Fer pel¡¤l¨ªcules per aprendre

Ha dirigit pel¡¤l¨ªcules que han abordat temes com els conflictes socials als suburbis de Par¨ªs a De l¡¯autre c?t¨¦ du p¨¦riph (1997), el dilema que van viure els francesos en l¡¯ocupaci¨® nazi el va tractar a Laissez-passer (2002), o els problemes de les brigades policials antidroga de Par¨ªs a Llei 627 (1992), entre d¡¯altres. A Bertrand Tavernier (Li¨®, 1941), un cineasta amb mirada cr¨ªtica sobretot el que l¡¯envolta, li interessen hist¨°ries concretes i personatges: ¡°Jo faig cinema per aprendre, no busco referents, no em reconec com a cin¨¨fil¡±, explicava ahir en la presentaci¨® del cicle Bertrand Tavernier: el cinema i res m¨¦s que li dedica la Filmoteca de Catalunya del 7 de juny al 14 de juliol.

Tal vegada per aquest afany d¡¯explicar hist¨°ries determinades i no fen¨°mens o temes en un sentit m¨¦s ampli, al director franc¨¨s no el sedueix abordar q¨¹estions com la crisi dels refugiats a Europa: ¡°No s¨®c periodista, jo crec que aix¨° ¨¦s feina de periodistes perqu¨¨ s¡¯ha de treballar la realitat immediata. Tal vegada ho podria fer molt b¨¦ Ken Loach, per¨° jo per fer una pel¡¤l¨ªcula necessito involucrar-me en una hist¨°ria, tenir una porta d¡¯entrada. Per aix¨° no vaig fer una pel¡¤l¨ªcula que abord¨¦s el fenomen de la Resist¨¨ncia de la II Guerra Mundial, per exemple¡±. ¡°A m¨¦s, ara tinc molta feina entre mans preparant la versi¨® per a la televisi¨® del documental Voyage dans le cin¨¦ma fran?ais¡±, rematava. Es tracta del documental del mateix nom que va presentar en l¡¯¨²ltim festival de Canes que recorre la hist¨°ria del cinema franc¨¨s tal com ell la interpreta. Un muntatge que en la versi¨® de Canes va ser de tres hores per¨° que en el format que est¨¤ preparant per a televisi¨® ser¨¤ de nou: ¡°?s molta feina i aix¨° concentra ara les meves energies¡±.

Amb tot, Tavernier tindr¨¤ temps per presentar el cicle a la Filmoteca ¡ªen el qual es projectaran 12 pel¡¤l¨ªcules seves i 11 m¨¦s d¡¯altres directors francesos¡ª i de mantenir un col¡¤loqui sobre el cinema a l¡¯Institut Franc¨¨s de Barcelona. Entre la filmografia de Tavernier que es podr¨¤ veure en el cicle hi haur¨¤ Laissez-passer, Coup de torchon (1981), L¡¯app?t (1995) ¡ªque despulla la inconsci¨¨ncia de la joventut dels 90¡ª, Un dimanche ¨¤ la champagne (1984) i La vie et rien d¡¯autre (1989).

Loqua? i amb ganes d¡¯explicar-se, Tavernier sost¨¦ que algunes de les seves pel¡¤l¨ªcules han tingut reaccions en la pol¨ªtica francesa, com va passar despr¨¦s d¡¯un documental sobre les conseq¨¹¨¨ncies de la guerra d¡¯Alg¨¨ria: ¡°Es va passar de negar la guerra i l¡¯enviament de soldats al front a recon¨¨ixer els drets que tenien¡±. O quan el president franc¨¨s Lionel Jospin va decidir concedir ajudes econ¨°miques per millorar les condicions de vida dels suburbis que Tavernier va denunciar a De l¡¯autre c?t¨¦ du p¨¦riph. No obstant aix¨°, es torna diplom¨¤tic quan se li pregunta sobre la seva relaci¨® amb el corrent de la Nouvelle vague, amb directors com Fran?ois Truffaut i Jean-Luc Godard: ¡°La selecci¨® que he fet de les pel¡¤l¨ªcules del cicle ¨¦s l¡¯¨¨poca anterior a la Nouvelle vague perqu¨¨ ¨¦s un per¨ªode de cineastes poc conegut, creadors contemporanis que van ser marginats¡±. ¡°El que volem fer amb el cicle ¨¦s reivindicar una part del cinema i la hist¨°ria de Fran?a¡±, afirmava el director de la Filmoteca, Esteve Rimbau.