L¡¯eterna tardor de Montserrat Roig

Montserrat Roig va morir amb el neguit, el des¨¤nim, d¡¯haver rebut de valent per part de la cr¨ªtica, clarament a causa del sexisme regnant, per voler sortir de la capseta de les coses de dones; tenia massa handicaps: catalana, dona, periodista i el fet de no pert¨¤nyer a una tribu pol¨ªtica; era un esperit lliure, indomable, i sense tribu que aixequi la teva bandera, aqu¨ª t¡¯enterren aviat¡±. Aix¨ª ho recorda la tamb¨¦ antiga estudiant de teatre, novel¡¤lista i periodista-entrevistadora Rosa Montero, amiga ¨ªntima, ¡°mirall invertit: RM/MR¡±, com diu ella, de l¡¯autora d¡¯El cant de la joventut i L¡¯hora violeta. D¡¯aquella mort, quan Roig tenia 45 anys, far¨¤ al novembre un quart de segle. Fa tres dies, l¡¯escriptora n¡¯hauria complert 70. Avui, la seva amargor seria una altra: menys quan cau en alguna llista de lectura recomanada en un institut, de tots els llibres de Montserrat Roig (m¨¦s o menys vius en butxaca) amb prou feines se¡¯n venen cada any un centenar d¡¯exemplars. ¡°Hauria d¡¯estar en el c¨¤non dels autors catalans, per¨°, ens agradi o no, no ¨¦s aix¨ª¡±, constata Pilar Beltran, editora del Grup 62, que ha publicat l¡¯obra de l¡¯escriptora.

Reivindicar aquesta lectura i aquesta figura va ser el cord¨® umbilical de les intervencions dels que dilluns passat li van retre homenatge al Col¡¤legi de Periodistes de Catalunya, organitzat per l¡¯Associaci¨® de Dones Periodistes i on hi era Montero. Com tamb¨¦ Betsab¨¦ Garcia, autora d¡¯una extensa biografia sobre Roig, Amb uns altres ulls (Roca Editorial, en catal¨¤ i castell¨¤), que avui arriba a les llibreries, nodrida en les fonts orals i els arxius personals d¡¯una vintena de persones properes a l¡¯escriptora: de germans a fills, passant pels amics ¨ªntims com Josep Maria Benet i Jornet o Pilar Aymerich...

Roig no muntaria avui un show davant la seva situaci¨®. I menys en p¨²blic. ¡°Estic farta de l¡¯intel¡¤lectual ploramiques¡±, va dir i va escriure m¨¦s d¡¯una vegada. Venia de fam¨ªlia de car¨¤cter, especialment per part de mare, Albina Francitorra, de la petita burgesia t¨ªpica de l¡¯Eixample barcelon¨ª, culta (mecanografia, franc¨¨s, comptabilitat...), col¡¤laboradora de la revista independentista Nosaltres Sols, escriptora de contes que va publicar tamb¨¦ a La Rambla o La dona catalana i amb els quals va arribar a guanyar un premi. Tot aquest potencial va quedar volunt¨¤riament sepultat per acabar aixecant una fam¨ªlia amb set fills (Maria Montserrat J¨²lia Enriqueta va ser, el 1946, la sisena) i quedar a l¡¯ombra del marit, Tom¨¤s Roig i Llop, membre d¡¯Acci¨® Catalana dels que no van marxar al exili el 1939, ¡°advocat i perit cal¡¤ligr¨¤fic¡±, com deixava anar la seva filla no sense un deix de sornegueria iconoclasta.

Tot i haver guanyat un premi literari el 1960 a l¡¯Institut Montserrat, on va estudiar, la vocaci¨® d¡¯escriptora de Montserrat Roig no va quedar clara fins almenys el 1967, quan ho va confessar per carta a la seva ¨ªntima i inseparable Aymerich, que solid¨¤riament va fer el mateix destapant-se com a fot¨°grafa. Totes dues semblaven fins llavors haver optat pel teatre, despr¨¦s d¡¯haver entabanat els seus espantats i benpensants pares perqu¨¨ les apuntessin a la recent Escola d¡¯Art Dram¨¤tic Adri¨¤ Gual. Aqu¨ª va ensopegar amb Salvador Espriu (en obra i despr¨¦s en persona, de qui va heretar la m¨¤xima de l¡¯honestedat que cal tenir sempre davant el full en blanc) i amb la seminal Maria Aur¨¨lia Capmany, a qui acabaria visitant a casa en nocturnes discussions sobre el paper de la dona, la maternitat o l¡¯amor i, ¨¦s clar, el t¨°tem Simone de Beauvoir.

Fora de la lectura per a escoles, avui no es venen d'ella m¨¦s d'un centenar de llibres l'any

La nena que impressionava les seves amigues del col¡¤legi de monges Divina Pastora recitant al pati La caputxeta vermella en llat¨ª tenia por d¡¯escriure. ¡°Em fa por escriure, em sento petita enfront de la immensa vida que s¨®n les lletres... Voldria dir moltes coses i la meva ¨¤nima ¨¦s per a cada lletra¡±, anota en un quadern de joventut. Dubta fins de l¡¯idioma, per¨° optar¨¤ pel catal¨¤. Deixa al despatx del seu pare, sense dir-li res, els contes que escriu; ell els corregeix, per¨° sense dir res, ni cap nota. Ella t¨¦ un altre confident, en una particular relaci¨® d¡¯amorosa amistat: el ja incipient dramaturg Josep Maria Benet i Jornet, que admet que del que li ha donat per llegir fins aleshores nom¨¦s li ha agradat ¡°poca cosa, algun que un altre verset¡±. Per¨° li semblar¨¤ detectar una prosa prometedora. Aix¨° s¨ª, li exigir¨¤ ¡°sobrietat i humilitat¡±, mentre li recrimina aquest ¡°complex de superioritat¡± que mostra en la vida i en la literatura. ¡°Els primers contes els vaig escriure perqu¨¨ el meu pare vei¨¦s que jo existia, i la primera novel¡¤la, perqu¨¨ tu em tinguessis en consideraci¨®¡±, li confessar¨¤ al seu Papitu anys despr¨¦s, el 1983.

Parlant al pati de lletres de l¡¯avorrida Universitat de Barcelona, netejant plats al Par¨ªs de 1966 o assistint a un accidentat curs de teatre a Ven¨¨cia, Roig va esmolant la seva t¨¨cnica descriptiva i apunta al periodisme, en el qual caur¨¤ el 1969 quan, fent tiquet amb la fot¨°grafa Aymerich, guanya un premi per a la revista Serra d¡¯Or. Comen?ar¨¤ aqu¨ª una relaci¨® que li deixa sempre una ombra de dubte: ¡°?No dec ser, nom¨¦s, una periodista brillant, intu?tiva, bona observadora, amb certa capacitat per a la mem¨°ria i prou? Per qu¨¨ m¡¯obstino a escriure novel¡¤les?¡±, li dir¨¤ al seu Papitu ja el 1990, ella sumida llavors en una notable crisi professional.

Fent ¨²s de les t¨¨cniques teatrals que li permetien ficar-se en el millor personatge per crear un clima de confessi¨®, Roig es convertir¨¤ en una periodista notable: cr¨°niques per al progre Tele/eXpres, reportatges per a Triunfo i entrevistes per a Serra d¡¯Or, Destino o Jano. Molts dels entrevistats (reciclats en alguns casos d¡¯una cap?alera a una altra) acabaran en el seu celebrat i televisiu Personatges per a TVE-Catalunya a partir de 1977. La culminaci¨® d¡¯aquesta faceta va arribar quan va publicar Els catalans als camps nazis (1977), testimoni d¡¯un episodi de mem¨°ria hist¨°rica avant la lettre. La seva elaboraci¨® va ser un calvari per a l¡¯escriptora des que va veure una not¨ªcia a La Vanguardia del 13 d¡¯agost de 1971, en la qual es buscava els familiars d¡¯un espanyol el cad¨¤ver del qual havia estat trobat per un soldat polon¨¨s prop del camp d¡¯extermini de Sachsenhausen. Per indicaci¨® de Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n, va fer un reportatge per a Triunfo. L¡¯historiador Josep Benet, que el va llegir, li va dir que aquella gent era catalana i que n¡¯hi havia m¨¦s, i que calia recuperar aquelles experi¨¨ncies abans que fos tard... Va acabar tenint malsons i plorant a soles (¡°¨¦s massa¡±, deia), tement, a m¨¦s, no saber o no poder explicar tant d¡¯horror... Per¨° en va saber. Avui, per¨°, Edicions 62 no ha trobat suport institucional per fer una nova edici¨® amb una revisi¨® del text a la llum d¡¯algunes noves dades i de testimonis de familiars de les v¨ªctimes.

¡°Jo no vull ser escriptora de diumenges a la tarda¡±, deia Roig a tothom amb qui topava, com exorcitzant la por. Havia guanyat el premi V¨ªctor Catal¨¤ el 1970 amb els relats de Molta roba i poc sab¨®... i tan neta que la volen, veredicte que va con¨¨ixer estant en la tancada de Montserrat. All¨¤ tamb¨¦ hi era el seu futur editor, Josep Maria Castellet, que va veure en aquests contes ¡°espurnes interessants¡±, per la qual cosa li publicaria poc despr¨¦s la seva ¡°encara imperfecta¡± primera novel¡¤la, Ramona, ad¨¦u (1972). Per¨° hi havia poques noves veus femenines en les lletres catalanes i va veure-hi la potencialitat de cr¨¦ixer, com aix¨ª va ser, en cada t¨ªtol, tot superant tamb¨¦ el tema de la burgesia com a espai novel¡¤l¨ªstic, autocontrolant la introspecci¨® i depurant cada vegada m¨¦s l¡¯estil: El temps de les cireres (1977; premi Sant Jordi 1976), L¡¯hora violeta (1980)...

Per¨° la cr¨ªtica va ser severa, o pitjor, silenciosa, davant L¡¯¨°pera quotidiana (1982). I aix¨° va desencadenar una crisi en una dona de 37 anys, amb dos fills de dues parelles diferents que criava sola i sempre pendent d¡¯un inestable modus vivendi com a periodista freelance. Per¨° era tena? i coherent: va tornar al barri natal (Bail¨¨n, 41, dos n¨²meros m¨¦s amunt de la casa dels seus pares), i des d¡¯aqu¨ª, en un despatx carregat de fitxes molt proper a la seva habitaci¨®, escrivia cada mat¨ª, mentre que dedicava les tardes als compromisos i a les nits llegia com posse?da.[*****] El seu perfil ja estava molt marcat: tenia una bona acceptaci¨® del p¨²blic, blindat per col¡¤laboracions estables des de 1984, i el seu feminisme era personal i intransferible (no estar davant dels homes, sin¨® al costat d¡¯ells; la maternitat no va contra l¡¯emancipaci¨®...).

¡°Als morts no se¡¯ls ha de fer parlar¡±, deia dilluns passat el seu fill Roger Sempere, per¨° els seus lectors, amics i familiars es pregunten qu¨¨ pensaria avui. Es podria deduir: militant laxa del PSUC el 1968, mai es va declarar independentista per¨° s¨ª federalista, tenint clar que, per a Espanya, el de Catalunya ¡°no ¨¦s nom¨¦s un problema de llengua sin¨® de retrobar la personalitat hist¨°rica¡±. A casa, va buscar una ¡°Catalunya laica, oberta i exportable¡±, mostrant una actitud ja molt cr¨ªtica amb el pujolisme o amb la visi¨® de 1714 (¡°No mitifiquem el nostre passat! L¡¯Onze de Setembre no es lluitava contra Espanya¡±). ¡°Desconfio de la merdeta de la intel¡¤lectualitat barcelonina¡±, deia ja als setanta. El regeneracionisme del PSOE la posava tan nerviosa com que li preguntessin per qu¨¨ escrivia en catal¨¤: ¡°Perqu¨¨ ¨¦s la meva llengua, t¨¦ tradici¨® liter¨¤ria i perqu¨¨ em d¨®na la gana¡±, tancava. Alternava, cada vegada m¨¦s, amb breus estades a l¡¯estranger (Glasgow, EUA...). ¡°Catalunya ¨¦s com una oficina per a mi: arribo, fitxo i me¡¯n vaig¡±, va arribar a dir en algun moment d¡¯aclaparament.

El cant de la joventut (1989) va coincidir amb uns primers dolors en un pit. Seria l¡¯av¨ªs del c¨¤ncer que se l¡¯enduria el 10 de novembre de 1991. ¡°Era tot all¨° que jo hauria volgut ser¡±, admetia dilluns la seva germana Rosa Maria. ¡°Em renyava perqu¨¨ no mullava el raspall de les dents abans de posar la pasta o ens barall¨¤vem per un jersei¡±, recordava la seva germana petita Carmina. La valenciana Sembra Llibres prepara per a novembre una altra biografia de l¡¯autora a partir de 40 entrevistes a personatges que la van tractar, recollides per Aina Torres. ¡°Ella ¨¦s el capvespre violeta¡±, evocava Carmina. Un capvespre que mereixeria una pinzellada d¡¯eternitat.