Pilar Aymerich: ¡°Una foto dolenta no existeix, no cal que la facis¡±

La fot¨°grafa Pilar Aymerich (Barcelona, 1943) adora els gats, uns animals amb els quals ha conviscut des que era petita. Deu ser per aix¨° que la fotoperiodista, autora d¡¯un bon nombre de fotografies ic¨°niques de la Barcelona dels anys setanta i vuitanta que reflecteixen com poques els canvis socials, pol¨ªtics i culturals que es van viure en aquestes d¨¨cades, t¨¦ molt de felina. Com els seus tres gats que recorren l¡¯enorme pis de Gran de Gr¨¤cia on viu i t¨¦ el seu estudi, Aymerich, que fa gaireb¨¦ 50 anys que treballa darrere d¡¯una c¨¤mera, camina sigil¡¤losa i amb calma, observa amb deteniment i nom¨¦s dispara de forma precisa la seva c¨¤mera despr¨¦s guanyar-se la confian?a de la seva presa. Una selecci¨® de fotografies realitzades durant aquestes d¨¨cades, en qu¨¨ es barregen els retrats amb les imatges dels bulliciosos i conflictius carrers en aquest moment, es pot veure fins al setembre a la galeria Eude del carrer de Consell de Cent de Barcelona sota el t¨ªtol la Barcelona de Pilar Aymerich.

¡°S¨®n fotografies en qu¨¨ es barregen els fets que van fer que Barcelona canvi¨¦s radicalment i alguns dels seus protagonistes; un moment irrepetible on es van ajuntar tres generacions: els que tornaven de l¡¯exili com Merc¨¨ Rodoreda, Pere Calders o Joan Oliver; els que havien estat a la resist¨¨ncia interior, com Antoni T¨¤pies o Maria Aur¨¨lia Capmany, i els joves que havien begut de tota aquesta gent, com Ovidi Montllor, entre d¡¯altres¡±, explica la fot¨°grafa durant un recorregut per l¡¯exposici¨®; una mena de retrospectiva que ha seleccionat amb cura. ¡°Moltes s¨®n imatges que no s¡¯havien positivat mai, perqu¨¨ en el moment en qu¨¨ es van fer no eren les importants, per¨° sempre han estat aqu¨ª¡±, explica davant d¡¯una mare hippy de 1972, ¡°una esp¨¨cie de madonna¡±, o una criada estenent la roba en una de les terrasses de l¡¯Eixample. ¡°?s l¡¯¨¨poca en la qual la premsa va passar de no reflectir la realitat, de parlar nom¨¦s de talls de cintes i inauguracions, a l¡¯auge del fotoperiodisme que va aconseguir posar-se a nivell europeu¡±.

Aymerich segueix treballant al seu laboratori, instal¡¤lat a l¡¯altra punta del seu pis. ¡°Quan vaig tornar de Londres a final dels anys seixanta es revelava molt malament, era tot molt empastat, i el primer que vaig fer va ser muntar el meu propi laboratori, perqu¨¨ s¨®c molt meticulosa i vaig pensar que una c¨°pia que al darrere hi pos¨¦s Pilar Aymerich havia d¡¯estar ben ampliada¡±. Tamb¨¦ segueix fent fotografies: ¡°Quan passa alguna cosa, agafo la c¨¤mera. ?s com una necessitat; una altra cosa ¨¦s que faci fotos o no. Una de les ¨²ltimes vegades va ser quan el desallotjament de Gr¨¤cia. Ets fot¨°graf les 24 hores al dia. No ¨¦s una professi¨®, ¨¦s una forma de vida¡±.

Ets fot¨°graf les 24 hores del dia. Aix¨° no ¨¦s una feina, ¨¦s una forma de vida

A m¨¦s de felina, a Aymerich se li nota la formaci¨®: ¡°Vaig estudiar direcci¨® teatral i escenografia a l¡¯escola d¡¯Adri¨¤ Gual. Per aix¨°, les persones que retrato sempre apareixen en un entorn que ajuden a definir-los i que afegeix informaci¨®¡±, explica, mentre remarca que nom¨¦s fa primers plans a la gent gran ¡°perqu¨¨ les arrugues tamb¨¦ parlen del personatge¡±.

El 2004, coincidint amb la celebraci¨® del F¨°rum de les Cultures, va donar el salt de la fotografia anal¨°gica a la digital. ¡°Per¨° enyoro l¡¯anal¨°gic. No ¨¦s ni millor ni pitjor, ¨¦s diferent. Per a mi, la reflexi¨® en fotografia ¨¦s molt important, per aix¨° solia deixar diverses hores el rodet sense revelar, per tenir una mica de perspectiva¡±. Ara la cosa ¨¦s diferent, m¨¦s immediata. Encara que t¨¦ una f¨®rmula. ¡°Amb la c¨¤mera anal¨°gica, abans de comen?ar a retratar convers¨¤vem i pren¨ªem alguna cosa, i durant deu minuts disparava sense rodet. I quan veia que el personatge s¡¯havia relaxat comen?ava la sessi¨®, perqu¨¨ tinc assumit que la fotografia ¨¦s una agressi¨®. No t¡¯end¨²s l¡¯¨¤nima, com diuen algunes tribus, per¨° s¨ª que ¨¦s una mena de confessi¨®. Ara dic que el visor se m¡¯ha espatllat perqu¨¨ no vulguin veure el resultat del treball i trenquin la m¨¤gia que es crea¡±, assegura, mentre abomina del Photoshop: ¡°?s horror¨®s, perqu¨¨ canvia les persones, ¨¦s immoral. S¡¯ha de tenir una ¨¨tica, una l¨ªnia que no pots passar perqu¨¨ est¨¤s perdut. Jo treballo amb persones, i ¨¦s molt important no trair¡±. Entre el col¡¤lectiu m¨¦s dif¨ªcil, assegura, els escriptors. ¡°Tenen molta por a la c¨¤mera, perqu¨¨ tenen la prevenci¨® que pots endevinar qui s¨®n¡±, explica somrient.

Tot retrat ¨¦s una agressi¨®. No t¡¯end¨²s l¡¯¨¤nima, per¨° s¨ª que ¨¦s una mena de confessi¨®

Es posa seriosa quan se li pregunta per l¡¯estat dels arxius fotogr¨¤fics, un tema que coneix a fons perqu¨¨ ha participat en nombrosos f¨°rums i reunions del sector amb l¡¯administraci¨® catalana. ¡°Hi ha un Pla Nacional per a la Fotografia, per¨° est¨¤ en els seus inicis. No saben molt b¨¦ per on tirar, i hem perdut molts anys en qu¨¨ grans arxius s¡¯han perdut, i fins i tot te¡¯ls trobaves als Encants tirats per terra, perqu¨¨ fins fa poc el treball dels fotoperiodistes i documentalistes no es considerava fotografia d¡¯autor. Per aix¨°, a Catalunya la fotografia documentalista no est¨¤ present en els centres importants i s¡¯est¨¤ perdent la hist¨°ria en imatges d¡¯aquests anys. ?s imperdonable¡±. Ella va dipositar el seu arxiu el 2011 a l¡¯Arxiu Nacional de Catalunya. ¡°No tinc fills i sempre he pensat que era un patrimoni que ja no em pertany, que ¨¦s de tots, i all¨¤ es pot consultar¡±, tot i que remarca que segueix tenint els drets de les seves imatges i que pot disposar dels negatius quan vulgui.

Aymerich ¨¦s capa? d¡¯explicar la hist¨°ria que hi ha darrere de totes les seves fotografies. Siguin manifestacions de bombers, sindicalistes o actors, entre els quals es veuen Flotats, Mario Gas i Loles Le¨®n, que porta un cartell en el qual es llegeix ¡°actriu a l¡¯atur¡±, i periodistes. ¡°?s de 1976. Va ser la primera autoritzada, i no sab¨ªem com acabar-la, perqu¨¨ els grisos no ens perseguien. V¨¢zquez Montalb¨¢n li va preguntar a Josep Ramoneda, que era el m¨¦s viatjat, com es feia en altres pa?sos, i va comentar que a Fran?a es donaven la m¨¤ i es dissolien, i aix¨ª ho vam fer¡±. O dones contra les violacions que passen per davant d¡¯un cinema en el qual es programava una pel¡¤l¨ªcula del destape.

Despr¨¦s de comprovar la quantitat d¡¯imatges d¡¯aquesta artista que han estat utilitzades en portades de discos ¡ªcom la d¡¯Ovidi Montllor per a la portada de La fera ferotge de 1968, en la qual el cantant treu fum per la nas¡ª; de llibres, com el de la Montserrat Roig sobre els catalans en camps de concentraci¨®: ¡°Va ser la primera vegada que es va escriure d¡¯aquest tema. Em va cridar Montserrat Roig i em va dir que hi an¨¦s corrent. Quan vaig arribar a casa seva em vaig trobar tres senyors asseguts davant d¡¯una gravadora explicant coses terribles, per¨° all¨¤ no podia fer fotografies. Me¡¯n vaig anar i vaig trobar un mur que vaig pensar que em serviria, i els vaig conv¨¨ncer per fer un passeig. Quan vam passar per davant del mur els vaig dir que es posessin com quan eren al camp i concentraci¨®. Els va canviar la cara. Nom¨¦s vaig fer una fotografia perqu¨¨ els veia patir. Me l¡¯acaben de demanar per al Museu de l¡¯Holocaust¡±. Tamb¨¦ en cartells com el de la gran manifestaci¨® de l¡¯Estatut de 1977 ¡°que es va col¡¤locar en molts ajuntaments¡±. L¡¯autora assegura que ¡°una foto dolenta no existeix, perqu¨¨ no cal que la facis. El privilegi de ser freelance com jo he estat ¨¦s que pots triar no fer-la¡±. Perqu¨¨ ¡°jo no s¨®c d¡¯aquests que dispara i despr¨¦s ja ho veurem¡±.