitius de les municipals influiran en la manera d'afrontar el seu proper duel a mort, el refer¨¨ndum constitucional del mes d'octubre. Renzi, que fa dos anys va arribar al Govern sense passar per les urnes, assegura que si els ciutadans no avalen les seves reformes, dimitir¨¤.

El fantasma de l'abstenci¨® i l'esgotament dels vells partits fan presagiar una tardor candent. De fet, a la una de la matinada, el segon lloc de les eleccions a Roma se l'estaven disputant en una lluita aferrissada el candidat del Partit Democr¨¤tic (PD), Roberto Giachetti, i la candidata promoguda per la Lliga Nord, Giorgia Meloni. Si caigu¨¦s en mans d'aquesta ¨²ltima, d'aqu¨ª a un parell de setmanes la capital d'It¨¤lia se la disputarien l'M5S i la Lliga, la qual cosa sens dubte suposaria un gran frac¨¤s per als partits tradicionals en general i per Matteo Renzi en particular.

Tot i que ¨¦s molt diferent en el fons i en les formes als seus dos antecessors immediats, Matteo Renzi comparteix amb Mario Monti i Enrico Letta el mateix pecat original: no els van votar els ciutadans. Monti el va col¡¤locar al c¨¤rrec a finals del 2011 l'anterior president de la Rep¨²blica, Giorgio Napolitano, perqu¨¨ intent¨¦s posar remei als desgavells de Silvio Berlusconi, i Letta tamb¨¦ va ser designat pel vell estadista per sortir del bloqueig que havia provocat la vict¨°ria p¨ªrrica del candidat del Partit Democr¨¤tic, Pier Luigi Bersani, a les eleccions generals de la primavera del 2013. Renzi, en canvi, no va necessitar que el col¡¤loqu¨¦s ning¨².

Capital pol¨ªtic

El febrer del 2014, va descavalcar Letta del poder i, nom¨¦s tres mesos despr¨¦s, va aconseguir per al centreesquerra itali¨¤ el 40,8% dels vots en les eleccions al Parlament Europeu. Sobre aquella vict¨°ria ins¨°lita en un partit acostumat a perdre Renzi va construir un capital pol¨ªtic que, amb la confian?a infinita en si mateix i l'agonia de Silvio Berlusconi, li han perm¨¨s governar amb comoditat i empenta. De fet, gaireb¨¦ totes les seves reformes importants ¨Cl'eliminaci¨® del Senat com a Cambra legislativa, la nova llei d'unions civils, molt esperada¨C les ha aconseguit presentant mocions de confian?a, una estrat¨¨gia que posa els parlamentaris davant de la tessitura de donar llum verda a les propostes o deixar caure el Govern. El jove primer ministre sempre n'ha sortit victori¨®s, per¨° el triple salt mortal en forma de refer¨¨ndum del proper mes d'octubre ¨¦s encara m¨¦s complicat. Perqu¨¨ no s¨®n els diputats amb els seus lligams partidaris els que decidiran en aquesta ocasi¨®, sin¨® els ciutadans, i per aquest motiu les municipals d'ahir ¡ªho admeti Renzi o no¡ª constitueixin sense cap dubte una important pedra de toc.

I, a l'espera dels resultats definitius ¡ªles urnes van tancar molt tard perqu¨¨ es feia una ¨²nica jornada, i en molts dels municipis caldr¨¤ esperar a la segona volta, el diumenge 19¡ª, els cavalls de batalla van ser la gran abstenci¨® i l'esgotament dels vells partits. Segons diferents analistes, l'abstencionisme, que abans penalitzava sobretot el centredreta de Berlusconi, ara pot colpejar totes les formacions per igual, amb l'¨²nica excepci¨®, potser, del Moviment 5 Estrelles (M5S), que encara conserva un impuls juvenil i de protesta que el distingeix dels vells partits.

Segons l'analista Roberto Weber, president de l'Isituto ix¨¨, existeix a It¨¤lia una ¡°taxa de rancor social¡± molt estesa que es pot explicar en part, per¨° no nom¨¦s, per les repercussions de les crisis econ¨°miques. Segons les seves dades, dos de cada tres electors poden transformar el seu ¡°rancor¡± en abstenci¨® davant d'una classe pol¨ªtica que no soluciona els seus problemes. Fins i tot el Vatic¨¤, a trav¨¦s de l'Osservatore Romano, ha mostrat la seva preocupaci¨® davant de la possibilitat que l'abstencionisme es dispar¨¦s. Pel que fa a l'agonia del vell model de partits, el cas de Roma es presenta simptom¨¤tic.

La capital d'It¨¤lia segueix sent una ciutat ca¨°tica, intervinguda pel Govern des del passat mes d'octubre despr¨¦s d'anys de males pr¨¤ctiques i sospites d'infiltraci¨® mafiosa.