L¡¯acci¨® popular

La imputaci¨® del sindicat Manos Limpias i d'Ausbank, habituals exercitants de l'acci¨® popular davant els tribunals penals, ha donat ales a tots aquells que s'han mostrat poc inclinats al reconeixement d'aquesta figura en favor dels ciutadans per considerar que l'Estat, a trav¨¦s del Ministeri Fiscal, havia d'ostentar el monopoli d'aquesta acci¨®. El tema no ¨¦s trivial i ¨¦s objecte de controv¨¨rsia des dels mateixos or¨ªgens de la nostra civilitzaci¨®. Gr¨¨cia i Roma es van inclinar per dipositar la titularitat d'aquesta potestat en mans dels ciutadans mentre que a l'Edat Mitjana i fins a la Revoluci¨® Francesa va estar dipositada en els ¨°rgans de l'Estat. ?s a partir d'aquesta revoluci¨® quan, a grans trets, s'introdueix el sistema vigent, que reconeix el dret de tots els ciutadans a acusar, mantenint la potestat de l'Estat per perseguir tots els infractors de la norma penal. Aquest ¨¦s el sistema, encara vigent, que recull la Llei d'Enjudiciament Criminal de 1882, en la qual es reconeix aquesta facultat acusat¨°ria a tots els ciutadans, siguin o no ofesos pel delicte i sense perjudici del deure de la Fiscalia de perseguir tots els delictes excepte els privats.

Quin ¨¦s el fonament de l'acci¨® popular? En primer lloc, l'exist¨¨ncia d'un cert grau de desconfian?a en la total independ¨¨ncia del Fiscal per la seva depend¨¨ncia de l'Executiu. Processos com els dels casos Marey i N¨®os s¨®n exemples recents en els quals hem pogut veure aquesta sospita. Encara que afortunadament espor¨¤dics, no pot negar-se que existeixen casos que generen desconfian?a, com reconeixia la mateixa Fiscalia General de l'Estat en la seva Mem¨°ria del 1989. En segon lloc, l'acci¨® popular t¨¦ fonament perqu¨¨ pot ser considerada com un mecanisme de democratitzaci¨® de la Just¨ªcia. Alonso Mart¨ªnez, pare de la llei de 1882, va arribar a pensar, ut¨°picament, en la possibilitat que la consagraci¨® d'aquest dret dels ciutadans suposaria la progressiva disminuci¨®, fins a arribar a la seva desaparici¨®, de l'acci¨® del Ministeri Fiscal, una manifestaci¨® m¨¦s de l'optimisme liberal vuitcentista.

El dret a l'acci¨® popular ha estat reconegut pel Tribunal Constitucional com un aut¨¨ntic dret fonamental integrat dins de la tutela judicial efectiva, que en cas de ser vulnerat pels Tribunals, permet al seu titular rec¨®rrer en empara davant aquell Tribunal. L'obligaci¨® de prestar fian?a, condici¨® necess¨¤ria per al seu exercici, ha d'aplicar-se de tal manera que la quantia no impedeixi exercir-ne el dret, ¨¦s a dir, ha de ser proporcionada als mitjans dels que pretenguin exercir-la. El Tribunal Constitucional tamb¨¦ ha resolt autoritzar l'exercici de l'acci¨® popular a les persones jur¨ªdiques.

La utilitat, com a regla general, de l'acci¨® popular no pot ocultar, no obstant aix¨°, el fet que algunes vegades pugui ser utilitzada per efectuar acusacions temer¨¤ries o t¨¨rboles, la qual cosa causa un enorme desprestigi d'aquest mecanisme de participaci¨® popular en la recta aplicaci¨® de la Just¨ªcia.

Aquesta realitat no pot ser ignorada, i planteja la conveni¨¨ncia d'establir alguna classe de control judicial de l'acci¨® popular que n'impedeixi un ¨²s contrari al dret, ja que l'actual regulaci¨® dels poders del tribunal per evitar l'obertura del judici oral, en cas d'existir acusaci¨® oficial o popular, ¨¦s clarament insuficient. El que resultaria inacceptable seria col¡¤locar l'acusador popular en una situaci¨® de subordinaci¨® respecte de la Fiscalia, per ser contrari a la nostra llei d'Enjudiciament. Els abusos han de ser corregits per¨° no han de motivar la supressi¨® d'una de les poques institucions democr¨¤tiques del proc¨¦s penal.

?s necessari sotmetre l'exercici de l'acci¨® popular a determinats l¨ªmits per impedir la judicialitzaci¨® de la vida pol¨ªtica i que es perverteixi l'esperit de la llei, de manera que enlloc de ser utilitzada amb finalitats altruistes de defensa de la llei, acabi servint a finalitats d'inter¨¨s econ¨°mic o de venjan?a. Una altra via de correcci¨®, ja iniciada pel Tribunal Suprem, consisteix a limitar l'acci¨® popular a aquells processos en els quals estiguin presents interessos supra individuals, generals, col¡¤lectius, difusos, etc¨¨tera. L'acci¨® popular segueix sent necess¨¤ria per evitar que, en alguns casos, pugui produir-se impunitat. ?s un element b¨¤sic del nostre sistema penal i no seria admissible la seva supressi¨® aprofitant els abusos detectats en algunes actuacions de Manos Limpias i d'Ausbank. El remei seria pitjor que la malaltia i no ens podem permetre aquests luxes.

Angel Garc¨ªa Fontanet ¨¦s jurista.