Tornen els grans cl¨¤ssics

Just a l¡¯equador de la campanya electoral, resulta evident el seu car¨¤cter repetitiu, la sensaci¨® de d¨¦j¨¤ vu que despr¨¨n. Per¨° no ja pel que fa a la del desembre passat ¡ªcosa que seria comprensible i disculpable¡ª sin¨® en relaci¨® amb algunes de les grans fites de la pol¨ªtica partidista i dels desplegaments preelectorals de les ¨²ltimes quatre d¨¨cades. Aix¨ª, una de les principals pol¨¨miques del primer tram de m¨ªtings i debats ha estat la gosadia de Podem a declarar-se socialdem¨°crata. Els portaveus del PSOE s¡¯han regirat, indignats: per¨°, com pot ser que Iglesias sigui socialdem¨°crata si defensa la nacionalitzaci¨® de la banca i el dret d¡¯autodeterminaci¨® de Catalunya? Obliden, o potser ignoren, que en el seu moment el partit al qual pertanyen va fer el mateix.

Les resolucions del XIII congr¨¦s del PSOE (Suresnes, octubre del 1974) es referien ¡°al sistema capitalista condemnat ineluctablement a desapar¨¨ixer¡± i afirmaven que el restabliment de la democr¨¤cia a Espanya ¡°parteix indefectiblement del ple reconeixement del dret d¡¯autodeterminaci¨® de totes les nacionalitats ib¨¨riques¡±. La Federaci¨® Socialista Catalana, per la seva banda, advocava encara a mitjan 1976 per ¡°la socialitzaci¨® de l¡¯economia¡±.

?s cert que el PSOE va llan?ar per la borda aquestes idees, juntament amb el marxisme, en tot just un lustre. Podem sembla en disposici¨® de llan?ar llast ideol¨°gic molt m¨¦s de pressa, no en va estem a l¡¯era d¡¯Internet i de Twitter. En tot cas, resulta commovedor veure els l¨ªders socialistes ¡ªsobretot, els catalans¡ª patrimonialitzar la bandera socialdem¨°crata. Quan el 1975 ells (o els m¨¦s grans dels seus) consideraven els socialdem¨°crates locals uns lacais de la burgesia, i insinuaven que el pobre Josep Pallach era agent de la CIA... I qu¨¨ dir de la invocaci¨® a la p¨¤tria per part de Podem? S¡¯escandalitzen d¡¯ella els qui, quan van guanyar les eleccions del 1982, van ser descrits agudament per The New York Times com a ¡°joves nacionalistes espanyols¡±, sense que el gran diari nord-americ¨¤ hagi hagut de rectificar mai l¡¯etiqueta.

I, si us plau, no m¡¯objectin que evocar els temps del felipisme resulta anacr¨°nic, perqu¨¨ ¨¦s el que est¨¤ fent l¡¯actual campanya del PSC: posar els anys de govern de Felipe Gonz¨¢lez ¡ªen versi¨® idealitzada, ¨¦s clar: sense GAL, ni Rold¨¢n, ni Juan Guerra, ni...¡ª com a garantia de serietat i d¡¯efic¨¤cia gestora, una garantia m¨¦s solvent segons sembla que el septenni de Rodr¨ªguez Zapatero. O sigui, tornar als cl¨¤ssics de la marca pr¨°pia.

Per¨° tamb¨¦ hi ha qui torna als cl¨¤ssics... aliens. ?s, espectacularment, el cas d¡¯En Com¨² Podem. La polaritzaci¨® discursiva contra Rajoy, la idea que el litigi catal¨¤ no es produeix amb Espanya sin¨® amb el PP, el missatge segons el qual ¨¦s possible un altre Estat molt m¨¦s amable governat per Pablo Iglesias i els seus (¡°simbolitzo la fraternitat entre Espanya i Catalunya¡±, afirmava Ada Colau en una entrevista dominical), la promesa sabatina del mateix Iglesias (¡°respectar¨¦ els drets de Catalunya¡±), que s¡¯assembla tant, fins i tot en la rima, al c¨¨lebre ¡°donar¨¦ suport a l¡¯Estatut¡± de ZP...: tot aix¨° constitueix una versi¨® lleugerament remasteritzada dels ¨¨xits m¨¦s grans del PSC durant la primera d¨¨cada del segle XXI. Pepe Zaragoza pot sentir-se reconfortat i reivindicat; la seva gran obra pol¨ªtica no ha caigut en sac foradat i t¨¦ dignes ¨¨muls, encara que competeixin amb una altra samarreta.

No obstant aix¨°, el remake m¨¦s inesperat est¨¤ sent el de Ciutadans. El partit que, des de la seva expansi¨® al conjunt de l¡¯Estat, es vanagloriava de dir exactament el mateix a Sant Adri¨¤, a Jerez de la Frontera i a Alcoi, ha caigut del cavall i ha abra?at ben r¨¤pid el que ahir injuriava: lemes diferents per a realitats socioelectorals diferents. A Espanya, ¡°Temps d¡¯acord. Temps de canvi¡±; a Catalunya, ¡°Un president catal¨¤ per canviar Espanya¡±.

Encara que t¨¦ coses m¨¦s importants de les quals ocupar-se, potser Miquel Roca hagi esbossat un somriure ple de tendresa en sentir-ho, i recordar l¡¯esl¨°gan de l¡¯operaci¨® reformista del 1986: ¡°L¡¯altra forma de fer Espanya¡±. En aquell cas, el presidenciable catal¨¤ era ell, per¨° tampoc resultava prudent fer ostentaci¨® d¡¯aix¨° m¨¦s enll¨¤ dels Monegros. Precauci¨® sup¨¨rflua, perqu¨¨ el van destruir de totes maneres.

En fi, t¨¦ gr¨¤cia que Albert Rivera comenc¨¦s la seva carrera pol¨ªtica nu, i ara comparegui tan abrigat: embotit en la casaca del general Prim, en la levita de Pi i Margall i en el vestit de Roca. No deu ser massa roba?

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.