D¡¯Internet a la xarxa el¨¨ctrica

Comencem aclarint significats. Per a alguns Internet ¨¦s un protocol; per a uns altres ¨¦s un espai de comunicaci¨®; per a uns altres ¨¦s una infraestructura f¨ªsica. Red El¨¦ctrica ¨¦s per a molts una empresa p¨²blica, i per a uns altres ¨¦s una xarxa que transporta energia el¨¨ctrica dels centres de generaci¨® als punts de consum. Jo vull donar a totes dues paraules el sentit de "xarxa de transport i d'intercanvi"; en un cas ¨¦s d'informaci¨® i en l'altre d'energia. Penso que en els propers anys hi haur¨¤, o espero que hi hagi, al m¨®n de l'electricitat, una revoluci¨® semblant a la que Internet ha significat al m¨®n de la informaci¨®. M'explico.

1. De la telefonia a Internet. Ja fa m¨¦s d'un segle es va anar construint una enorme xarxa de cables de coure que va permetre que les persones poguessin intercanviar informaci¨® a trav¨¦s de la paraula. La xarxa telef¨°nica era una xarxa de poca capacitat (uns pocs kilobits/segon, suficients per transportar sons) i de car¨¤cter bilateral (¨¦s a dir, que els seus usuaris podien rebre i tamb¨¦ emetre). Independentment, va apar¨¨ixer la r¨¤dio i despr¨¦s la televisi¨®, amb unes xarxes de difusi¨® pr¨°pies, que utilitzaven les ones hertzianes, i amb caracter¨ªstiques oposades a la telef¨°nica: enorme capacitat (molts megabits/segon) i car¨¤cter unilateral. Existien uns centres d'emissi¨® (emissores), i infinitat d'usuaris passius que nom¨¦s podien rebre (receptors). Aix¨° va crear un cert "oligopoli" de la informaci¨®, que s'est¨¤ afeblint.

La digitalitzaci¨® del so i de les imatges, les fibres ¨°ptiques, els sat¨¨l¡¤lits, i altres progressos t¨¨cnics, han possibilitat arribar a la situaci¨® actual en la qual "tots" (evidentment ho poso entre cometes) podem estar connectats a una xarxa complexa que anomenem gen¨¨ricament "Internet", a trav¨¦s de la qual podem rebre i generar informaci¨® de qualsevol tipus, accedint a continguts elaborats professionalment o de forma espont¨¤nia, i creant espais de comunicaci¨® social m¨¦s o menys amplis. La xarxa ¨¦s una infraestructura neutra (encara que penso que hauria de ser p¨²blica i m¨¦s neutra) en la qual tots actuem intercanviant informaci¨®.

2. El nou model el¨¨ctric. Cal que canviem el model per reduir l'¨²s de carb¨®, gas i petroli, i substituir-los per recursos renovables: sol, vent, biomassa. El proc¨¦s est¨¤ en marxa i s'est¨¤ accelerant per fer front al canvi clim¨¤tic. Per¨° no podem limitar-nos a canviar nom¨¦s les fonts d'energia (de f¨°ssils a renovables), sin¨® que hem d'incorporar un altre objectiu: reduir la generaci¨® concentrada de l'electricitat, i impulsar la generaci¨® distribu?da.

La naturalesa de la producci¨® a partir de f¨°ssils, va obligar a concentrar-la en enormes centrals i a construir una costos¨ªssima xarxa de distribuci¨® d'electricitat de car¨¤cter unilateral, de la central als punts de consum. El model actual ha afavorit la concentraci¨® del sector el¨¨ctric en enormes empreses, i l'exist¨¨ncia d'una ¨²nica xarxa. Aix¨° fa molt dif¨ªcil que s'estableixi una veritable compet¨¨ncia. Aquest fet, i el desencert en les pol¨ªtiques de regulaci¨®, expliquen bona part de l'alt preu de l'electricitat.

Per¨° la utilitzaci¨® d'energia solar, e¨°lica, o de biomassa, permet mini-centrals molt m¨¦s petites, de car¨¤cter local o fins i tot dom¨¨stic. Per tant, aix¨° suposa que els consumidors puguin ser tamb¨¦, de forma individual o col¡¤lectiva, productors. ?s un fenomen molt similar al que he descrit en el cas de la informaci¨®. Per aix¨° m'imagino un model el¨¨ctric futur amb una enorme xarxa bidireccional, de car¨¤cter p¨²blic, de la qual els usuaris rebin electricitat quan la necessitin, i a la qual ells mateixos aportin energia quan la produeixin en exc¨¦s. ?s cert que aix¨° nom¨¦s funcionar¨¤ si hi ha una regulaci¨® p¨²blica adequada de tipus t¨¨cnic, jur¨ªdic i econ¨°mic; per¨° no costa molt imaginar-la.

3. Autonomia. Aquest escenari reduir¨¤ la nostra depend¨¨ncia dels pa?sos amb grans reserves petrol¨ªferes; ens defensar¨¤ de les comprensibles temptacions oligopol¨ªstiques dels grans productors; reduir¨¤ el cost final en utilitzar el sol i el vent com a energia prim¨¤ria; i ajudar¨¤ a combatre l'escalfament global. Val la pena engegar els esfor?os necessaris per fer-ho realitat, uns esfor?os importants perqu¨¨ caldr¨¤ v¨¨ncer moltes resist¨¨ncies.

Joan Maj¨® ¨¦s enginyer i exministre.