S¡¯acaba la festa

La que semblava alegre i imparable carrera cap a la independ¨¨ncia de Catalunya ha deixat de ser una festa. Per evitar la seva interrupci¨®, ha calgut fer sacrificis tan inesperats com el de baixar l'impulsor del proc¨¦s, Artur Mas, del seu pedestal, la presid¨¨ncia de la Generalitat. Alguns dels principals dirigents independentistes estan encausats per la Just¨ªcia. El Govern catal¨¤ porta ja quatre anys paralitzat, sense complir cap altra funci¨® que la d'actuar com a pagador dels sous dels funcionaris.

El conseller de Finances ha hagut d'agenollar-se davant el ministre d'Hisenda i pidolar-li els diners per pagar aquests sous. El partit que creia dirigir l'operaci¨® de convertir Catalunya en un Estat sobir¨¤, Converg¨¨ncia Democr¨¤tica, s'ha dividit irremeiablement i ha retrocedit en les eleccions municipals i legislatives. Per mantenir-se en flotaci¨®, aquesta mateixa CDC ha hagut de rec¨®rrer a una perillosa alian?a amb una Esquerra Republicana que en cada convocat¨°ria electoral li va robant hegemonia en l'¨¤mbit nacionalista.

Per si no fos poc, aquesta alian?a ha resultat insuficient per aconseguir la independ¨¨ncia en les urnes i ha obligat els dos aliats a recaptar, a m¨¦s, el suport parlamentari d'una tercera for?a, la CUP, que l'hi ha prestat amb tan poca convicci¨® que, al cap de nom¨¦s mig any, ha deixat el Govern en minoria en la votaci¨® dels pressupostos de la Generalitat. La CUP creu que el Govern Puigdemont-Junqueras no est¨¤ donant els passos adequats per portar Catalunya a les portes de la independ¨¨ncia en el termini previst al seu programa, tardor de 2017. Creu que no ¨¦s de fiar.

El m¨¦s pertinent despr¨¦s del rebuig del projecte de pressupostos al Parlament hauria estat que el president Puigdemont hagu¨¦s presentat la dimissi¨® immediatament i el Govern hagu¨¦s quedat en funcions mentre es negociava la formaci¨® d'un altre, refent la recentment destru?da majoria parlament¨¤ria o buscant la formaci¨® d'una altra. Per¨° no, com si tot encara fos una festa, el Govern Puigdemont-Junqueras continua en peu, com si tot fos de mentida, almenys fins al setembre. M¨¦s ben dit, confirmant que gaireb¨¦ tot ¨¦s de mentida.

Per qu¨¨ havien d'actuar Puigdemont-Junqueras d'una altra forma? La situaci¨® de Puigdemont no ¨¦s molt diferent de la de l'altre president, aquest s¨ª oficialment en funcions, Mariano Rajoy, que tamb¨¦ actua com si tot fos de mentida. Rajoy i el seu partit, el PP, es presenten a unes eleccions generals com si no tinguessin res a veure amb el m¨¦s sorprenent c¨²mul de desprop¨°sits pol¨ªtics imaginables esdevinguts sota el seu comandament. Com si la Just¨ªcia espanyola no tingu¨¦s encartats prop d'un miler de membres del seu partit, i el partit mateix, en un al¡¤lucinant embull de corrupcions que impliquen un exvicepresident del Govern, presidents de comunitats aut¨°nomes, de diputacions provincials, exministres, diputats, senadors, alcaldes, regidors, alts dirigents del partit com els tres extresorers i el propi Rajoy, en la seva qualitat de l¨ªder de l'embull.

I es presenta a unes eleccions amb l'argument que Espanya necessita un govern seri¨®s, tan seri¨®s com nom¨¦s el PP pot garantir! Els que diuen aix¨° s¨®n els mateixos que cobraven en negre part dels seus sous i apujaven els impostos a les tres setmanes d'haver prom¨¨s que els baixarien. Els que es presenten com a garants de l'estabilitat d'Espanya i han portat l'independentisme catal¨¤ del 20% dels vots al 47%. Els que havien d'acabar amb un atur que quatre anys despr¨¦s segueix mantenint sense feina la meitat dels joves del pa¨ªs.

Si Rajoy t¨¦ la gosadia de presentar-se de nou a les eleccions despr¨¦s d'haver comprovat que cap altre partit vol associar-se amb ell, sota cap concepte, per qu¨¨ Puigdemont-Junqueras han de sentir-se al¡¤ludits per nimietats com quedar-se sense pressupostos de la Generalitat? ?s un context general en el qual sembla que els vells partits hagin desconnectat de la realitat. Fins i tot l'oposici¨® es contamina. Algunes de les veus m¨¦s potents del vell partit socialista advoquen per convertir-lo en la frontissa de la nova situaci¨®, atenent a la demanda del PP. Perduda ja la seva condici¨® d'alternativa, el socialisme serviria ara per sostenir, en uns casos, governs d'esquerres, com als ajuntaments de Madrid i Barcelona, per exemple, i en altres casos governs de la dreta, del PP, si el dia 26 result¨¦s ser el m¨¦s votat, encara que a les Corts hi hagu¨¦s majoria d'esquerres!